Els preus del sector industrial continuen en clara tendència descendent. L’índex de preus de la indústria (IPRI) cau a Catalunya fins al -4,8% el mes de juny, en comparació amb un estiu del 2022 amb taxes disparades, superiors al 40%. El secundari català se situa així més de 3 punts per sobre de l’espanyol, que registra una caiguda de preus del 8,1% durant el sisè mes de l’any. Segons les dades publicades aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística, els preus de l’energia són els que més contribueixen a l’escenari deflacionista. De fet, al conjunt de l’Estat, la dada sense energia es manté en positiu, en un 2,2% -un fenómen, val a dir, que ja s’observava durant l’espiral inflacionista, quan l’índex de preus excloent-hi les dades energètiques era prop de 30 punts inferior al general-.
Segons l’anàlisi elaborat per l’INE, d’aquesta manera, l’energia lidera la caiguda interanual de preus amb un retrocés del 21,6% si es compara am el mateix mes del 2022. Més enllà de l’energètic, només un grup de productes mostra una tendència negativa de preus: els béns intermedis, que se situen en un 8,1% negatiu respecte del 2022. Tota la resta de branques productives cauen substancialment en termes interanuals, si bé es mantenen en taxes positives: els béns de consum mostren un índex del 7,6%, liderats pels no duradors -aliments, principalment-; mentre que els béns d’equipament pugen un escàs 2,5%. La tendència és, de fet, similar a la del conjunt de l’Estat: l’INE apunta a una caiguda al conjunt del mercat espanyol només en energia (-26,3%) i béns intermedis (-5,2%), mentre pugen els d’equipament (3%) i els de consum (10,3%).
Competència territorial a la baixaapri
Si s’observen els territoris equiparables dins l’Estat, els preus al País Basc cauen substancialment més que a Catalunya, amb un retrocés del 12,7%. També més accelerada que en el cas català és la caiguda de l’IPRI al País Valencià, amb una contracció del 5,5% en termes interanuals; així com a la Comunitat Autònoma Madrilenya, on els preus de la indústria s’enfonsen un 7,5% -la de la capital espanyola és una de les poques regions on la inflació sectorial al juny cau menys, de fet, que al mes de maig-.
Activitats en caiguda
Les branques industrials concretes que concentren la caiguda dels preus industrials són, com es pot deduir de la taxa general, aquelles relacionades amb l’energia. El sector del refí de petroli, per exemple, registra una deflació del 40,3%; mentre que el subministrament general d’energia i gas cau prop d’un 20%. Fora de l’energia, també ancoren a la baixa l’índex de preus del sector químic, que mostra una caiguda del 13,5% en termes interanuals, així com el metall, que es contrau prop d’un 16%. A l’altra banda de la taula, el sector alimentari és el que pateix encara uns preus més elevats: mentre que la fabricació d’aliments puja un 10%, la de begudes es dispara un 11,6%. Es tracta de dos dels tres racons de la manufactura que s’encareixen a doble dígit, unit a la branca de la fabricació de productes minerals no metàl·lics (10,6%9.
