L’economia catalana té un forat que cap govern espanyol ha volgut tapar. El dèficit fiscal roman al voltant dels mateixos nivells que fa dècades que denuncien les autoritats polítiques, econòmiques i empresarials del Principat: segons el primer càlcul de les balances fiscals de la legislatura, 21.092 milions d’euros abandonen Catalunya en direcció de Madrid i no tornen mai al teixit productiu que els genera. La xifra equival al 8,2% del PIB català. Així ho ha reconegut l’executiu en l’informe econòmic i financer que ha publicat per acompanyar la proposta de pressupostos que ha aprovat aquest mateix divendres en un consell executiu extraordinari.
La xifra, val a dir, correspon al 2022, el darrer del qual es tenen dades completes d’impostos i cotitzacions, per comparar amb aquells que no reverteixen al territori català en forma d’inversions o serveis prestats per l’Estat. Es tracta d’un descens lleuger respecte del màxim històric registrat l’any 2021, quan les pèrdues provocades per la canonada fiscal espanyola van fregar els 22.000 milions d’euros. Roman, però, per sobre dels anys anteriors, el 2019 i el 2020, quan el forat es va quedar justament per sota dels 21.000 milions d’euros.
Des del Govern destaquen una rebaixa del dèficit en termes de percentatge del PIB català: el 2021, de fet, la fugida de recursos va suposar més d’un 9,6% del producte interior brut. Cal recordar, però, que els anys immediatament posteriors a la pandèmia patien d’unes xifres econòmiques absolutes encara llastades per la crisi provocada per la covid. I que, de fet, el creixement va ser fulgurant en els cursos posteriors: el mateix 2021, el producte interior brut va escalar prop d’un 7%; mentre que el 2022 ho va fer en un 6,7%. La ràtio de dèficit sobre el total de l’economia, doncs, pren menys rellevància en aquell context. Eliminant la influència del confinament, el percentatge històric ha estat similar al darrer declarat, tal com ha indicat el mateix departament d’Economia. Entre el 1986 i el 2022, la mitjana de pèrdues catalanes a favor d’altres territoris de l’Estat va ser del 8,1%, pràcticament la mateixa que la del 2022.
Més de 77.000 milions per a Espanya
Així, segons els càlculs efectuats pel Govern, l’economia catalana va aportar a les arques espanyoles uns 77.742 milions d’euros l’any 2022. Durant aquest mateix període, segons el mateix document, només va rebre 56.650 milions d’euros en forma de transferències, serveis i inversions directes executades per l’administració de l’Estat. D’aquesta manera, Catalunya va generar a tocar del 20% del total de les aportacions territorials al sistema comú, mentre que va rebre només el 14% del total, una pèrdua pròxima al 6% que l’allunya de l’ordinalitat, garantida per la Constitució, però sense efecte en l’economia real.
El nou finançament, una quarta part
La retenció de recursos catalans per part de l’Estat espanyol fonamenta les queixes, ja històriques, del món econòmic català, que reclama un sistema de finançament que garanteixi que els diners que surten del Principat hi tornen en forma d’aportacions públiques. El nou model, que encara es negocia a Madrid, deixaria a les arques catalanes, d’acord amb els compromisos de la mateixa Romero, uns 4.686 milions d’euros de més a partir de la seva entrada en vigor, que s’espera per l’any 2027. En cas que s’acabi aplicant, doncs, el model de distribució territorial dels recursos només taparia un 22,3% del forat que genera Espanya al país. Això, val a dir, en cas que el guany fiscal per a les arques de la Generalitat s’enfili fins a on ha calculat l’executiu: veus expertes del calibre del professor d’Economia a la Universitat de Barcelona, Germà Bel, alerten que l’addenda serà molt més minsa, atès que la comparació entre anys no té en compte el creixement de l’economia i, per tant, la nova recaptació que durien a terme les administracions a partir de les activitats econòmiques al país. Tenint en compte aquesta expansió, segons declarava a Bel en recent conversa amb Món Economia, la millora seria “molt menor que els 4.700 milions que s’han pregonat”.
