L’economia catalana va disparar el seu creixement l’any 2022, fins al 5,5%. L’elevat ritme dels sectors d’alt valor afegit, com ara el sector tecnològic i digital, el retorn del turisme i les bones xifres al mercat exterior han facilitat el retorn al producte interior brut anterior a la pandèmia a una velocitat equiparable al de les grans economies europees. Segons la darrera Memòria Econòmica de Catalunya de la Cambra de Comerç de Barcelona, durant el primer trimestre d’enguany el PIB del país ja se situava un 1,6% per sobre del nivell amb què va tancar el curs previ a la crisi sanitària.
De nou, Catalunya deixa enrere l’enfonsament econòmic que va acompanyar la Covid-19 molt abans, i en moltes millors condicions que l’Estat espanyol. Si bé el PIB va créixer a un ritme idèntic, el 5,5%, l’economia espanyola no va recuperar les xifres econòmiques anteriors a la pandèmia fins al final del primer trimestre d’enguany, més de mig any més tard que el mercat català. Si es compara amb les economies europees, però, el desenvolupament català no arriba al de mercats propers com l’alemany o el francès. Això es deu, segons la directora de la Memòria Carme Poveda, a la “major obertura i especialització en el sector serveis” del mercat català, que augmenta la dependència dels “fluxos exteriors” que es van aturar amb la crisi sanitària. De fet, si s’observa el desenvolupament sectorial, només els serveis aconsegueixen superar a finals del 22 els resultats del 2019 –amb un creixement, de fet, del 4,4% en comparació amb el trimestre anterior a la Covid–. L’agricultura pateix encara un retrocés de 16%, mentre que la indústria es queda a un 4,3% del seu rendiment d’ara fa quatre anys; mentre que la construcció perd un 8,1% del seu negoci. Catalunya surt del sotrac de la pandèmia i supera en un 1,6% el PIB del 2019
El consum interior, com en la resta d’entorns econòmics europeus, ha estat capaç de sostenir bona part de l’economia, tot i que l’augment interanual del 2022 va ser testimonial, del 0,1%. Aquesta moderada alça respon principalment a la caiguda del poder adquisitiu dels consumidors, que enllaça dos cursos a la baixa, amb un retrocés proper al 3% el 2021 i del 5,5% el 2022. L’elevada inflació combinada amb l’aturada de les pujades salarials ha dificultat l’accés al mercat dels ciutadans; tot i que encara persisteix l’abundant estalvi acumulat durant la pandèmia, que permet sostenir el consum fins i tot en moments de tensió monetària.
També el sector exterior ha carregat amb una important part del pes del creixement de l’economia catalana. L’elevada competitivitat de les empreses exportadores del país ha permès enllaçar diversos rècords de facturació en operacions internacionals –tot i que, com apunta la mateixa Poveda, bona part d’aquesta xifra de negoci respon a les pujades de preus–. Especialment positiva és la ràtio entre saldo exterior i PIB, és a dir, quin percentatge del total de l’economia del país, que se situava el 2022 en el 8%. L’acceleració d’ençà del 2022 ha portat que la ràtio de balanç català exterior sobre PIB s’hagi desancorat de l’espanyol, que se situa ara a l’1%, set punts per sota.
L’empresa: mala salut de ferro
L’avenç saludable de l’economia catalana va, necessàriament, acompanyat d’una millor posició de les empreses respecte d’altres moments de crisi econòmica. A diferència del desgavell empresarial previ a la crisi del 2008, en què la mala capitalització del sector privat va multiplicar el patiment causat per la recessió financera. El 2022, segons la memòria, només un 17,4% de les empreses pateixen dificultats financeres –quan el 2017, aquesta xifra s’elevava fins al 21%–. Segons el catedràtic d’economia de la UPF Oriol Amat, la millora es deu a una millor capitalització de les empreses, és a dir, d’un menor endeutament i una millor relació entre creixement de les vendes i dels actius. D’aquesta manera, la creixent liquiditat i rendibilitat del sector privat del país ha permès aguantar molt millor la intensa pujada de tipus d’interès, que sempre posa en ris la supervivència d’aquells negocis que acumulen molt de passiu.
Segons Amat, però, encara hi ha clares mancances al sector privat català. Durant el 2022 la cartera empresarial del país es va ampliar un 0,8%, fins a superar les 680.000 firmes, si bé aquest creixement pateix un marcat desequilibri. Si bé és cert que Catalunya va tancar el curs amb més pimes, tant les empreses mitjanes –entre 50 i 249 treballadors– com les grans –més de 250 empleats– van decréixer, en un 5,5% i un 1,9% respectivament. “Una mala notícia”, assegura el catedràtic, tot apuntant que un creixement de la grandària empresarial contribueix a una millora de les condicions laborals, la rendibilitat i el conjunt de l’economia del país.
La concentració a les petites empreses va acompanyada per una important caiguda de la productivitat i el valor afegit de les empreses catalanes. L’alentiment de la capacitat productiva de les empreses del país provoca, segons Amat, “menor capacitat per pagar salaris alts i dividends”, limitant la sostenibilitat del benestar econòmic. La clau per recuperar aquesta productivitat, assegura el catedràtic, és una millora del potencial inversor del país. “S’ha invertit més en innovació, però encara estem lluny d’Europa en la dedicació a R+D”, lamenta, tot assegurant que per “apujar el valor afegit hem de tenir un teixit empresarial que generi productes més competitius, que es puguin oferir a preus més elevats”. Aquesta disfunció, a més, és marcadament interior: mentre que Catalunya va doblar la captació d’inversió estrangera en empreses d’alta participació tecnològica –fins als 1.200 milions d’euros–, la dedicació a recerca i desenvolupament encara volta l’1,64% del conjunt de la inversió a la Zona Euro, lluny del 2% que es va assolir el 2008.
Deures per al 2024
Amb tot, la Cambra de Barcelona tanca el 2022 amb un balanç positiu de l’economia catalana. De fet, assegura Poveda, tots els organismes empresarials i econòmics del país s’han vist obligats a elevar les seves previsions de creixement a tots els sectors, així com a reduir les estimacions inflacionistes. Tot i això, apunten des de la corporació, encara queden importants reptes pendents si es vol estabilitzar el creixement al país. A banda de la necessària acceleració del finançament de l’R+D catalana, des de la Cambra reclamen que el país “lideri la transformació digital i sostenible”, una tasca per a la qual cal un bon aprofitament dels fons Next Generation EU. Tot i que Catalunya s’apropa al 20% de captació del finançament comunitari, la mateixa Cambra de Barcelona ha constatat l’elevat risc de pèrdua d’oportunitats si les transferències no es gestionen amb major celeritat.
La memòria econòmica apunta també a la necessitat de tancar l’escletxa al mercat laboral. Prop d’un 30% de les empreses del país, segons la recent enquesta de clima empresarial, asseguren que la manca de mà d’obra qualificada limita el seu creixement. D’aquesta manera, des de la Cambra alerten que “ens podem trobar amb un coll d’ampolla” laboral al procés de digitalització de l’economia si els negocis no tenen accés a treballadors preparats per a aquest nou paradigma. Finalment, el document apunta a la necessitat de reduir el dèficit públic, així com la ràtio de deute sobre el PIB, que a Catalunya supera encara el 30%. Segons Poveda la tasca és, de fet, urgent, en tant que s’espera que de cara al 2024 la recaptació fiscal –i, per tant, els ingressos de les administracions públiques– pateixin una contracció.
