Entre la munió de greuges que causa als clients la banca espanyola, el més flagrant, segons les institucions reguladores, és la remuneració de l’estalvi. Durant el cicle alcista de tipus d’interès, el vicepresident del Banc Central Europeu i exministre d’Economia del govern espanyol, Luis de Guindos, ja va estirar les orelles a les entitats de crèdit de l’Estat per aplicar l’enduriment monetari només a favor seu. “Quan apugem els tipus, ho fem per a l’actiu i per al passiu“, reclamava el banquer; tot exigint un millor retorn per als dipòsits dels clients espanyols. Dos anys després, i amb els tipus ja normalitzats, no hi ha hagut cap moviment en aquest sentit. Vista aquesta realitat, com constata una anàlisi de la gestora de fons catalana Gesinter, molts catalans opten cada cop més per dedicar el seu estalvi a la inversió. Ho fan, però, en sentits molt diferents segons a quina part del país es trobin. “La inversió a Catalunya va per demarcacions“, constaten des de la boutique financera.
L’estudi, asseguren els autors, demostra que “no hi ha un únic perfil d’inversor català, sinó quatre enfocaments diferenciats” a cadascun dels quatre territoris que articulen el Principat. Els gironins són els que més capital inverteixen per càpita, mentre que els barcelonins busquen rendibilitats més elevades en mercats internacionals. Els lleidatans són més curosos, i busquen apostes segures; mentre que els tarragonins són els que menys diners hi dediquen. Segons l’empresa, la diversitat de perfils suposa una “oportunitat per a dissenyar estratègies ajustades a cada realitat”; si bé pot allunyar el capital privat català dels vehicles d’inversió tradicionals, que solen oferir productes més homogenis.
Les realitats diverses de Barcelona
Segons el fons d’inversió especialitzat, Barcelona mostra la realitat inversora més complexa. L’amplitud de l’activitat econòmica teixida als volts de la capital del país, amb més de 3.000 milions d’euros d’inversió estrangera captats el 2024, crea un escenari “d’alta complexitat i heterogeneïtat social”. Els experts de Gesinter troben “diversos perfils financers: des de joves i digitals, actius en plataformes tecnològiques; fins a clients d’alt patrimoni que demanden estratègies sofisticades”. Així, a la ciutat i el seu entorn es poden trobar carteres plenes d’empreses emergents o actius digitals i, en paral·lel, fons dedicats al deute corporatiu o els fons d’estratègia social, ambiental i de governança. Tot i això, la mitjana d’inversió per càpita és baixa, uns 920 euros per cap.
Girona, els més actius
Els gironins, malgrat que la seva economia no és tan dinàmica com la de Barcelona, dediquen més diners a carteres d’inversió que els veïns de la capital i la regió que l’envolta. Segons Gesinter, basant-se en dades d’un estudi de la firma d’anàlisi XTB, la inversió per càpita a Girona és d’uns 1.780 euros. La boutique hi troba perfils “madurs, diversificats i alineats amb els estàndards europeus”, amb cert domini de les apostes immobiliàries; però també amb opcions dedicades a productes més complexos. L’estudi assegura que el rendiment dels locals comercials adquirits a la demarcació supera l’11%, mentre que els habitatges freguen el 6%. Tot i això, els capitalistes gironins també miren cap a fons mixtos i temàtics; i es mouen cap a la renda fixa flexible -és a dir, alternatives centrades en productes com els bons de deute públic, però amb llibertat per assignar els fons. Es tracta, assegura la firma, d’un entorn amb “visió internacional i un focus en el rendiment”.
Lleida, un capital conservador
Lleida, segons les xifres revelades per Gesinter -que torna a referir-se a un estudi d’XTB- supera Barcelona en inversió per càpita, amb 1.300 euros de mitjana. Per als experts de la boutique financera, “crida l’atenció l’enfocament sistemàtic cap a l’estalvi” dels lleidatans; que atresoren més de 3.200 milions d’euros acumulats en fons, amb més de 217.00 participants. Aquests mostren majoritàriament una tendència cap a “productes conservadors”, com ara els fons garantits o la renda fixa tradicional -és a dir, la compra directa de bons de deute públic o productes similars-. El model, assegura l’informe, està “molt arrelat” a la regió, i és “prudent, però eficaç a llarg termini”.
Tarragona, el “predomini” del totxo
Tarragona és la demarcació amb una menor inversió per habitant, menys de 600 euros per cap, malgrat que els experts de Gesinter troben una “evolució constant” del sector. Al sud del Principat, apunten, “continua sent predominant el totxo”; però es detecta cada cop més “obertura cap a la diversificació”. Així, la dedicació financera dels tarragonins va fent petits salts cap a la renda fixa tradicional, així com “solucions híbrides vinculades a objectius personals”, com ara fons de pensions o dedicats a l’educació dels fills. La inversió en habitatge és rendible, amb guanys de més d’un 6%; mentre que la part comercial aporta beneficis limitats als usuaris, poc més del 9%.
