El president dels Estats Units, Donald Trump, temia ja fa setmanes la decisió del Tribunal Suprem respecte dels seus aranzels globals. El mandatari ha rebut la decisió de l’alt tribunal, amb una ampla majoria en contra seva, enmig d’un discurs davant un grup de governadors estatals conservadors a la mateixa Casa Blanca; i ha deixat anar un escarafall contra la judicatura, segons han declarat fonts internes a l’agència Reuters. Ja havia preparat el terreny per a aquest enfrontament: en els darrers dies, de fet, el mandatari ha aprofitat la majoria de les seves abundants compareixences públiques per cantar les lloes del proteccionisme que ha guiat la política econòmica de Washington des de l’inici del mandat; i per alertar sobre les conseqüències de retirar-lo. En un discurs davant simpatitzants conservadors a l’estat de Georgia, celebrat el passat dijous, Trump es va aventurar a advertir que “sense aranzels, tothom faria fallida. El país sencer aniria a la ruïna”. “El llenguatge de la llei és clar: com a president, tinc el dret a fer-ho”, va treure pit, davant l’aplaudiment del públic. Només 24 hores després, el poder judicial l’ha posat en evidència, i ha deixat penjant d’un fil tota la seva política econòmica.
Encara queda per concretar exactament quines seran les conseqüències de la decisió del Tribunal Suprem. Cal recordar que la demanda, interposada per empreses de 12 estats -la majoria sota governs del Partit Demòcrata- que han vist retallats els seus ingressos arran de la guerra comercial, s’aplicava només als aranzels recíprocs universals, aquells que Trump va llançar -amb una fórmula econòmicament dubtosa- el 2 d’abril del 2025, el conegut com a Dia de l’alliberament. Queden fora de la retallada, doncs, els aranzels sectorials específics, que no s’han activat d’acord amb la llei d’emergència econòmica nacional, sinó sota mandat presidencial directe. L’administració, val a dir, ja ha avisat, per mitjà del secretari del Tresor Scott Bessent, que buscarà “unes altres vies legals” per mantenir “tants aranzels com sigui possible mantenir”, esquivant la sentència de l’alt tribunal.
En total, les companyies denunciants demanen compensacions per uns 150.000 milions de dòlars, poc més de 127.000 milions d’euros. A més del forat que generarà als comptes, que quedaran nus pel retorn dels aranzels, l’administració deixarà d’ingressar uns 300.000 milions de dòlars l’any, a prop de 250.000 milions d’euros; una quantitat que fonamenta els escarafalls trumpistes. Els membres del Tribunal Suprem -especialment l’aliat de Trump, el jutge Brett Kavanaug, nomenat per Trump l’any 2019 malgrat múltiples denúncies d’assatjament sexual- han reconegut que el procés de retorn serà “un garbuix”; si bé els especialistes consultats pel canal públic nord-americà PBS sostenen que és “possible” entomar-lo. Kavanaugh, val a dir, és un dels tres jutges que s’han mantingut a la trinxera del president, fins al punt d’haver emès un vot particular assegurant que “en termes de text, història i precedent, els aranzels han estat clarament legals”.
El món aguanta la respiració
Els primers a celebrar la decisió han estat els senadors i congressistes demòcrates, especialment els més conservadors, que consideren el dictamen una victòria “per a les butxaques dels consumidors americans”; en paraules del bescantat líder del partit al Senat, Chuck Schumer. “S’ha acabat el caos, acabem la guerra comercial”, ha etzibat. Les branques progressistes de la formació, però, lamenten que la decisió pugui deixar abandonada bona part de l’economia estatunidenca: la senadora Elizabeth Warren, candidata del centre-esquerra a les primàries del 2020, ha alertat que “no hi ha mecanismes legals directes” perquè els actors més afetats, consumidors i petites empreses, es beneficiïn de la sentència. “Només els grans capitals, amb els seus exèrcits d’advocats i lobistes, recuperaran allò perdut amb els aranzels”, ha criticat. La patronal americana de les pimes, l’NRF, veu el mateix problema, i ja ha reclamat al Tribunal que “garanteixi” la tornada dels diners perduts.
Més enllà de les batalles partisanes al legislatiu dels EUA, els socis comercials del país, tots ells arraconats per Trump amb la seva ofensiva aranzelària, encara no saben ben bé com reaccionar. La Cambra de Comerç Internacional ja ha alertat que el retrocés dels aranzels sumeix el comerç global en una “nova incertesa”; especialment pel que fa a la salut de les empreses afectades, per a les quals “la sentència guarda un preocupant silenci”, segons ha alertat el secretari general de la corporació, John W.H. Denton. Més enllà encara ha anat la Cambra de Comerç del Canadà, que ha instat les seves empreses a preparar-se per a un escenari encara pitjor. La seva presidenta, Candace Laing, ha alertat que el país patirà “mecanismes nous, encara més durs, per pressionar-nos en termes comercials, amb efectes encara més amples i disruptius”. La desconfiança internacional està més que estesa entre les víctimes de les tarifes; fins al punt que la Comissió Europea ha exigit “claredat” a la Casa Blanca sobre les “mesures que tenen previst posar en marxa arran de la decisió” judicial.
Un mal moment per a la derrota
La patacada econòmica del trumpisme, que afecta el nucli del programa econòmic del president, no podria arribar en un moment de major fragilitat. El primer signe de desfeta de la política econòmica de Trump va arribar la passada setmana, en forma d’una correcció històrica del mercat laboral. El Departament de Treball de l’administració va anunciar que havia sobreestimat les xifres de creació d’ocupació del 2025, segons va recollir la revista Fortune: el curs passat s’haurien creat només 181.000 llocs de treball, un terç dels més de 584.000 anunicats a principis de gener. Es tracta de la pitjor xifra de contractacions des del 2020, en plena pandèmia, i també amb el líder republicà al Despatx Oval. Poc més d’una setmana després, aquest mateix divendres, l’Agència d’Anàlisi Econòmica ha rebaixat el creixement de l’economia nord-americana fins a l’1,4% en el quart trimestre, menys de la meitat del 3% esperat, i tres punts menys que entre el juliol i el setembre. El llast, molt vinculat a la visió econòmica del Despatx Oval: el comerç exterior i la indústria. De fet, l’índex de gestors de compres (PMI) del país, publicat aquesta tarda per l’agència S&P Global, ha retrocedit set dècimes al febrer, i queda a menys de dos punts i mig del decreixement -marca un 52,3, quan qualsevol xifra per sota de 50 implica una contracció de l’economia-.
Tot plegat, a més, arriba a tocar d’una de les crisis de deute més greus de la història recent dels Estats Units. Actualment, el passiu en les comptes públiques americanes frega els 39 bilions de dòlars. Segons el conservador Comitè per a uns pressupostos públics responsables (CRFB, per les seves sigles en anglès), però, la xifra es dispararà en els pròxims mesos, amb dèficits anuals de més del 3% del PIB que portaran el forat a uns 56 bilions de dòlars el 2036, si fa no fa el 120% del PIB. Trump, doncs, no està en posició de perdre. L’economia mundial aguanta l’alè fins que declari com intenta capgirar el resultat.
