El Banc Central Europeu assegura que la inflació registrarà una baixada “substancial” a finals del 2023. Segons l’economista en cap de l’organització, l’irlandès Philip Lane, el regulador monetari europeu espera que l’espiral de preus es “controli bastant” durant la segona meitat del curs. Com ja ha succeït en el cas català, Lane confia al doblegament de la corba de preus energètics com principal motor del control de la taxa general de l’IPC a la zona euro.
Segons l’economista, a més, la moderació de la taxa general aniria acompanyada d’una caiguda també en la subjacent. La inflació sense energia ni aliments no processats –aquella que deixa fora els elements més volàtils de la cistella de preus i, per tant, mostra tendències més sòlides– hauria “tocat sostre” a la Unió Europea durant els mesos d’estiu, segons les previsions de Lane. Tot i això, l’irlandès alerta que encara hi ha un alt grau d’incertesa respecte de l’evolució de l’indicador. D’aquesta manera, la pujada descontrolada de l’IPC al continent s’hauria aturat, a l’espera ara de que consolidi la tendència descendent que alguns països membres ja observen.
L’objectiu final del BCE, estabilitzar la inflació en el 2%, encara trigarà a arribar. Segons Lane, tot i que el ritme de baixada de l’índex de preus hauria de començar a accelerar en els pròxims mesos, el llindar d’estabilitat “està programat essencialment per al 2025”. Cal recordar que tant l’Estat espanyol com Catalunya van assolir-lo ja el passat mes de juny, si bé la subjacent continua, en ambdós casos, disparada per sobre dels sis punts.
Evolució dels tipus
Amb aquesta apreciació, Lane deixa entreveure un canvi de tendència en els nivells de preus que podria anar acompanyat d’una frenada en l’enduriment de les condicions de crèdit per part del BCE. L’organisme presidit per Christine Lagarde ha rebutjat aplicar les petites pauses que els seus homòlegs a altres grans bancs centrals, com ara la Reserva Federal nord-americana, ja han deixat enrere. La lectura de dades “reunió a reunió” que plantegen els banquers comunitaris, però, pot fer albirar un punt d’equilibri proper, en tant que la baixada de la inflació és l’únic mandat de Frankfurt com a institució monetària.
