Les giragonses discursives del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre l’estat de la guerra a l’Iran han anat en detriment de la cerca d’estabilitat del sector energètic, perdut en una crisi permanent d’ençà de la invasió d’Ucraïna. La Casa Blanca no ha aclarit en cap moment exactament què busquen amb els atacs sobre l’Orient Mitjà, quin és l’objectiu prioritari, ni tan sols en quin punt es troba l’ofensiva. El paroxisme d’aquestes mil cares de Trump va arribar la setmana passada, quan va donar una dotzena de missatges contradictoris sobre la guerra en una atenció a mitjans de si fa no fa 20 minuts. Els moviments del barril Brent europeu i del West Texas estatunidenc són cada cop més erràtics, en línia amb les anàlisis del Despatx Oval. Aquest dilluns, sense anar més lluny, les referències a ambdues bandes de l’Atlàntic s’han disparat als volts d’un 2% arran d’una entrevista del mandatari amb el Financial Times, en què ha posat sobre la taula entomar a Teheran el mateix full de ruta que ja va aplicar a Caracas -no sense vilipendiar els seus crítics-: “Sincerament, a mi m’agradaria apoderar-me del petroli iranià. Però alguns imbècils als EUA em pregunten: ‘per què ho fas, això?’. Són estúpids“.
Sobre aquestes declaracions, que han afegit llenya al foc d’una possible ofensiva terrestre sobre el territori iranià que acabaria de retorçar la situació a la regió, el mercat ha tornat a entrar en pànic. En les primeres hores de la setmana, el Brent ha guanyat tres dòlars, i ja supera els 115 dòlars, de nou a prop dels màxims crítics que va mantenir en els mesos més crus de l’ofensiva russa sobre Ucraïna. Llavors, però, les pujades van ser més contingudes, i van anar seguint el ritme de les sancions europees al cru controlat pel Kremlin i els seus aliats. Ara, segons avança l’agència Reuters, l’encariment ha estat explosiu i, de fet, la referència europea en els futurs petroliers ha batut el seu rècord d’increment mensual, amb una alça acumulada del 60% respecte dels nivells de finals de febrer. D’acord amb les dades inflacionistes del març, l’espiral de preus ha quedat per ara continguda en el segment energètic. Els bancs centrals, però, comencen a moure’s en previsió d’una onada d’efectes de segona ronda similar a la del cicle 2022-2023 que dispari els preus de tota la cistella de la compra.
En paral·lel a l’entrevista amb el Financial Times, Trump ha volgut transmetre certa calma als inversors amb millors perspectives de pau. En declaracions a mitjans des de l’Air Force 1, el mandatari ha reiterat que hi ha converses de pau amb els aiatol·làs, i que Teheran manté el “respecte” cap a les posicions de Washington. Tant és així que el govern de Mojtaba Jamenei hauria acordat “deixar passar 20 grans petroliers” per l’estret d’Ormuz com a mostra de bona voluntat cap a les negociacions. Els darrers víctors de Trump per la pau, val a dir, han estat sistemàticament desmentits per les autoritats iranianes. En aquesta ocasió, encara no s’han pronunciat.
Les borses assumeixen el terratrèmol
Durant les primeres setmanes de la crisi petroliera causada per la guerra, els mercats de renda variable van respondre amb tremolors diàries. Les batzegades trumpistes i les successives respostes del sector petrolier van provocar caigudes diàries tant als mercats europeus com a Nova York, fins al punt que l’Ibex-35 ja ha esborrat bona part del rally de principis d’any i ha perdut els 17.000 punts que havien esdevingut la medalla a la bona salut dels valors que componen el selectiu. En els últims dies, val a dir, l’efecte perniciós dels pics petroliers sobre les accions s’ha anat moderant, fins al punt que els inversors comencen a integrar-los en els seus preus.
Malgrat l’increment de l’inici de la setmana, els principals llistats de valors de la Unió han obert amb pèrdues minses, sostingudes per les empreses energètiques i les del sector de la defensa. L’Ibex, de fet, ha aconseguit mantenir-se en verd: als volts de tres quarts de 12 del matí, guanyava prop de dues dècimes, sobre l’escalada d’Acciona Energia (+3%), Endesa (+2,3%) i Solaria (+1,5%). L’FTSE 100 britànic mostra la mateixa tendència, amb una millora de les posicions generals pròxima al 0,5% gràcies a la bona valoració de petrolieres com BP (+1,2%) o Glencore (+2,1%). També obre la setmana en verd la firma de defensa Bae Systems, el segon contractista militar més gran del món, amb prop d’un 1% de revaloració.
Alemanya i França no han tingut aquesta sort; i tant el DAX40 de Frankfurt com el CAC40 parisenc obren la jornada en números vermells. El selectiu alemany, val a dir, s’acosta cada cop més a la gràfica plana; i, a tocar del migdia, cotitzava en pràctic equilibri (-0,07%). Sostenen l’ànim dels inversors l’energètica RWE (+2,3%), la farmacèutica Bayer (+2,1%) i l’històric fabricant del carro de combat Panzer, Rheinmetall (+1%). França també està a prop de recuperar les pèrdues i tornar al positiu, amb un -0,08% a les 12 del migdia. Aguanten el tipus la militar Thales (+2,6%) i les energètiques Engie (+1,98%%) i TotalEnergies (+1,92%), en línia amb les valoracions del capital a la resta del continent.
