L’obsessió hemisferista del president dels Estats Units, Donald Trump, que busca trencar l’ordre internacional a favor de la xarxa de bilionaris que l’envolta, ha forçat la Unió Europea -i amb ella, a Catalunya- a mirar més enllà de les seves vies comercials tradicionals per sobreviure. Ja amb l’inici de la guerra comercial, l’abril de l’any passat, les principals entitats empresarials del Principat preveien que seria necessària una diversificació de mercats; desinvertir en uns EUA que ja són testimonials per als negocis catalans i fer salts exportadors arreu del globus. Aquest dimarts, Brussel·les ha obert una nova via, encara petita en termes del comerç exterior català, però que consta entre els mercats amb més potencial en les darreres anàlisis de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Acció: l’Índia. La Unió Europea ha escenificat amb el govern de Narendra Modi la firma d’un tractat comercial que feia 20 anys que negociava, i que elimina o redueix un bon grapat de barreres comercials del tercer entorn de consum del planeta, amb uns 300 milions de compradors potencials, segons els organismes internacionals. En el cas català, les transaccions amb empreses índies generen un negoci que a banda i banda suma uns 3.000 milions d’euros, amb poc menys de 625 milions en exportacions i més de 2.200 en importacions -una balança comercial d’allò més desequilibrada a favor dels asiàtics-. “És la mare de tots els acords comercials”, ha celebrat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
La llista de les exportacions catalanes al país és una que inclou alguns dels productes industrials de més valor afegit que genera el sistema productiu del país. El principal subsector exterior envers l’índia, amb prop del 14% de les vendes, és el de la maquinària industrial, amb prop del 14% de les vendes a empreses del país. Es tracta d’un mercat que va assolir els 85 milions d’euros l’any 2024, malgrat una càrrega aranzelària important, amb impostos de més del 44%. Aquestes taxes, però, desapareixeran gradualment, i acabaran desapareixent, fet que facilitarà substancialment les relacions entre les empreses de l’àmbit. En el 2025, segons les darreres dades de l’Idescat, es va mantenir un bon ritme d’operacions, si bé era d’esperar un lleuger alentiment interanual: fins al novembre, l’últim mes amb registres complets, la indústria catalana dels béns d’equipament va facturar a l’Índia uns 60 milions d’euros, un ritme que deixaria el curs als volts dels 70 milions. Es pot esperar que, a partir de l’aplicació del tractat, aquesta xifra acceleri.
Val a dir que també hi ha certa activitat pel que fa a la maquinària de consum: els productes agrupats en aquest àmbit van generar una facturació d’uns 25 milions d’euros el 2024 i, fins al novembre, ja havien superat aquesta marca, amb uns 28 milions en els primers 11 mesos del 2025. Catalunya anava, de fet, pel camí d’un màxim històric amb l’Índia en aquesta mena d’aparells i material, que va tocar el cim l’any 2022 amb prop de 31 milions d’euros venuts.
La química i el plàstic, dues insígnies catalanes
A tocar de la maquinària industrial, el segon classificat entre els exportadors catalans cap a l’Índia és la química, el gran sector exterior del Principat. El 2024, el darrer any amb un càlcul complet, el Ministeri d’Economia va registrar més de 30.000 milions d’euros en facturació exterior per a la química catalana. El negoci amb els compradors indis, centrat majoritàriament en la química orgànica, suposa un percentatge ínfim d’aquesta estructura empresarial, si bé la xifra no és gens negligible: un 13,1 del total de les exportacions, poc per sobre dels 89 milions d’euros ara fa 12 mesos. Com en el cas dels béns d’equipament, el 2025 apuntava cap a un retrocés interanual: la base de dades de l’Idescat mostrava un alentiment fins al novembre que havia deixat el valor venut en uns 72 milions d’euros; i les projeccions deixen el muntant per a tot el curs en uns 80 milions. Es tractaria, si més no, del segon any històric amb un volum de negoci més elevat per a la química catalana a l’Índia, per sobre del 2023 (79 milions d’euros). Val a dir que les exigències aranzelàries per viatjar al mercat asiàtic eren molt més moderades, d’un 22%. Aquesta barrera desapareixerà també un cop entri en vigor el tractat.
El pòdium català a l’Índia el completen els derivats del plàstic, amb un pic de facturació pròxim als 77 milions d’euros, assolit el 2024. Es tracta de poc més del 12% del conjunt de l’activitat exportadora cap al país, també sota el jou d’una taxa comercial del 22%, que serà eliminada completament un cop l’acord internacional estigui en marxa. L’alentiment enguany, en plena guerra comercial, ha estat encara més acusat, amb un retrocés pròxim als 20 milions d’euros en 12 mesos a causa de la mala maror que ha generat la Casa Blanca. Tot i això, ambdues administracions esperen solucionar els problemes que està generant Washington amb “una nova relació fructífera”, en paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Importacions: volums incomparables
No seran, però, els exportadors catalans els que s’estalviïn la muralla aranzelària amb més freqüència. La balança comercial de Catalunya amb l’Índia està a favor del país asiàtic per un factor pròxim a quatre -és a dir, les importacions catalanes des del país asiàtic multipliquen per quatre les vendes que s’hi efectuen-. I el sector, amb certa diferència, més actiu serà la química. El 2022, el màxim històric en les compres de productes químics orgànics a empreses índies, l’Idescat registra un volum de prop de 584 milions d’euros. El 2024 es va notar una reducció important, fins als 450 milions; si bé aquest sector continua generant un de cada cinc euros en compres des del Principat. El segon capítol importador no s’ha pogut afegir, però, a la celebració: segons dades recollides per l’Agència Catalana de Notícies, els combustibles agrupen el 19,8% de les compres catalanes a l’Índia, que sobre els 2.200 milions adquirits el curs passat, ascendirien a tocar dels 444 milions d’euros. L’energia, però, ha quedat fora de les converses, en tant que els oficials europeus han hagut de fer concessions en algunes de les trinxeres que el govern de Modi no estava disposat a abandonar.
