Evitar cues a l’aeroport és el somni de qualsevol passatger. Les dues hores d’antelació, la facturació de l’equipatge o el control de seguretat són processos tediosos que desgasten als usuaris. Tanta és l’afectació que provoquen les aglomeracions, que en un recent estudi global, els passatgers han afirmat que no tindrien cap problema a donar les seves dades biomètriques per tal d’usar el reconeixement facial en aquestes situacions i evitar cues. Lluny de ser una pràctica innocent, el reconeixement de la cara o dactilar poden arribar a ser molt perillosos si les dades que generen cauen en males mans. És per això, que alguns experts recomanen no utilitzar aquesta tecnologia, mentre les empreses encoratgen l’agilització que proporcionen aquests processos.
“Estem renunciant a la reflexió per la comoditat”, explica Jordi Hernández, comissionat del Rector per a les TIC de la UAB. En aquest sentit, l’expert assegura que no és una sorpresa que la gent posi per davant la comoditat a la perillositat de donar les dades, però que això es pot convertir en un problema molt més gran. I és que, les dades biomètriques tenen una categoria molt alta en les escales de dades. “Estem parlant que es troben al mateix nivell que les dades mèdiques”, diu Hernández. D’aquesta manera, utilitzar-les per facilitar-nos la vida o per agilitzar processos és una bona opció sempre que l’emmagatzematge d’aquestes sigui el correcte. “No és una contrasenya que si hackegen la base de dades de l’empresa es pot canviar i punt”, recorda l’expert.
Tornant als aeroports, doncs, està clar que hi ha un problema enquistat. Les aglomeracions fan que les gestions aeroportuàries acabin sent un malson pels passatgers. De fet, en l’enquesta que va publicar l’IATA (l’Associació Internacional del Transport Aeri), el 75% dels usuaris reconeixien que estarien disposats a donar les seves dades biomètriques en comptes d’ensenyar en diferents moments passaport o bitllet. A més, l’enquesta també preguntava per la comoditat que senten els passatgers en donar aquesta classe de dades. Tot i que no especifica el percentatge, una de les conclusions en l’estudi posterior a l’enquesta, afirmava que els usuaris estan disposats a compartir les seves dades més personals per accelerar el procés dins l’aeroport.
No és mentida que l’ús de les dades biomètriques podria agilitzar tràmits i, en certa manera, ha funcionat en altres sectors. Però, tal com alerta l’expert de la UAB, “la frivolitat amb la qual tractem aquestes dades pot ser perillosa”. Les alternatives vigents, però, no són les adequades i altres casos d’èxit posen en dubte l’opinió de l’expert. Un exemple que ja és una realitat és el Mobile World Congress (MWC), ja que per entrar a l’esdeveniment barceloní ja hi ha reconeixement facial, el que agilitza molt el control a l’inici i al final de cada jornada que dura el congrés. Amb això per bandera, no és d’estranyar que algunes empreses vulguin mimetitzar aquests processos en altres sectors, amb l’única finalitat de continuar automatitzant processos que acaben sent feixucs d’executar a mà.
Vueling lidera, de manera segura, la cursa de la biometria
Tant les empreses com els passatgers semblen treballar plegats per aconseguir fer possible el somni de viatjar només amb el nostre rostre. Vueling, amb la col·laboració d’Aena, va posar en marxa una prova pilot el 2021 per fer exactament això. En un vol Barcelona-Màlaga, els passatgers voluntaris van experimentar el que seria fer les gestions aeroportuàries sense necessitat de documentació i amb processos automatitzats. “La resposta general va ser que l’experiència a l’aeroport era molt més fluida, reduint temps de gestió a les zones de seguretat i embarcament”, asseguren en declaracions al Món Economia, fonts de la companyia.
Tot i les bones crítiques, la prova pilot es va quedar en només això, una prova. No obstant això, la companyia assegura que continuen treballant per millorar aquest procés per implementar-ho en algun moment. “La voluntat de Vueling és continuar treballant conjuntament amb Aena i tots els actors implicats perquè això pugui ser una realitat a tots els aeroports de la xarxa d’Aena”, reitera l’aerolínia. Així doncs, el somni d’automatitzar l’aeroport de Barcelona es va quedar lluny de complir els desitjos dels passatgers, però també de les empreses. Vueling insisteix, però, que es continuarà el projecte, ja que afirmen que “és una mostra més de l’ADN digital de Vueling, que sempre busca la innovació que millori l’experiència del client, especialment en un món digital com l’actual”.
L’obligació a complir la norma causa desconfiança
Existeix una fina línia que separa la innovació de l’excés d’informació. D’aquesta manera, Hernández recorda que les dades s’han d’emmagatzemar de manera molt segura i, sobretot, ha de ser una decisió personal, no imposada. Així doncs, l’expert continua explicant que hi ha d’haver una alternativa i no es pot obligar la gent a donar aquesta classe de dades. Precisament en aquesta línia treballa Noyb, una ONG austríaca que ha denunciat a Ryanair per procediments “intrusius”, en demanar el reconeixement facial als seus passatgers. L’organització ha presentat una demanda davant l’Agència Espanyola de Protecció de dades (AEPD) contra la companyia aèria de baix cost per vulnerar la privacitat dels viatgers en exigir-los sotmetre’s a un reconeixement facial. Si la denúncia prospera, a l’aerolínia podria esperar-li una forta multa, de prop de fins a 200 milions d’euros.
La innovació és una part essencial de l’evolució, però sembla que com més passes fem més ens exposem a un món desconegut. Hernández no és l’únic expert que alerta de la perillositat de no reflexionar sobre on i amb qui compartim les nostres dades. Si bé és cert que des de la Unió Europea hi ha unes normatives clares sobre com s’ha de filtrar i emmagatzemar aquesta informació, “s’ha de vigilar amb qui confiem”, remarca l’expert de la UAB. No obstant això, la societat avança cap a un model de gestions automàtiques que deixa poc marge de maniobra als humans i molt més a les màquines.
