Tots els MWCs són, en el gran 2026, el MWC de la intel·ligència artificial. A diferència de les tecnologies d’èxit popular de la darrera mitja dècada -el metavers, la blockchain…- la IA sembla haver trobat el seu lloc en el mercat, i encara es mostra capaç de complir les promeses de disrupció i revolució tecnològica que se succeeixen des de l’empresa i l’acadèmia. Com més avança el coneixement, però, aquest es torna més específic; i la sofisticació dels sistemes els personalitza, els col·loca al seu nínxol de mercat. Això vol dir que cada cop més usuaris troben una aplicació fonamentada en IA que els hi fa el pes; però també que no totes serveixen per a tot. Tammy Okwara, arquitecta de solucions de Microsoft, ho emfatitza molt en la seva vida pública: adoptar la intel·ligència artificial vol dir conèixer les necessitats pròpies i cobrir-les exactament amb aquella eina que hagi estat construïda per a fer-ho. I no amb una altra, a risc de fallida catastròfica: una equivocació en aquest camp, assegura, “pot fer perdre milions i anys” a una organització; una perspectiva gens falaguera en ple imperi de l’eficiència i la immediatesa. Okwara xerra amb Món Economia en el marc de la seva participació al Talent Arena del Mobile, sobre la corba d’aprenentatge de la tecnologia, el risc dual per als models de negoci i una Europa que, contra les veus més ombrívoles, “100%” està creant un mercat tecnològic competitiu.
Sovint, especialment des del món financer, es diu que la intel·ligència artificial té molt de potencial, però que encara no se n’han aterrat les aplicacions concretes. Què n’opina? És aquest, el principal problema d’adopció de la tecnologia?
Hi ha dues cares. Si una empresa està intentant entrar al mercat de la IA, i està buscant quin problema vol resoldre amb la tecnologia, el principal obstacle és de recerca. Hi ha tantes possibilitats! Si qualsevol empresa fa les seves investigacions de mercat, s’adonarà que pràcticament qualsevol part de la nostra vida diària es pot beneficiar d’aplicar-hi IA.
Per altra banda, per a les empreses que estan buscant com aplicar-la al seu negoci, la qüestió clau és entendre a on es troben en cada moment en termes de sistemes; i cap a on anirien amb un sistema d’IA. Qui adopti la intel·ligència artificial ha de copsar que no totes les aplicacions serveixen per a totes les empreses. La direcció ha d’identificar correctament les necessitats dels seus empleats, i ha d’analitzar les aplicacions que les cobreixin. És una decisió que no es pot prendre només a escala executiva, perquè els executius no són sobre el terreny fent la feina. Cal parlar amb els treballadors; preguntar en quines tasques inverteixen més temps, i què podrien estar fent sense elles. Els empleats ensenyaran el camí per al sistema: només llavors s’ha d’adoptar.
Veu una disparitat molt gran entre la retòrica al voltant de la IA i les seves aplicacions concretes? Sovint s’ofereix com un producte disruptiu, però sembla que s’està aplicant per assolir millores logístiques marginals.
Existeix, definitivament; però no respon al fet que la IA no podrà fer les coses que diuen que ha de fer. És una tecnologia relativament nova, li queda camí per millorar. El ChatGPT que coneixem ara esdevindrà molt millor en només un o dos anys. La clau és anar millorant el sistema de forma consistent. Encara estem fent experiments amb les eines, i les empreses estan pensant en aquelles tasques mundanes, diàries; però hi ha oportunitats per aplicar canvis molt més profunds. Ara per ara, les eines ja són molt millors que les de fa cinc anys. Qualsevol producte que arribi al mercat el 2026 no és un producte acabat, hi ha molt més en el futur immediat. Amb la IA, si una aplicació es pot somniar, també es pot fer. Hi ha molt de potencial, però encara estem en nivells intermedis.
Com és la corba d’aprenentatge per a aquestes aplicacions? Comencen les empreses a interessar-s’hi?
Cada cop més empreses pugen a bord, però la clau és a sumar-s’hi de la forma correcta. Cada empresa ha de buscar exactament com i en quins aspectes es pot beneficiar de la IA. I, un cop es copsa això, cal ajudar els treballadors a veure com pot millorar les seves tasques.
Encara trobem molts forats d’aprenentatge entre les empreses que volen fer servir la IA. Moltes s’estan precipitant, perquè hi ha molta pressa per constar entre els primers que l’han adoptat. Però córrer no ajuda: cal saber quines són les intencions, i proporcionar als empleats aquells recursos que realment necessiten.
És cert que molts dels missatges que surten del món tecnològic suggereixen que aquells que no hi entrin ara, quedaran fora del mercat. És tan urgent? O hi ha temps encara perquè les empreses adoptin la IA?
Una mica de les dues coses. És evident que hi ha un avantatge econòmic per als primers que s’hi posin; sempre tindran un avantatge sobre nous usuaris. Si penses en Microsoft, o en Google: hi ha unes altres companyies que estan proveint literalment les mateixes eines que les grans empreses. Però, com que aquelles van ser les primeres, es garanteixen la confiança del mercat.
Aquesta experiència justifica que moltes empreses vulguin aplicar la IA ràpidament. Però, un cop més, fer-ho sense la visió correcta pot costar milions a moltes organitzacions. Així doncs, és millor mantenir l’equilibri: anar amb velocitat, sí, però també tenint clares les intencions. Això potser requereix preparar formacions de setmanes per a cada departament, perquè tots entenguin exactament què s’hi aplicarà. Tenir indicadors concrets sobre el funcionament de la tecnologia.
Què li passa a una organització que es dona massa pressa en aplicar la IA?
No he tingut l’experiència directa, però es veuen els signes al mercat. Recordo una empresa que estava preparada per aplicar Copilot -l’assistent virtual d’IA de Microsoft- però que no tenia el suport executiu complet per fer-ho; o no amb el compromís necessari. Aquesta és una recepta per al fracàs, perquè si la directiva no participa en el procés, no podrà comunicar als treballadors exactament què n’hauran de fer. Una altra possible fallida: no entendre les capacitats de la tecnologia que s’està aplicant. Si l’eina que s’està adquirint no és la correcta per a l’organització, no només es malbarata diners durant la durada del contracte: també alenteix l’adopció dels sistemes que sí que els ajudarien. I, un cop se n’adonen, han de tornar a començar de zero.
Quin és el rol del proveïdor de les eines d’IA a l’hora de formar els clients, guiar el mercat per evitar aquestes fallides que identifica?
Una empresa que vulgui vendre la seva IA ha de fer que el seu client n’entengui el valor. La seva obligació és explicar correctament què aportarà el seu programa a la cadena de valor. L’obligació del proveïdor és conèixer la indústria a on s’encara, conèixer l’empresa a què es dirigeix, fer les preguntes correctes sobre les seves necessitats. I, llavors, fer una proposta de valor personalitzada per facilitar les coses. Com dèiem abans: la feina del proveïdor és ensenyar al comprador el camí des d’on són ara mateix fins a on volen ser, i quin paper hi juga la intel·ligència artificial.
La segona obligació del proveïdor és la capacitació. Ha d’ensenyar els usuaris com fer servir el seu producte. Si el primer iPhone no hagués tingut cap instrucció, ens hauríem perdut. I, finalment, oferir suport constant. La IA és una tecnologia, alguna cosa sempre es trenca.
I ho estan fent? Els proveïdors coneixen bé els sectors fora del món tecnològic a què es volen dirigir?
És la primera tasca que han de completar: fer una prospecció correcta del seu mercat i aclarir l’encaix del seu producte de cara al client. Cal buscar el mercat en què encaixa el sistema. No aprenen fent la feina. Primer aprens, després fas el salt al mercat.
La Comissió Europea ha defensat en aquest mateix MWC la seva regulació sobre el mercat digital, i en concret sobre la IA. Brussel·les sosté que les normes no “ofeguen” la innovació, sinó que l’esperonen, perquè ofereixen a les empreses un “terreny de joc segur”. Què n’opina?
Hi estic 100% d’acord. L’evolució de la IA ve acompanyada d’una vulnerabilitat enorme, i creixent, per als sistemes tecnològics. Més ciberatacs, més penetracions. La regulació ajuda a controlar l’accés a les tecnologies; i proveeix estàndards, guies clares, perquè els desenvolupadors les puguin implementar directament als seus productes. L’objectiu principal no és implementar la IA; és implementar-la de forma segura. Les organitzacions han de garantir que els seus sistemes són segurs, i això es fa amb proves públiques. És bo que tinguem regulacions sobre la IA, perquè, sense elles, no tenim ni idea de què podria arribar al mercat, i tothom estaria en risc.
Amb tot, pensa que Europa està construint un sistema atractiu per al desenvolupament de la IA?
Sí. 100%.
