El mercat tecnològic xinès es proposa com el futur per a qualsevol empresa que aspiri a una veritable expansió internacional. La gairebé absoluta penetració de la tecnologia mòbil al gegant asiàtic, unida amb un grau de digitalització de la vida social inaudit a qualsevol altra part del planeta, disparen la base de consumidors a xifres inigualables fora de les seves fronteres. “A Xangai no passa res sense aplicacions; s’agafa el metro, el tren, un taxi… Tot està digitalitzat a nivells increïbles”, exposa el CEO de la Mobile World Capital Francesc Fajula. Liderant la missió catalana a la sucursal a la capital econòmica de la Xina del MWC, Fajula identifica les noves possibilitats del mercat local com una oportunitat incomparable per a l’actiu ecosistema tecnològic barceloní -i del conjunt del país-. El xinès, opina el directiu, és un “mercat gegantí amb infinitat d’empreses”, que ofereix a qualsevol negoci una escalabilitat incommensurable. “Entrar a la Xina pot significar escalar 100 vegades més que amb una expansió a un país més proper”, alerta.
Amb aquestes oportunitats, assegura Fajula, “part de la tasca” de la Capital és la difusió del talent i les solucions barcelonines i catalanes als grans mercats a on aspiren a entrar -i el MWC de Xangai és, primerament, “una fira estrictament asiàtica, on costa trobar-hi occidentals”-. En aquest sentit, les empreses assistents al congrés asseguren que Barcelona és una marca coneguda arreu, especialment entre els ciutadans xinesos; si bé la fama de la ciutat no aplica tant al seu entorn tecnològic. “Barcelona és molt coneguda arreu del món, però és cert que ser aquí amb una delegació de la Capital reconforta molt”, explica a aquest diari Pablo Farrerons, CEO de Feeder, una de les quatre emergents que han aterrat a la Xina. “La gent s’il·lusiona molt amb Barcelona; no venen a un stand, venen a fer-se una foto amb la marca”, afegeix Ivan Alonso Santos, Head of Network Automation Training d’Iquall Networks. Si bé el Mobile World Congress ha estès el nom de la ciutat als grans mercats del sector, les iniciatives concretes són encara desconegudes. “Part de la nostra tasca aquí -explica Fajula- és donar a conèixer el nivell de les start-ups catalanes”.
Un nivell, assegura el CEO, que s’ha disparat en els darrers anys, no només pel que fa a model de negoci sinó de l'”ambició”. “El discurs amb què sortim del nostre entorn directe ha millorat espectacularment; puc garantir que ara mateix ens trobem al nivell dels millors del món”. La flamant capacitat de l’entorn tecnològic de Barcelona per competir amb els seus homòlegs xinesos, europeus i nord-americans, a més, es veu impulsada per un sector tradicional al país i que manca a alguns dels seus competidors: les indústries creatives. La capacitat per “pensar fora de la caixa” és, de fet, un dels trets que, segons el gerent d’Innovació i Transformació Digital d’Acció Carles Gómara, més aprecien els mercats xinesos de Barcelona. “Valoren molt la creativitat que aquí tenim, ajudem a imaginar i dissenyar solucions d’una altra forma”, apunta Gómara, tot celebrant l’elevada capacitat de les emergents de la ciutat per aprofitar l’impuls exterior de l’economia xinesa. “Ens hem trobat molta predisposició per part xinesa per conèixer empreses de fora i establir-hi col·laboracions”, reitera.
A més, les tecnològiques barcelonines tenen un avantatge a l’hora d’aterrar a la Xina respecte de la seva expansió al mercat local: les tecnologies que proven d’exportar són encara novetats a Catalunya; mentre que a la Xina formen part del dia a dia. És el cas de la mateixa Feeder, que ofereix un sistema de reconeixement facial que parametritza la resposta dels consumidors a continguts digitals mitjançant l’anàlisi de les seves microexpressions per donar feedback als seus creadors. Segons Farrerons, la immensa “acceptació que hi ha de les tecnologies de reconeixement facial” al mercat millora substancialment la possibilitat d’accedir-hi. De fet, les perspectives de creixement en cas d’assolir una bona entrada al país són gairebé increïbles. “Parlant amb gent del sector, la conclusió a què arribem és que podem esperar resultats 10 cops més elevats a la Xina que no a Europa”, assevera.
Imprescindible bastir ponts
Tot i la disposició dels consumidors xinesos a escoltar propostes exteriors, la penetració al mercat és una qüestió completament diferent. “La primera obsessió que tenen les empreses catalanes que hi venen és obrir mercat”, etziba Fajula. Per a fer-ho, totes elles busquen intermediaris; ja sigui comercials que aterrin el seu producte al país o directament empreses locals que s’encarreguin de la seva distribució. “No és imprescindible -rebat Gómara- però aconseguir aliats al territori és un gran començament”. Així ho entèn Mariam Ayadi, fundadora i CEO de Wipass -una aplicació de gestió integral de l’estança a hotels i altres establiments d’oci o restauració que centralitza al telèfon del client el conjunt dels serveis disponibles-. Segons Ayadi, “la Xina és un mercat complicat, i és complicat que t’escoltin; si volem escalar la solució, és impossible sense intermediaris”. La mateixa experiència que la de Feeder: Farrerons assegura “buscar un partner, perquè no tenim les eines ni el coneixement per exportar el producte aquí”. Així ho va fer la seva empresa, recorda, quan va aterrar al mercat llatinoamericà. A tancament de les jornades, l’empresari celebra un bon resultat per a la seva cartera de referències. “Hem fet cinc contactes molt bons i se’ns han apropat dos inversors”, resumeix.
Més enllà de la pura capacitat de fer negoci, la Xina es diferencia d’Europa en el seu substancialment més dur entorn regulador. Les empreses exteriors que hi aterren han de navegar un marc legal que empetiteix la feixuga burocràcia catalana. Així ho observa Alonso, que des d’Iquall -una plataforma per automatitzar la xarxa d’empreses de telecomunicacions capaç d’adaptar-se a les eines de qualsevol client o col·laborador que calgui connectar-, raona que el procés administratiu és “molt més complicat al mercat xinès que a l’europeu”. En aquest sentit, i davant autèntics gegants de la tecnologia com els que dominen l’skyline empresarial xinès, Alonso advoca per unificar esforços. “La nostra oportunitat és trobar on col·laborar, completar altres solucions per tenir accés als potencials clients”, raona l’empresari, en tant que els seus consumidors potencials -grans TelCos com China Telecom- estan marcats per una “gran jerarquia, molta estructura”.
Xangai marca el camí
Més enllà de l’èxit de les emergents catalanes, Xangai ajuda a elaborar previsions per als congressos tecnològics dominants d’occident, principalment el MWC. Fajula, durant les primeres hores de la seva presència al congrés, va identificar una intensa dedicació a la connectivitat. “Molta presència del 5G, especialment en casos d’ús industrials”, exposa el CEO de la Capital. Aquesta dedicació a les connexions mòbils va en línia amb l’estratègia del govern de Pequín per oferir cobertura de nova generació a tot el seu territori i explorar així les possibilitats de la seva indústria, serveis o fins i tot sector primari un cop connectades internet. “Hi ha unes infraestructures digitals al·lucinants” conclou Fajula. Per la seva banda, Gómara recull una de les tendències que ja va dominar el MWC barceloní: la immersivitat. “Realitat augmentada, realitat virtual, realitat estesa; totes les tecnologies relacionades amb metaversos digitals i físics” han dominat els espais de discussió del MWC de Xangai. També ho ha fet la intel·ligència artificial -com, pel que sembla, acabarà passant arreu on tingui aplicacions. “Haurem de veure a on es consolida, però ningú dubta que la IA estarà present arreu”, confirma el gerent.
1 