La revolució 4.0, la propera parada en el procés de digitalització empresarial que integrarà al teixit econòmic eines com la IA, l’automatització de processos o la connectivitat 5 i 6G, suposarà un canvi insalvable per al mercat laboral. Segons el Centre Europeu per al desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP), fins al 2035 Europa perdrà una part important de la base laboral del sector primari -amb caigudes del 41,2% al món agrícola, properes al 2% en la construcció i superiors al 21% en la mineria, per exemple-, mentre que les manufactures, el transport o els serveis administratius pràcticament s’estancaran. Per la seva banda, els serveis relacionats amb les TIC experimentaran un creixement en termes d’ocupació proper al 15% durant els pròxims 10 anys i escaig a la Unió, còmodament per davant de sectors com la salut, l’oci i turisme o els serveis professionals en general. Les projeccions dels organismes comunitaris, d’aquesta manera, dibuixen un futur laboral íntimament vinculat amb els entorns tecnològics, mentre les empreses per a les que les TIC ocupen un lloc central insisteixen que molts dels perfils més buscats de la pròxima dècada encara ni tan sols s’han creat.
Segons el mateix organisme, però, l’Estat espanyol parteix d’una base modesta pel que fa a la transformació de la força de treball cap a tasques tecnològiques. Les dades d’Eurostat apuntaven que, a inicis de la dècada, només un 6,6% dels treballadors espanyols es podien incloure dins tasques d’alta tecnologia, una taxa lleugerament inferior a la francesa o l’italiana -ambdues superaven el 7%- i molt llunyana de l’alemanya, que fregava el 12%. En xifres absolutes, el mercat espanyol queda també per sota dels seus principals competidors: els 876.000 professionals digitals que, segons l’Eurostat, constaven durant el 2022 al registre de l’Estat queden clarament per sota dels més de 890.000 que celebra Itàlia, els 1,2 milions que acumula França o els 2,1 milions de treballadors al sector tech alemany.
Barcelona, però, és un animal diferent: en només quatre anys, la xifra de professionals TIC a la capital del país ha crescut prop d’un 50%, i ja s’eleva per sobre dels 100.000, segons dades de la Mobile World Capital; mentre que el conjunt de les empreses tecnològiques catalanes ocupaven a tancament del 2022 uns 123.700 treballadors de tots els perfils. Com apuntava la mateixa Capital al seu Digital Talent Overview anual, la tendència barcelonina és la que es detecta al conjunt del continent: mentre que l’ocupació a Europa ha crescut en la darrera dècada un 7,8%, la inclusió d’especialistes tecnològics a la força de treball ha accelerat un 57,8% en el mateix període.
Competència entre ciutats
Val a dir, però, que Barcelona no va acabar el 2022 en primera posició pel que fa a la contractació de professionals tecnològics. Segons les xifres de l’entitat especialitzada Computing Tecnhnology Industry Association (CompTIA), publicades a tancament del segon trimestre, Madrid va superar amplament la capital del país en noves ofertes laborals al sector TIC durant els darrers tres mesos del curs passat, amb unes 18.000 obertures laborals per les 11.500 registrades al teixit barceloní. Si es compara amb les grans capitals europees, el salt és encara més marcat. Fins a quatre ciutats alemanyes oferien més llocs de feina, segons el mateix informe, al sector tecnològic que Barcelona: Berlín (27.584) , Munic (22.231), Hamburg (21.249) i Stuttgart (14.436); mentre que tant París com Lyon es consoliden com a mercats tecnològics més actius que el barceloní.
Què es busca a Barcelona?
Pel que fa als perfils concrets, si bé és cert que la transformació tecnològica de les empreses promet una munió de noves professions adaptades a tecnologies encara gairebé inexplorades, les ofertes de feina a la tecnologia europea del 2022 són, pels seus estàndards, tradicionals. Les empreses del continent busquen, principalment, desenvolupadors de software i programadors web per una banda, i analistes en ciberseguretat per l’altra. Les tasques de programació registraven més de 350.000 obertures a final del darrer trimestre del 2022, mentre que al món de la seguretat digital es podien trobar al continent fins a 284.000 feines. Pel que fa als perfils concrets, Alemanya liderava amb molt els mercats més concorreguts, amb més de 133.000 ofertes per a treballadors dedicats a la ciberseguretat i l’anàlisi de sistemes i prop de 109.000 per a desenvolupadors de programari.
Els estudis de les entitats barcelonines confirmen, per a la capital del país, les tendències globals que marca CompTIA. Segons el baròmetre TIC del Cercle Tecnològic de Catalunya, més del 36% de les empreses TIC catalanes cerquen activament professionals amb expertesa en el desenvolupament web; mentre que prop d’un 35% necessiten professionals en activitats relacionades amb la ciberseguretat. Val a dir que, segons el document del Cercle, hi ha una important variació per mida de les empreses en els perfils que més es cotitzen: es firmes que registren una facturació superior als dos milions d’euros cerquen principalment treballadors en el món de la ciberseguretat; seguit de la computació al núvol i el big data, el desenvolupament web ocupa una llunyana cinquena posició, a punt de ser superat pel sector de la intel·ligència de negoci. En les empreses més petites, però, la demanda és més tradicional: programadors, desenvolupadors d’aplicacions, gestors de relacions amb el client (CRM) i especialistes en APIs.
Pel que fa a les tecnologies emergents, si bé el volum general de treballadors és molt més petit a la ciutat si es compara amb els processos més consolidats, el creixement és molt més pronunciat. La demanda de treballadors formats en intel·ligència artificial, segons el darrer Overview de la Mobile World Capital, va créixer el 202 un 311% en termes interanuals, mentre que el nombre de professionals es va enfilar prop d’un 87% -la xifra absoluta de demanda supera amb poc els 570; pels prop de 40.000 dedicats a desenvolupament web-. Crida també l’atenció el creixement de la impressió en 3D. Mentre que la demanda activa de perfils especialistes va créixer un 70% en el període estudiat, la ciutat ja frega els 500 professionals en actiu, una alça del 60,8% si es compara amb el 2021. L’Internet de les Coses, intrínsecament vinculat als processos d’automatització i a l’expansió de noves generacions de connectivitat, s’expandeix a la ciutat a un ritme proper al 80% interanual; tot i que la demanda activa era el 2022 substancialment menor a la de l’any anterior -un 49,1% menys-. Tret d’excepcions conjunturals, la tendència sembla clara: les tecnologies consolidades encara creixen pel que fa a la contractació de nous professionals, si bé a un ritme estable. Són les emergents, per la seva banda, les que romanen encara molt lluny d’assolir el seu sostre i, per tant, les que marcaran el futur immediat de la força de treball tecnològica, tant a Barcelona i Catalunya en general com al conjunt de la Unió Europea.
