Pere Navarro (Terrassa, 1959) rep Món Economia al DFactory mentre, a pocs metres, els operaris treballen a tothora. El Consorci de la Zona Franca (CZFB) amplia el complex amb una segona fase que estarà operativa a principis del 2027 i que vol incorporar nous sectors i reforçar la connexió entre les empreses i altres agents de l’ecosistema econòmic. Navarro treballa des del 2018 per bastir un model en què la Zona Franca no sigui només sòl per a empreses, sinó també un espai capaç de connectar-les entre elles i amb universitats, centres de formació i centres de recerca. I se’n surt. En aquesta entrevista, parla amb passió de la reindustrialització de Barcelona -ha estat alcalde d’una gran ciutat industrial-, de les infraestructures que encara cal millorar, de les dificultats per fer emergir el talent, de l’accés a l’habitatge i de la necessitat de combinar indústria i serveis.
A pocs metres del seu despatx hi ha grues i operaris que treballen en l’ampliació del DFactory, el projecte més potent del CZFB ara mateix. Què significa aquesta ampliació i què aportarà a l’ecosistema industrial de Barcelona i de l’àrea metropolitana?
Quan el 2019 vam decidir crear l’edifici on som ara (carrer 27 de la Zona Franca), no era tan evident que havíem d’apostar per la reindustrialització del país i que la indústria era tan important per al desenvolupament econòmic. Aleshores vam decidir construir un edifici arquitectònicament singular com és el DFactory, amb una inversió de 30 milions d’euros, perquè fos una mena de pista d’aterratge d’empreses industrials de la indústria 4.0: sensòrica, robòtica, intel·ligència artificial, internet de les coses, impressió 3D, etc. La idea ha funcionat, l’oferta ha creat demanda i ara tenim una cinquantena d’empreses instal·lades i pagant lloguer. Aquí dins, les empreses es connecten, es relacionen i generen projectes conjunts. Som un referent internacional i ho hem explicat al món. I ara toca créixer amb quatre nous edificis. La construcció és molt ràpida i ho necessitem perquè les empreses també necessiten ocupar espais ràpidament. Aquí tenim empreses que estan creixent d’una manera espectacular, algunes grans i multinacionals i d’altres no tan grans, però que s’adapten molt bé als canvis tecnològics.
La recreació de com quedarà aquesta ampliació apunta a alguna cosa més que despatxos per a empreses.
Sí, aquesta segona fase és una barreja d’edificis que acullen empreses industrials de diferents sectors, totes elles vinculades a aquestes tecnologies, però també serà un espai urbà de molta qualitat, en què passaran moltes coses de tipus cultural, social i ciutadà.
S’incorporaran nous sectors, en aquesta segona fase?
Aquí hi ha empreses que es dediquen a la salut, a la logística o a la robòtica industrial. Per exemple, la salut utilitza la sensòrica, la robòtica i la impressió 3D. Tenim robots que operen a distància, es fabriquen models per poder operar, pròtesis, fèrules, i la logística també usa la robòtica, la sensòrica i la intel·ligència artificial. Tots aquests sectors comparteixen tecnologies. I en aquesta segona fase, volem incorporar el sector agroalimentari, molt important a casa nostra. Parlem del sector primari, l’agricultura i la ramaderia, però també de la indústria alimentària i de la transformació. També volem incorporar encara més el sector de la salut, i de fet, hem signat una aliança amb l’Hospital del Mar i l’Hospital Clínic perquè explotin la incubadora que tenim d’impressió 3D.
Tota aquesta activitat necessita també una bona connexió logística. Barcelona està prou preparada per als reptes logístics presents i de futur? Atraure talents i empreses també implica oferir bones connexions.
Fa 2.000 anys els romans van triar Barcelona perquè era una cruïlla de camins. I 2.000 anys després continuem així. Quan dic Barcelona, dic regió metropolitana, un espai que té unes condicions molt importants des del punt de vista dels centres educatius, però també una tradició industrial molt potent. Barcelona ens pot semblar una ciutat de serveis, però també té un ADN industrial molt potent. Tenim el port, l’aeroport, estem al mig del corredor Mediterrani i en un punt de la Mediterrània molt estratègic. Clarament, les empreses volen venir aquí.
No hi ha res que es pugui millorar logísticament?
Sempre s’ha de millorar. I s’estan fent moltes coses! Per exemple, l’ampliació del port i la terminal de Hutchinson. També hi ha propostes d’ampliació de l’aeroport, i per sort, l’alcalde de Barcelona i el president de la Generalitat tenen molt clar que l’aeroport s’ha d’ampliar i ha de donar pas a més trànsit aeri. El corredor Mediterrani és un dels aspectes que també anem reclamant i que ja es va fent amb inversions potents, però aquestes grans infraestructures no canvien d’un dia per l’altre. Els accessos viaris i ferroviaris al port també s’estan executant i ens permetran fer un pas endavant molt rellevant. Aquí tenim els ingredients necessaris perquè aquesta zona, que ja és molt competitiva, ho sigui encara més.
Hi ha prou sòl industrial per acollir nous projectes empresarials a la regió metropolitana?
El planejament de la regió metropolitana és prou equilibrat. Hi ha sòl industrial que s’està desenvolupant i que s’ha desenvolupat dins de la regió metropolitana, però sobretot, hi ha un aspecte que em sembla molt destacable: el 75% de l’espai de la regió metropolitana de Barcelona són espais protegits, com parcs naturals i espais agrícoles. En l’altre 25%, crec que hem arribat a un equilibri favorable entre espais d’habitatge i espais productius en forma de polígons industrials.
A la Zona Franca estem en plena ocupació perquè moltes empreses volen venir aquí. Tenim el polígon industrial de la Zona Franca, de 6 milions de metres quadrats, i al costat tenim el polígon Pedrosa, que ja és terme municipal de l’Hospitalet. És un espai molt especial des del punt de vista industrial. En tot cas, a la regió metropolitana tenim les condicions per atraure empreses.
Aquest creixement industrial també necessita talent. Hi ha prou professionals per compatibilitzar la part tecnològica i la de negoci, o cal exportar talent?
Aquests perfils híbrids fan que una persona pugui fer diverses coses al mateix temps. Hem passat d’una època en què era molt valuosa la superespecialització de les persones a fer valdre perfils que, encara que es puguin especialitzar més o menys en un tema determinat, puguin entendre tot el procés global. Però certament, el talent és una de les coses que costa més de trobar. I no estic parlant només d’aquí, a tot el món. Costa més de trobar el talent que el capital, perquè de diners, al món n’hi ha molts. L’únic que estan esperant són bones idees per invertir. I no parlem només de la inversió especulativa, sinó també de fons d’inversió que volen fer una inversió més productiva en camps que generen activitat i que són inversions a més llarg termini, amb un rendiment més limitat però d’una manera més productiva.
Catalunya produeix talent als seus centres de coneixement. No és suficient?
Barcelona i Catalunya, per sort, tenen centres educatius a tots els nivells: universitats, centres de formació professional, primària, secundària… Nosaltres connectem el món productiu amb aquests centres, perquè els seus currículums s’adaptin a les necessitats que tenim. I aquí hi ha un pas de gegant, perquè la tecnologia i la IA avancen més ràpidament que mai. Quan parlem de generar talent, estem parlant de persones, no podem fabricar talent. Tenim emprenedors, i també gent que s’ha jubilat i vol tornar a començar, tot plegat forma un gran capital humà. Nosaltres bàsicament fem de connectors entre els dos mons.
Com a entitat pública, com exerceixen aquesta connexió que barreja els àmbits públic i privat?
Hi ha un aspecte molt important, la creació d’ocupació, i en aquest sentit, som un espai on es crea ocupació de qualitat i de llarg termini. Alguns critiquen que aquí l’únic que volem són enginyers, els treballadors de coll blanc. Però nosaltres creem ocupació per a tota mena d’activitats. Aquí tenim empreses de logística, gent que dissenya els robots, però també gent que els fa servir i que els opera. Ho fem amb una aliança que no és només un discurs, sinó una realitat entre el públic i el privat, creem oportunitats i llocs de treball en aquesta plataforma d’aterratge d’empreses que, d’una altra manera, potser no estarien ni a Barcelona ni a Catalunya, on també troben una bona estructura logística.
Aquest model industrial és compatible amb una economia de serveis potent, o potser caldria reequilibrar l’economia metropolitana?
Jo soc industrialista i la meva aposta és augmentar l’activitat industrial, perquè és la que crea riquesa des de la base, en el millor sentit de la paraula, i crea llocs de treball de qualitat. Ara bé, els serveis són molt importants. Per exemple, el turisme és un actiu que genera molt debat, que s’ha d’ordenar i equilibrar, però és una font de riquesa en què treballen milers i milers de persones i que cal preservar.
A tall d’exemple, després que Nissan decidís marxar del polígon industrial, una de les condicions que vam posar als que s’havien de col·locar a la parcel·la de 518.000 metres quadrats era que hi hagués una part de logística, però sobretot, que es mantingués l’activitat industrial. I gràcies a això, Ebro està fabricant vehicles en aquesta parcel·la. Estem alineats l’Ajuntament, la Generalitat i el govern central en l’objectiu de fer créixer la indústria.
És compatible amb una economia de serveis potent que també creix?
Jo crec que sí que és compatible.
Hi ha un altre factor que pot condicionar la capacitat de retenir talent: l’accés a l’habitatge. Si la gent no pot viure a Barcelona o al voltant perquè els preus són molt alts, aquest talent també marxarà. Com es pot reequilibrar aquesta situació?
És un dels problemes que tenen Barcelona i totes les grans ciutats. Ens trobem a totes les capitals europees que l’accés a l’habitatge és complicat, perquè l’espai és finit i cada vegada hi ha més demanda. El que hem d’intentar és fer polítiques d’habitatge, i Barcelona ja fa temps que ho ha començat a fer. De fet, en algunes estadístiques ja s’apunta que els preus dels lloguers s’han estabilitzat i que les polítiques de limitació dels preus dels habitatges i dels lloguers han funcionat.
De fet, el Consorci de la Zona Franca també ha posat un peu en l’habitatge. Quins projectes destaca en aquest sentit?
Amb parcel·les que teníem a la ciutat de Barcelona, bàsicament a les casernes de Sant Andreu i sobretot a la Marina del Prat Vermell, hem fet un acord amb l’Ajuntament de Barcelona mitjançant un dret de superfície per construir aproximadament 1.700 habitatges de lloguer a preu assequible. Com a Consorci, teníem dret de poder vendre aquests terrenys per construir habitatge a preu de mercat, però ens ha semblat que, donada aquesta situació d’urgència, havíem de fer aquest gest. Estem parlant d’aquests 1.700 habitatges de preu assequible i de moltes altres promocions que està tirant endavant la ciutat de Barcelona i diversos municipis de l’entorn metropolità.
En qualsevol cas, també és molt important que la gent tingui feina i uns sous dignes, perquè si algú té feina i uns ingressos suficients, sempre pot pagar un habitatge molt millor. Hem d’aconseguir que es facin aquests habitatges i que es controli sobretot l’especulació. En el sector immobiliari, els fons que volen tenir rendiments ràpids i han promogut l’economia especulativa més que l’economia productiva, que és la nostra aposta.
Hem d’intentar equilibrar una cosa amb l’altra: crear les condicions perquè la gent tingui una feina digna, amb un sou digne, i crear les condicions per evitar l’especulació amb un bé tan bàsic i necessari com és l’habitatge.
Quin és el projecte que més il·lusió li genera i on creu que podrà deixar la seva empremta com a president executiu del CZFB?
Més que una cosa concreta, malgrat que estem aquí al DFactory, jo crec que és la filosofia que alimenta això: la voluntat de ser útils a la societat des del sector públic, en contacte i en aliança amb el privat. Aquesta manera de fer i de funcionar és realment el que hauria d’impregnar el conjunt de la gestió, de les administracions i de les empreses. En resum, la voluntat de ser útils. Perquè parlem de tecnologia, però també de persones, que viuen aquí, que necessiten treballar, que necessiten viure i gaudir. Per tant, aquesta voluntat de ser útils al conjunt de la societat, perquè la gent visqui una mica millor, ha d’existir.
Costa de trobar aquesta voluntat entre els qui mouen els fils de l’economia mundial.
Els tecnòcrates i els grans actors tecnològics han perdut aquest xip de la utilitat pel camí. Tenen el xip de tenir el màxim de dades possible, de vendre el màxim de coses per tenir el màxim de beneficis possibles en el temps més curt possible. Penso que nosaltres hem d’alimentar la reivindicació de la persona i el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Quina gran oportunitat té Barcelona i el seu entorn des del punt de vista econòmic que si no aprofita ara, d’aquí a uns anys serà massa tard?
Com a ciutat, tenim una gran oportunitat i l’Ajuntament l’està aprofitant: hi ha diversos ingredients que s’integren en un discurs únic de progrés i evolució de Barcelona: no estem parlant només de planificació urbanística, ni només del DFactory i del polígon industrial de la Zona Franca o del districte. Tenim el port aquí, l’economia blava, la cultura, l’aeroport… A Barcelona passen una sèrie de coses que, si som capaços d’integrar-les com un discurs conjunt, són una oportunitat. Barcelona ja és al focus del món. Del que es tracta és de no deixar-hi de ser. Barcelona ja té una marca molt potent. Ara hem d’alimentar-la, fer-la créixer i continuar sent un referent. Tenim tots els ingredients, ens ho hem de creure i fer apostes valentes.
