Lluny d’oferir-hi un espai únic de comunicacions -d’identitat, d’exercici de drets i de ciutadania- la societat digital sembla haver elevat les barreres entre les principals regions del planeta. A una banda, la ubiqüitat pública i la hipercentralització xinesa, que fa caminar els seus ciutadans cap a zones d’activitat úniques -amb exemples com la superapp WeChat, que acompanya els habitants del gegant asiàtic a tots els racons del seu dia-. A l’altra, el laissez faire nord-americà, exacerbat per l’administració Trump i les seves aliances amb les cares visibles de plataformes digitals –Elon Musk a Twitter n’és el primer exemple; però també el nou govern de TikTok, en mans de Larry Ellison– cada cop més allunyades de la societat civil. Enmig, l’Europa de la tercera via: segons la subdirectora de Xarxes de Comunicació, Continguts i Tecnologies de la Comissió Europea, Despina Spanou, Brussel·les ha mirat el món i ha “triat el seu propi camí” per desenvolupar la societat i el mercat digital dins les fronteres dels 27. I, en aquesta forma alternativa de fer les coses, la regulació -l’objectiu preferit de les crítiques d’actors forans- té un rol essencial. “Protegir el mode de vida europeu és crític per a nosaltres”, ha observat en el marc de la seva participació al Talent Arena, l’esdeveniment dedicat al talent digital dins l’MWC 2027. I ha sentenciat: “Hem d’estar segurs que tota la innovació afavoreix l’economia i la societat europea“.
Segons ha explicat Spanou dins el Talent Arena, les diferents normatives europees -IA, Ciberseguretat, Mercats Digitals, Societat Digital- funcionen com a esglaons cap a un “mon digital propi”, independent i amb funcionaments diferents dels que busquen imposar les grans potències planetàries. Reconeix, però, que el procés és llarg; perquè, a diferència dels EUA o la Xina, el marc institucional és més dispers. “Som 27 països. no podem funcionar com una federació, o com un país de sol”, reflexiona la subdirectora. Tot i això, considera que la regulació funciona com una sort d’unificador de criteris, com un “terreny de joc compartit” que ancora les preferències, idiosincràsies i tensions polítiques de tots els membres que componen la comunitat. De fet, a parer seu, les iniciatives legislatives de Brussel·les faciliten la vida als operadors privats que volen tenir accés als seus mercats. “Tothom sap exactament què es trobarà quan arriba a Europa: la regulació crea un marc de treball clar sobre quines normes s’han de respectar”, sosté. Una aproximació de “finestreta única” que, segons la representant de l’executiu comunitari, agrada a les empreses.
De fet, posa l’exemple de les normatives locals de ciberseguretat, “molt criticades” en els inicis. “Ens deien que la llei aturaria la innovació, que aniria contra la productivitat digital. I, ara, és un model per a la resta del món”, contempla. Les empreses digitals, és cert, poden ser amants d’un cert llibertinatge regulador; però els ciutadans, els seus potencials clients i usuaris, no ho són pas. És aquí a on la UE aporta solidesa a la transició digital dels seus països. “Les normes comunes han començat a crear confiança entre la gent, i ajuden a fer que entri als entorns digitals”, afegeix Spanou. És aquest, de fet, un dels mandats que la Comissió s’autoimposa en aquest “camí propi” cap al món digital: “que sigui un procés que sempre incorpori tothom”.
Incremental o lent
Per abraçar tots els punts de vista, detalla la subdirectora, la transició cap a les noves realitats digitals ha de ser curosa; lenta, fins i tot: “l’europeu és un camí molt participatiu”. Un que, a més, executa els canvis quan totes les parts estan segures de fer-ho. Posa l’exemple de la proposta per eliminar proveïdors d’alt risc en les llistes comunitàries del mercat de ciberseguretat. El problema, en aquest àmbit, està més que localitzat: “Hi ha països dins la UE que depenen de venedors d’altres parts del món en un 80 i un 90%. Això és un risc estratègic”, alerta Spanou. I, malgrat que el context que justifica aquest risc és més que present -les tensions geopolítiques i l’allunyament de Brussel·les amb altres capitals globals, com ara Washington-, les reformes no es poden aplicar d’un dia per l’altre. “Primer valorem el risc. Després, l’impacte al mercat de les mesures. Seguidament, hem d’establir incentius per compensar els greuges causats per les mesures. I, finalment, s’executa la decisió d’eliminar el proveïdor de risc”, enumera. Un procediment com aquest, reconeix, “pot semblar poc eficient en termes de temps”, però els peus de plom són inevitables quan s’han d’assolir consensos amb representants de centenars de milions de ciutadans.
Alternatives locals
Val a dir que els focs que s’encenen arreu del sistema món han esperonat les autoritats de Brussel·les; com a mínim pel que fa al seu discurs. Spanou recorda que la presidenta de l’executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, ja ha parlat de “l’era de la independència”. “Europa té la seva forma de fer les coses, i no l’abandonarà”, estableix -malgrat que les divisions entre les potències internes, amb Alemanya i França al centre, estiren cap a altres perspectives-. De fet, rebla la subdirectora, s’està aconseguint que, en aquells punts més estructurals -com ara les normes de seguretat digital-, “no hi hagi queixes” respecte de la norma.
Un component essencial per agrupar els països de la Unió, val a dir, són les garanties materials: Europa pot ser independent en la lletra de la llei; però si no pot fabricar les eines, els aparells i els productes que necessita, està de facto lligada a interessos interns. En aquest sentit, la dirigent celebra el “pas més enllà” que suposen les emissions de deute comú i les inversions que estan facilitant, en projectes com el de les gigafactories d’IA, que podria tenir una de les seves potes principals a Catalunya. “Creem intel·ligència artificial, indústria, fàbriques, xips”, enumera. Fins i tot obre la porta a plantejar reptes a les grans plataformes digitals amb alternatives d’obediència europea. “Si vas a qualsevol exhibició tecnològica, veuràs molts productes digitals que busquen substituir els grans jugadors. Les empreses digitals europees podrien arribar, i tant”, conclou.
