La xarxa d’operadores de telecomunicacions mundial està vivint canvis en la seva distribució. Si bé és cert que els models americà i xinès sempre han estat a la cúspide de l’excel·lència en aquest sector, tenen una diferència molt clara amb el model europeu. Els dos continents funcionen amb oligopolis molt marcats, mentre Europa ha dividit el mercat en centenars d’empreses petites i territorials des d’on es dona servei a tots els ciutadans. Orange i MásMóvil, per apropar-se més als models d’èxit d’altres països, ja van anunciar la seva voluntat de fusionar-se. Una proposta que la Comissió Europea ha estat estudiant i que ara assegura que podria ser perjudicial per a la competència lleial entre companyies. En un últim comunicat, l’organisme reconeix que si no es troba la manera de compensar la gran quantitat de mercat que acapararien, podria estar en perill la fusió definitiva, prevista per a aquesta tardor.
El problema de competència principal que exposa la Comissió Europea és l’augment de preu que podria provocar la fusió, ja que els paquets que podrien oferir amb els recursos amb els quals comptaria l’empresa resultant serien majors als que tenen altres companyies. En concret, l’operació integraria els actius i els equips de les dues companyies per donar servei a més de set milions de clients dins xarxa de telèfon fix, gairebé 20 milions de clients dins la xarxa mòbil i prop d’1,5 milions de clients de televisió. Segons els càlculs d’ambdues empreses, l’entitat neixent disposaria d’una xarxa de fibra òptica ultraràpida amb cobertura sobre 16 milions d’unitats immobiliàries i generaria sinergies que podrien arribar als 450 milions d’euros a partir del tercer any de la fusió.
És per això que l’Executiu comunitari explica, a través d’un comunicat a les companyies, la seva preocupació pel fet que la fusió pugui donar lloc “a grans pujades de preus per als clients al detall afectats en tot el mercat espanyol”. I és que, amb la gran quantitat de companyies que hi ha a l’estat, l’organisme creu que no serien capaces de seguir al ritme a una nova gran operadora. Tot i això, cal tenir en compte també que l’ecosistema empresarial de telecomunicacions de l’Estat ja compta amb tres grans empreses que es mengen el 80% de la quota de mercat. Amb la fusió, però, dues d’elles es convertirien en una i deixarien a gran part de la població repartida entre l’empresa resultant de la fusió i Telefónica.
Amb tot, doncs, Brussel·les va anunciar l’abril passat l’inici d’una recerca en profunditat per a determinar si l’operació, que crearà un nou líder per clients a Espanya, podria posar en risc la competència en l’oferta de paquets de serveis múltiples i en el servei al detall de banda ampla mòbil i fixa. “Els efectes anticompetitius previstos són substancials, fins i tot tenint en compte els possibles estalvis de costos, en un context en el qual la competència ha estat un motor d’inversió i qualitat dels serveis en el mercat espanyol”, va informar.
Una aposta ferma per modificar el mercat
Per altra banda, però, les companyies es mostren molt tranquil·les davant la possibilitat que la Comissió Europea els faci renunciar a alguns dels seus actius. De fet, en un comunicat explicaven que “els semblava bé” que s’estigués investigant les possibles parts negatives de la fusió, ja que veien que hi havia interès des d’Europa perquè fos una operació d’èxit. “Continuem confiant en el resultat del procés i continuarem treballant per a transmetre a la Comissió Europea els beneficis de l’operació per als consumidors i empreses, tant en termes d’augment d’opcions per als clients en serveis innovadors, com en l’increment i acceleració de les inversions en 5G i fibra a Espanya en un context de reducció d’inversions en els últims anys i el resultant retard en el desplegament de 5G respecte a l’agenda digital de la Unió Europea”, van afegir.
I és que una de les parts més complicades d’una fusió com aquesta és saber el que haurien de renunciar les companyies. D’aquesta manera, si la Comissió Europea dona llum verda a la fusió, hi haurà alguns actius als quals la companyia renunciarà. Alguns experts parlen d’una reducció de l’espectre radiofònic que aglutinaria la companyia. MásMóvil i Orange van guanyar la concessió per utilitzar l’espectre nacional i llogar-lo a tercers. En el cas que es produís aquesta operació, una condició que posaria Europa seria desprendre’s de part d’aquest espectre perquè hi pogués haver un tercer gran operador al país.
L’experta i professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Ana Isabel Jimenez, reconeix que com qualsevol altra fusió empresarial, hi hauria renúncies que es posarien sobre la taula. Ella mateixa utilitza la comparativa amb les operacions que s’han fet amb anterioritat a la banca. “En algunes d’aquestes fusions s’ha demanat que la companyia resultant es desprengui d’alguns dels seus actius, com per exemple el negoci de les assegurances, per tal de no crear competència deslleial“, diu. És per això, que no hi sembla haver cap dubte que Europa demanarà alguns sacrificis a les companyies, tot i que encara no se sap amb certesa quins.
Una fusió que fa olor d’acomiadaments
Pel que fa a la part més social d’aquesta operació, Jimenez parla d’acomiadaments. No és cap secret que quan dues companyies de la mida d’Orange i MásMóvil es fusionen, hi ha feines que queden duplicades. “Crec que veurem molts acomiadaments un cop es faci efectiva la fusió”, alerta la professora. A més, ella mateixa opina que les feines duplicades són molt comuns en aquests casos, així que no és d’estranyar que els acomiadaments siguin una part clar de l’èxit empresarial un cop es finalitzi i s’aprovi la fusió.
Així doncs, l’estat espanyol podria viure un dels canvis més importants de la història del sector de les telecomunicacions. Tot i que els contractes a tercers d’aquestes companyies continuïn vigents, el que queda clar és que el mercat viurà el canvi més gran de rumb de les últimes dècades. Cal esperar, però, la decisió d’Europa, una situació que podria marcar un punt d’inflexió en aquesta operació i esmicolar l’esperança d’Orange i MásMóvil de convertir-se en una.
