Centenars de pagesos es mobilitzen aquest dimecres cap a Barcelona per denunciar l’encariment dels costos de producció i reclamar mesures urgents per garantir la continuïtat de les explotacions agràries. La protesta torna a posar sobre la taula un dels principals problemes econòmics del camp català: la dificultat de mantenir la rendibilitat en un context d’augment de les despeses, incertesa sobre les collites i competència dels productes importats.
La mobilització, impulsada per Unió de Pagesos i amb la participació d’altres organitzacions agràries, arriba després de les protestes que van sacsejar el sector el 2024 i de les reivindicacions que s’han mantingut des d’aleshores. La pagesia denuncia que les mesures adoptades no han resolt els problemes estructurals i que l’encariment de les matèries primeres i dels subministraments torna a pressionar els comptes de les explotacions.
El gasoil i els fertilitzants tensionen els comptes
L’augment dels costos energètics és un dels principals factors que expliquen el malestar actual. El gasoil agrícola, l’electricitat, els pinsos i els fertilitzants encareixen les tasques del camp i la producció ramadera. A aquesta pressió s’hi afegeixen les conseqüències de les alteracions climàtiques, les malalties ramaderes i els danys causats per la fauna salvatge, factors que poden reduir la producció o incrementar les despeses.
Els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) han reclamat duplicar la compensació pel gasoil agrícola, dels 20 als 40 cèntims per litre, i reforçar els ajuts per als fertilitzants, alguns dels quals han registrat increments de fins al 80%, segons el sindicat. L’organització també demana avançar els pagaments de la política agrària comuna (PAC) i aplicar mesures fiscals per alleugerir la càrrega de les explotacions.
Ara bé, el problema no és únicament l’increment de les despeses, sinó la capacitat dels productors de repercutir-les en el preu final. Quan els costos augmenten més que els ingressos, el marge de les explotacions es redueix i es compromet la capacitat d’invertir, renovar equips o mantenir l’activitat. Aquesta situació afecta especialment les explotacions amb menys capacitat financera per absorbir els increments de costos durant diverses campanyes.
Ajuts directes per evitar el tancament d’explotacions
Unió de Pagesos reclama al Departament d’Agricultura una línia extraordinària d’ajuts directes per compensar l’impacte de l’encariment dels costos i les crisis que afecten el sector. La proposta planteja subvencions de 17.000 euros per a les explotacions professionals amb almenys una unitat de treball agrari, de 12.750 euros per a les que disposen d’entre 0,75 i menys d’una unitat, i de 8.500 euros per a les que tenen entre 0,5 i menys de 0,75 unitats.
El sindicat també demana mesures fiscals, tarifes elèctriques específiques per al regadiu, un gasoil professional agrari i més control de les pràctiques comercials que considera abusives dins de la cadena alimentària. L’objectiu és reduir la pressió sobre els comptes dels productors i garantir que els preus percebuts permetin cobrir els costos de producció.
La competència exterior i la continuïtat del sector
La protesta també posa el focus en la competència dels productes importats de fora de la Unió Europea. Les organitzacions agràries reclamen controls més estrictes perquè les importacions compleixin les exigències sanitàries i de producció aplicables als productors europeus. En aquest debat s’inscriuen les crítiques als acords comercials internacionals, com el de Mercosur, que una part del sector considera que poden agreujar les diferències de costos i condicions de competència.
Més enllà de les reivindicacions immediates, les organitzacions alerten que la pèrdua de rendibilitat posa en risc la continuïtat de les explotacions, especialment les familiars. La reducció del nombre de professionals del camp i l’abandonament de terres tenen conseqüències que van més enllà de l’activitat econòmica: afecten l’ocupació rural, la gestió del territori i la capacitat de producció alimentària del país.
La mobilització d’aquest dimecres vol pressionar les administracions perquè les demandes es tradueixin en mesures concretes. El sector reclama una resposta que combini ajuts d’emergència amb canvis de caràcter estructural, de manera que la viabilitat de les explotacions no depengui de compensacions puntuals cada vegada que es produeix una nova crisi.
El Govern demana diàleg i paciència
Davant la nova jornada de mobilitzacions i protestes del sector agrícola, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha apostat per escoltar, dialogar i establir mesures tant d’urgència com de caràcter estructural. Ha recordat que s’està treballant en el marc de la taula agrària per definir “amb precisió” cultius, percentatges d’afectació, i zones del territori per decidir “barems de compensació”. Ordeig ha insistit que han mobilitzat 170 MEUR en els darrers 3 mesos a través de “mesures pactades” i ha lamentat que el context geopolític marcat per les guerres afegeix “complicacions”. El conseller també ha destacat que la visita del president Illa Brussel·les vol servir, entre d’altres, per “defensar directament el sector agroalimentari”.
