Quan milers d’aficionats entren en un estadi de futbol un cap de setmana, no només comença un partit. També es posa en marxa una cadena econòmica extensa que omple bars i restaurants, activa el transport públic, contracta empreses de seguretat i neteja, genera feina per a serveis professionals i acaba traduint-se en centenars de milions d’euros en impostos. El futbol s’ha convertit en una de les grans indústries de l’àrea metropolitana de Barcelona, encara que sovint quedi eclipsada pel vessant esportiu.
Un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, El futbol que mou Barcelona, posa xifres a aquesta realitat. L’activitat del FC Barcelona, el RCD Espanyol, el CE Sabadell, la UE Sant Andreu, el CE Europa, el Terrassa FC i el CE L’Hospitalet genera 1.521 milions d’euros anuals de valor afegit brut (VAB), sosté 27.822 llocs de treball i aporta 311,9 milions d’euros a les administracions públiques en forma d’impostos i cotitzacions socials. Ras i curt, per cada euro de desepsa vinculada al futbol, l’economia de l’àrea metropolitana de Barcelona rep gairebé un 20% més en activitat econòmica.
Molt més enllà dels estadis
L’impacte dels clubs no es limita als ingressos per entrades o abonaments. La seva activitat mobilitza una xarxa molt més àmplia de proveïdors i empreses, com hotels, restaurants, empreses de càtering, comerços, companyies de transport, serveis de vigilància, empreses de manteniment, assessories, agències de comunicació o proveïdors tecnològics formen part de la cadena de valor que alimenta el futbol professional. I segons l’estudi de la Cambra, els set clubs analitzats realitzen una despesa directa de 981 milions d’euros anuals en salaris, béns i serveis. Aquesta despesa genera un efecte multiplicador potent: els proveïdors contracten nous serveis, els treballadors consumeixen al territori i l’activitat acaba estenent-se per bona part de l’economia metropolitana.
El resultat és que aquests 981 milions inicials acaben transformant-se en 1.521 milions de valor afegit brut, gràcies als efectes directes, indirectes i induïts que genera l’activitat futbolística. A més, prop del 73% de la despesa es queda dins de l’àrea de Barcelona, reforçant especialment sectors com l’hostaleria, el comerç, el transport, els serveis professionals i les activitats recreatives.
F.C Barcelona, la gran màquina fora del camp
L’estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona confirma una realitat coneguda però ara quantificada: el FC Barcelona concentra bona part de l’activitat econòmica del futbol català. Per si sol genera 1.297 milions d’euros de valor afegit brut, manté 23.726 llocs de treball i aporta 271 milions d’euros anuals a les administracions públiques. Aquestes xifres situen el club blaugrana entre els grans motors econòmics de Barcelona, amb una dimensió comparable a la de moltes grans empreses del país. El RCD Espanyol és el segon actor del sector, amb 201 milions d’euros de riquesa generada i prop de 3.700 llocs de treball. Entre tots dos clubs concentren pràcticament la totalitat de l’impacte econòmic del futbol professional a l’àrea metropolitana.
Els clubs modestos també mouen l’economia local
La diferència pressupostària amb el Barça és enorme, però això no significa que els clubs històrics de categories inferiors siguin econòmicament irrellevants en l’economia metropolitana. La UE Sant Andreu (genera una riquesa de 5,7 milions d’euros), el CE Sabadell (5,2 milions), el CE Europa (5,1 milions), el Terrassa FC (3,5 milions de riquesa generada) i el CE L’Hospitalet (3,4 milions) generen individualment entre tres i sis milions d’euros anuals de riquesa. Els seus partits omplen bars, restaurants i comerços dels barris on juguen i mantenen una activitat econòmica estable durant tota la temporada. És un impacte molt local, però especialment important per a molts petits negocis que depenen de l’afluència d’aficionats cada cap de setmana.
Per altra banda, l’estudi també dibuixa un escenari especialment interessant: què passaria si aquests cinc clubs aconseguissin consolidar-se a Segona Divisió. En aquest cas, els ingressos pels drets audiovisuals passarien d’uns 150.000 euros anuals a més de cinc milions, fet que pràcticament duplicaria els seus pressupostos. Aquest salt permetria, segons les estimacions de la Cambra, generar 40,6 milions d’euros addicionals de riquesa, crear 773 nous llocs de treball i incrementar en gairebé 16 milions d’euros la recaptació fiscal. A tall d’exemple: en categories federatives, els drets TV són marginals: habitualment per sota dels 200.000 euros anuals. A Segona Divisió, l’ingrés mitjà per club és de 7,9 milions d’euros anuals, uns drets que representen al voltant del 40% de la xifra de negoci dels clubs.
Una font estable d’ingressos públics
L’activitat dels set clubs més potents de l’àrea metropolitana també té un efecte directe sobre les finances públiques. Cada any genera 311,9 milions d’euros en impostos i cotitzacions socials. La major part correspon a l’IRPF i les cotitzacions derivades dels salaris (242,6 milions d’euros), mentre que la resta prové principalment de l’IVA (66,7 milions) i altres tributs (2,6 milions). És una aportació que reforça el fet que el futbol no és únicament un espectacle esportiu, sinó també una activitat econòmica amb un retorn fiscal considerable.
Els 1.521 milions d’euros anuals que generen aquests set clubs equivalen aproximadament a mig punt del PIB de la demarcació de Barcelona, superen el pressupost anual de moltes capitals catalanes i sostenen gairebé 28.000 llocs de treball, una plantilla superior a la de moltes grans empreses industrials.
L’estudi utilitza un model input-output per estimar els efectes econòmics directes, indirectes i induïts, una metodologia habitual en aquest tipus d’anàlisis. Tot i aquest matís, les conclusions són clares: el futbol s’ha consolidat com una de les grans indústries metropolitanes, amb una capacitat de generar riquesa, ocupació i activitat econòmica que va molt més enllà dels estadis i dels noranta minuts de joc.
