El teixit empresarial innovador de Catalunya continua en tendència alcista. Així ho ha confirmat l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Acció, en el seu informe anual d’empreses emergents, que revela que el Principat ja comptabilitza 2.403 start-ups, un 5,2% més que a tancament del 2024. Aquesta xifra, la més elevada de la sèrie històrica, “evidencia un entorn cada cop més favorable al desenvolupament de noves solucions tecnològiques”, segons ha assegurat el conseller d’Empresa i Treball del Govern, Miquel Sàmper, en la presentació de l’infome, celebrada aquest mateix dilluns al Palau Robert. Sobre aquest ritme de creixement, l’executiu aspira a arribar a les 3.000 empreses emergents actives al país l’any 2030.
La presència d’empreses innovadores a Catalunya ha escalat amb força en els darrers 10 anys a Catalunya, segons revela el document del departament. D’acord amb les dades d’Acció, des del 2016 la xifra d’emergents s’ha més que duplicat. La majoria dels nous projectes, val a dir, són joves: prop del 44% del total s’ha constituit en els últims cinc anys, després de la pandèmia. Gràcies a aquesta expansió, Barcelona consolida la seva posició com a primer hub d’emergents del sud d’Europa; i arrela en el top 5 de ciutats de la Unió Europea pel que fa a capacitat tecnològica, només superada per Paris, Berlin, Estocolm i Àmsterdam. A parer del secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat de l’agència, Jaume Baró, el Principat -i la seva capital- es troben en “una posició privilegiada” envers els innovadors. “Disposem d’un ecosistema molt viu, amb centres de recerca i de supercomputació, clústers especialitzats, hubs digitals i empreses industrials que actuen com a motors”, ha celebrat.
En línia amb el model de creixement de les tecnològiques catalanes dels darrers anys, el segment de les tecnologies de la salut lidera amplament la nova creació de companyies, amb un 30,8% del total de l’ecosistema. Queden lluny àmbits com el comerç electrònic, els mitjans de comunicació i la publicitat o les tecnologies de l’educació, tots ells amb ràtios d’entre el 5 i el 6% de tots els negocis actius. Aquesta diversitat demostra la penetració de les noves tecnologies en cada cop més baules de l’economia del país: més del 57% de totes les emergents operant des del Principat fan servir computació al núvol, solucions fonamentades en intel·ligència artificial o big data, entre altres eines digitals. Baró ha reiterat, en aquest sentit, la rellevància de l’ecosistema tecnològic per crear un cercle virtuós a la innovació catalana: “l’entorn permet a les start-ups desenvolupar tecnologia puntera i projectar-se al món sense perdre l’arrel i l’impacte local”, fet que atrau cada cop més capital i, en conseqüència, fomenta la creació d’encara més iniciatives.
Més capital, més negoci
El fonament tecnològic de les emergents catalanes hi ha permès mantenir una activitat més eficient i, per tant, més profitosa. Segons l’estudi d’Acció, la facturació del conjunt de les start-ups del país s’ha elevat fins als 2.947 milions d’euros, un 26% més que l’any anterior -una pujada que multiplica per cinc la de la població d’empreses-. Així, el teixit innovador s’acosta a aportar l’1% del producte interior brut català, i ja donen feina a més de 30.000 persones. Segons el conseller, les start-ups ja s’han consolidat com un “actor econòmic clau per contribuir de manera estructural a la competitivitat catalana”.
Gràcies a aquest bon ritme de negoci, les emergents del Principat també poden celebrar un creixement substancial del nou finançament. La captació de capital per part d’empreses tecnològiques s’ha enfilat fins als 1.131 milions d’euros, un 8% més que el 2024. Val a dir que la xifra queda encara lluny dels màxims del 2021 i el 2022, quan es va rondar els 1.600 milions d’euros gràcies a un entorn de tipus d’interès baixos i un excés de capital disponible a la sortida de la pandèmia. Llavors, primaven les rondes d’inversió de més de 88,5 milions d’euros, les conegudes com a megarondes, que ara han retrocedit amb força: el 2025, només se’n van efectuar dues a Catalunya. Tot i això, la tendència dibuixa una Catalunya capaç, per primer cop, d’aixecar inversió al ritme necessari per fer créixer les seves empreses: des del 2021, l’ecosistema start-up català ha atret més de 6.100 milions d’euros; pels només 2.659 mobilitzats el quinquenni immediatament anterior a la pandèmia.
