El Banc Santander va tancar el primer semestre de l’any augmentar un 7% els beneficis. En total l’entitat presidida per Ana Botín va registrar uns guanys de 5.241 milions d’euros en el primer semestre de 2023. El banc explica en un comunicat que aquest resultat es basa en el “fort creixement” dels ingressos, especialment a Europa, que va neutralitzar l’augment interanual de les provisions a les Amèriques. El principal motiu per l’increment dels beneficis han estat els ingressos, que van créixer un 13%, fins a 28.234 milions d’euros. L’entitat assenyala que l’increment va ser a doble dígit en tots els negocis, menys en el d’automòbils, afectat per la sensibilitat negativa a la pujada de tipus d’interès i pels menors ingressos per ‘lísing’ als EUA.
El marge d’interessos va ser de 20.920 milions d’euros, un 15% més, impulsat pels majors volums en alguns països, l’augment dels tipus d’interès i la gestió dels marges. Per regions, i a tipus de canvi constants, destaca el creixement del 32% a Europa, per la forta sensibilitat positiva del balanç en euros a les pujades de tipus d’interès. Dins d’aquesta regió, Espanya va experimentar un augment del 57% en els seus marges. Els ingressos per comissions van augmentar un 5%, impulsats per les vendes de productes de valor afegit, especialment en els negocis globals del banc que, en conjunt, representen el 42% dels ingressos per comissions.
Augment dels costos
Pel costat de les despeses, el banc explica que la pressió inflacionista va causar un augment dels costos de l’11%, si bé la ràtio d’eficiència va millorar en 1,3 punts percentuals respecte del primer semestre de fa un any, fins al 44,2%, i va pujar 0,2 punts respecte al primer trimestre d’enguany. Santander explica que aquest augment de l’eficiència es deu a una millora de la productivitat i a una reducció de costos en termes reals de l’1%.
Les dotacions van augmentar un 21% en termes interanuals, encara que van romandre estables enfront del trimestre anterior. L’entitat indica que el creixement interanual s’explica principalment per la normalització als Estats Units després de la pandèmia, així com per l’increment de les provisions al Brasil i l’augment de la cobertura de la cartera hipotecària en francs suïssos, a Polònia. El cost del risc va augmentar lleugerament en el primer trimestre, fins a l’1,08% enfront de l’1,05% que es registrava a tancament de març, si bé es manté per sota de l’objectiu fixat per Santander per al conjunt de l’any.
Augment de la rendibilitat
Santander destaca que la “fortalesa” dels resultats es va reflectir en l’augment de la rendibilitat i el valor per als accionistes, amb un retorn sobre el capital tangible (Giri) del 14,5%. Això suposa un augment de 0,8 punts percentuals en taxa interanual, i un benefici per acció (BPA) de 31 cèntims d’euro, un 13% més enfront del primer trimestre de 2022.
La ràtio de capital CET1 es va situar en el 12,2%, per sobre de l’objectiu de capital del grup, gràcies a la generació de capital orgànic brut que hauria compensat el càrrec per al pagament futur de dividends en efectiu corresponent als resultats de 2023 i el cost de l’adquisició dels minoritaris de Santander Mèxic.
Europa, pilar dels beneficis
Per unitats de negoci, el benefici atribuït a Europa durant el primer semestre es va incrementar un 40%, fins als 2.536 milions d’euros, gràcies al fort creixement dels beneficis a Espanya, el Regne Unit, Portugal i Polònia. De fet, a Espanya, el benefici atribuït va augmentar un 74%, fins als 1.132 milions d’euros, mentre que al Regne Unit va créixer un 16%, fins als 818 milions d’euros.
El benefici atribuït a Amèrica del Nord va ser de 1.346 milions d’euros, un 19% menys. Va destacar el comportament de Mèxic, on el benefici es va elevar un 23%, mentre que als Estats Units va caure un 39%. A Sud-amèrica, el benefici net atribuït també va caure, en aquest cas un 23%, fins als 1.458 milions d’euros, principalment pels menors guanys al Brasil i Xile, mentre que l’Argentina, l’Uruguai, el Perú i Colòmbia van millorar el seu resultat.
Al Brasil, el benefici atribuït va ser de 823 milions d’euros, un 40% menys, davant l’augment dels costos derivats de la inflació, una caiguda del marge d’interessos a causa de la sensibilitat negativa als tipus i un canvi en el perfil de risc dels préstecs del banc cap a actius de major qualitat.
