Els màxims històrics de cotització que van elevar Nvidia fins a la primera posició de les empreses més valuoses de la història a finals de l’octubre han estat efímers. El gegant de les targetes gràfiques, el gran guanyador del boom de la intel·ligència artificial, va esmicolar el sostre dels cinc bilions de dòlars ara fa dues setmanes, quan el seu conseller delegat, Jensen Huang, va aconseguir apaivagar la Casa Blanca sense treure els ulls del mercat xinès, encara la seva mina d’or per explotar. Després d’algunes batzegades, la multinacional va rebre el passat dimarts un cop imprevist que amenaça la confiança cega que hi concedeix el mercat en els últims anys: el grup SoftBank va anunciar la venda dels 32,1 milions d’accions de la tecnològica que tenia a la seva cartera d’inversió, i es va embutxacar més de 3.000 milions de dòlars en una sola operació. Es tracta de la segona vegada que el fons especialitzat japonès ha entrat i sortit del fabricant de GPUs per antonomàsia: ja va ser un inversor clau l’any 2017, i va sortir-ne l’any 2019, molt abans del boom que viu ara l’empresa.
El capital ha fugit a un altre racó del mateix sector: segons va anunciar el primer executiu del banc, Masayoshi Son, els diners aniran directes a ampliar la inversió en Open AI, la creadora de ChatGPT que dirigeix Sam Altman. A la seva banda, Nvidia ha fet ja dues passes enrere després de l’operació, amb una caiguda pròxima al 3% fins al tancament de la passada sessió, que continua aquest dimecres amb una erosió de més de l’1,2%. Això malgrat que SoftBank s’ha esforçat a reconèixer el valor de la companyia, sense èxit. El fons d’inversió, segons l’analista de mercats d’XTB Javier Cabrera, “no dirà que ven perquè veu pitjors perspectives a Nvidia, però segurament vagi implícit en la decisió”. I, segons els analistes consultats, un potencial esfondrament de la firma de Huang – encara que pugui ser parcial – qüestiona la sostenibilitat de tot el sector de la IA; pedra angular, ara per ara, de tot el mercat de valors dels Estats Units.
Segons els experts, es tracta, en primer lloc, d’una conseqüència de l’evolució natural de la tecnologia. “Quan comences de zero, necessites la infraestructura; el terren i els edificis, que són els centres de dades”, detalla el head of equity del fons Trea Capital, Xavier Brun, en conversa amb Món Economia. És aquí on Nvidia és especialment valuosa, produint targetes gràfiques imprescindibles per mantenir aquesta potència de processat. Ara bé, un cop les bases materials estan posades, “s’hi ha de començar a crear idees”. “Tinc la capacitat computacional, molt bé, però ara calen aplicacions que les empreses vulguin pagar”, postil·la Brun. Malgrat que Nvidia, a banda de la fabricació de GPUs, ofereix també una plataforma de gestió integral de la IA, és Open AI qui domina el relat del programari intel·ligent, especialment donada l’extensió del seu ja omnipresent robot de converses.
Un sol guanyador
Per tant, és el futur immediat el que separa les dues inversions; que, observant els múltiples a què cotitzen, no són marcadament diferents. Totes dues empreses carreguen amb valoracions altament exigents respecte dels seus ingressos. Nvidia, sobre la seva valoració de 5 bilions, preveu ingressar uns 285.000 milions de dòlars, unes vint vegades menys. Per la seva banda, Open AI genera uns 13.000 milions de dòlars, i apunta cap al bilió de valoració a finals de la dècada -és a dir, té uns cinc anys per justificar un múltiple borsari pròxim al 100-. Els límits del negoci de la productora de GPUs són clars -continuaran creixent mentre els seus productes siguin necessaris-; mentre que la de programari encara necessita saber exactament quin és el seu negoci. “Té menys d’un 1% de les vendes necessàries”, destaca Brun, per justificar un valor tan elevat com el que aspiren a assolir; i, a més, la immensa majoria -un 70%, segons els comptes- prové de les subscripcions a Chat GPT, una línia d’activitat amb escàs valor afegit, lluny de l’objectiu de desenvolupar aplicacions industrials que facturin de forma sostenible. L’aposta de SoftBank, doncs, només seria guanyadora amb un creixement del conjunt del sector pràcticament inaudit. “Caldrà crear tot el PIB del món sencer per complir les expectatives”, ironitza Brun.
Aquesta aposta es complirà només si la tendència a la concentració de capitals en la indústria és tan intensa com preveuen els inversors. Segons Cabrera, el potencial d’Open AI passa, en bona manera, per erosionar la quota de mercat dels grans líders dels entorns digitals amb les seves solucions. La presa preferida hauria de ser Alphabet, matriu de Google, que ja pateix la tendència: milions d’usuaris envien el Chat GPT a fer les seves cerques a internet per ells, i eviten el portal del gegant de Mountain View. SoftBank, i qui actuï com ell, “descompten que robaran activitat” als seus competidors. “El capital que hi aposta interpreta que, quan el sector s’estabilitzi, quedaran molt pocs actors; o potser només un de sol”, raona Brun. Si es compleix aquesta estimació, “palanquejar-se a Open AI és més eficient que fer-ho en moltes firmes petites”; en tant que cap inversió és barata en un negoci tan intensiu en capital com les noves tecnologies.
Records del 2000
Davant aquestes perspectives, el mercat sembla ser molt més optimista que els seus observadors. Mentre SoftBank redobla la seva posició dins la maquinària de la IA, els analistes comencen a veure en les dinàmiques del sector marcadors de bombolla tecnològica com els que han marcat les darreres dècades. “Hi ha comportaments que diuen bombolla”, apunta Cabrera, que veu en el futur immediat una congelació o fins i tot un retrocés substancial en la cotització d’algunes companyies, del calibre de la mateixa Nvidia. Passades les turbulències amb el negoci d’internet, a principis del 2000, es va veure amb Microsoft. En acabar el 1999, la companyia que llavors encara capitanevaja Bill Gates valia prop de 120 dòlars l’acció. Només uns mesos després, quan l’eufòria de les noves empreses en línia es va evaporar, el valor es va esfondrar fins als 40 dòlars. “No van fer fallida, perquè encara eren un servei bo per als clients, però es va passar 10 anys amb un comportament molt pla”, recorda l’expert. Aquesta dinàmica pot retornar per a les empreses més inflades al voltant de la intel·ligència artificial; i podria afectar també altres tecnològiques que s’hi vinculen, encara que no la tinguin com a negoci principal. “Per a Apple o Microsoft no seria una catàstrofe, però sí una patacada”, alerta.
En aquest sentit es pot entendre el comportament del fundador d’Open AI, Sam Altman, en les darreres setmanes. Vista la necessitat d’inversió constant que necessiten les seves solucions, i a la cerca d’evitar un esclat de la bombolla a curt termini, Altman ha començat a obrir la porta a possibles garanties públiques del capital per a les tecnològiques, com a mínim en aquelles operacions més intensives -com ara la instal·lació de noves fàbriques de microxips-. En els pròxims set anys, cal recordar, la companyia s’ha compromès a invertir 1,7 bilions de dòlars en “nous recursos computacionals”; i cerca mantenir la tendència fins i tot si el capital comença a perdre confiança en les seves promeses. “Necessita una quantitat ingent de diners, i busca que surtin de les ajudes públiques”, denuncia Brun; que titlla les demandes del fundador com un “paracaigudes” per a una branca de la tecnologia que podria estar excessivament inflada.
A diferència de les puntcom -o, recorda Brun, la inflació del sector dels microxips a finals dels 80, amb la popularització de l’ordinador personal-, la IA ocupa un percentatge més que significatiu, pràcticament majoritari, dels principals índexs borsaris dels Estats Units. Les 10 companyies amb major capitalització del selectiu S&P500, totes elles tecnològiques amb alguna sort de vincle amb aquest producte, amassen aproximadament el 40% de la valoració completa. Hi ha, doncs, més perill pel que fa a la confiança del mercat que en anteriors instàncies. “A CocaCola, diguem-ne, li hauria de ser igual que caigui la IA; però és molt probable que la confiança dels inversors es ressenti i totes ho acabin notant”, reflexiona Cabrera. Brun, per la seva banda, veu l’esclat més contingut, atès que la majoria de grans cotitzades, com en el cas d’Apple o Microsoft abans esmentat, tenen negocis al centre que podrien ajudar-les a sobreviure fins i tot a un crash complet. A més, preveu que altres indústries “molt atractives” que viuen a l’ombra de la big tech es beneficiïn de la desfeta, en tant que “el capital que marxi ha d’anar a algun altre lloc”. “El sector salut és un exemple; el petroli, també. Fa anys que no s’hi inverteix”, observa el head of equity de Trea; tot encoratjant els inversors a fugir dels fons que prioritzen les tendències actuals del mercat -els de gestió passiva, principalment- i es resguardin en inversors actius, que puguin sortir de l’ull de l’huracà de la IA.
