Naturgy continua el camí ascendent en els resultats que ha recorregut els darrers exercicis. L’energètica eleva el benefici fins als 2.023 milions d’euros, un 6,4% més que el 2024, i supera el llindar dels 2.000 milions per primer cop en la seva història. Ho fa sobre un augment lleuger de la xifra de negoci, pròxim als 190 milions d’euros, fins als 19.455 milions; i un retrocés encara més minso del resultat net d’explotació, fins als 5.334 milions, uns 21 milions menys que el 2024. L’alça del negoci ha estat marcada per la pujada del preu del gas i l’electricitat respecte del curs anterior, segons destaca la companyia, així com a una acceleració de la producció de cicles combinats. Les millores en aquests àmbits han permès equilibrar les batzegades geopolítiques, que han colpejat els comptes de Naturgy per la via del tipus de canvi. Més enllà dels comptes, la cotitzada ha consolidat els canvis al consell d’administració d’acord amb la mutació de l’accionariat en els últims 12 mesos, especialment arran de la rebaixa de la posició de GIP, la gestora d’infraestructures de BlackRock, que es va vendre un 7,1% dels títols el passat desembre. L’australiana IFM comptarà amb un conseller dominical més, en detriment del gegant financer nord-americà. A més, el president executiu, Francisco Reynés, avança la renovació del seu mandat fins al 2030, més enllà del full de ruta establert al pla estratègic. El document, presentat a principis del 2025, abasta només fins al 2027.
Segons ha detallat la companyia en un comunicat enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, les alces del curs responen, en bona manera, als “forts resultats” dels cicles combinats (CCCs), especialment a l’Estat espanyol. En concret, la generació tèrmica ha aportat 873 milions a l’Ebitda de la companyia, un 39% més que ara fa un any, gràcies a “una forta demanda en els mercats ajustats”. En aquest sentit, la cotitzada reivindica el rol dels CCCs en “el manteniment de l’estabilitat del sistema” energètic, en un any especialment conflictiu per a les xarxes espanyoles arran de l’apagada general de l’abril. Per contra, a l’Amèrica Llatina la generació tèrmica ha patit un retrocés per la menor activitat en mercats clau, com ara Mèxic. El grup de mercats energètics, val a dir, ha crescut un 71% en l’agregat, amb una alça d’uns 60 milions en els rendiments de la gestió energètica (815 milions, un 8,4% més) i d’un més modest 1,7% en la generació renovable, amb uns 10 milions més que el curs anterior, fins als 586 milions d’euros.
Per altra banda, el negoci de xarxes de distribució ha patit un lleuger retrocés en termes interanuals, d’uns 160 milions d’euros. Segons la companyia, aquest ha estat el paquet en què ha afectat més el retrocés del tipus de canvi, amb una davallada de 172 milions d’euros any a any, que s’ha vist equilibrada per la reversió de provisions de TGN a Gas Xile, que ha afegit uns 105 milions d’euros.
Inversions
Sobre aquest rendiment, Naturgy ha comunicat una inversió total de 2.142 milions d’euros, dedicada a les xarxes de distribució i els nous projectes de renovables. D’acord amb el pla estratègic presentat el curs passat, les xarxes han representat a tocar de la meitat del Capex de la multinacional. En concret, s’ha situat en un 47%, set punts per sobre del 2024. L’ampliació en el segment de xarxes s’ha equilibrat amb una rebaixa de les inversions en renovables, que s’ha quedat en el 36% del total, enfront del 44% del 2024. Tot i això, han ampliat substancialment la capacitat instal·lada renovable, que ha arribat als 8,1 gigawatts, amb 1,2 gigawatts en construcció que s’afegiran al total. Destaquen, en aquest, sentit la “disciplina de capital” que ha mantingut la direcció durant el curs, que ha permès rebaixar l’endeutament tot i mantenir el ritme de creixement. És, asseguren, “una pedra angular de l’entorn actual, mantenint un enfocament selectiu en el creixement de renovables”.
Canvis al consell
A més de les bones xifres econòmiques, Naturgy ha comunicat una reformulació del consell d’administració per atendre als moviments accionarials de finals del 2025, amb la sortida parcial de BlackRock. La gran decisió de la cotitzada ha estat avançar la renovació de Francisco Reynés en la posició de president executiu. Reynés s’hi mantindrà fins més enllà del 2027, quan finalitza el pla estratègic, i romandrà al capdavant de la companyia fins al 2030. Compaginarà l’activitat amb la vicepresidència de Criteria, que va adquirir amb la sortida d’Àngel Simón del braç inversor de la Fundació La Caixa. Eliminen, així, la incertesa de la direcció, en tant que el mandat del president expirava aquest 2026.
Per altra banda, la cotitzada enceta la reorganització del consell d’administració, amb un canvi substancial: després de la venda del desembre, BlackRock perd un conseller dominical en favor dels australians IFM, que ja són el segon accionista, només superats per Criteria. El fons especialitzat, a més, ha indicat la seva intenció de créixer dins el capital de Naturgy, i aspira a fregar el límit del 30% imposat pel govern espanyol sobre les empreses estratègiques. Fins ara, IFM comptava amb dos consellers en valor del 15,1% dels títols que ostenta, però ara n’afegirà un tercer, amb una cadira que ocuparà Lars Bespolka. Per altra banda, l’empresa ha anunciat la creació d’una nova comissió de Visió Estratègica, que presidirà el mateix Reynés i servirà per marcar el futur a mitjà termini.
Seguirà ampliació
