El negoci dels xips es troba en una de les seves pitjors ratxes de la història recent. Després d’elevar-se a l’estatus d’indústria essencial durant la pandèmia, els grans dels semiconductors registren durant el primer semestre del 2023 els seus primers retrocessos en facturació i beneficis en anys. La més afectada és el líder global en fabricació de microprocessadors, la Taiwan Semiconductor Manufacturing Company, que registra durant el segon trimestre de l’any una caiguda del benefici del 23,3%, fins als 5.200 milions d’euros. Segons la companyia, les tensions macroeconòmiques han “assecat la demanda final, el que ha portat a un ajustament d’estoc per part dels clients”. També Samsung, el gegant sur coreà, pateix una davallada del seu resultat net d’un 96% durant el segon trimestre, el que els deixa en uns 471 milions d’euros, el seu pitjor resultat en prop d’una dècada i mitja.
“Els grans directius estan una mica espantats”, explica Dolors Núñez, líder de l’equip d’Anàlisi i Detecció d’Oportunitats Tecnològiques de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat Acció. Les davallades en benefici han afectat la seva posició en borsa, amb les accions en caiguda. La responsabilitat, però, cau en les mateixes multinacionals del sector. “Imposaven condicions draconianes”, explica Sánchez, als seus clients: preus disparats, cap garantia d’entrega i impossibilitat de cancel·lar les comandes. Davant aquesta situació, les empreses fabricants de productes electrònics, van encarregar a mitjan 2022 una enorme quantitat de microxips a diversos proveïdors per assegurar-se l’estoc. Un estoc, expliquen a aquest diari fonts expertes en el mercat, que encara no han liquidat, el que ha provocat una intensa davallada de la demanda que ha colpejat amb duresa els balanços de les grans foundries.
“Cicles de subministrament de quatre o cinc mesos van saltar a 18”, explica Pere Alemany, un dels responsables del projecte FabCat de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’expert coincideix amb Sánchez en l’anàlisi conjuntural, si bé assegura que no es tracta d’una caiguda a llarg termini. Les empreses, opina, haurien de recuperar el seu ritme normal en qüestió d’uns cinc o sis mesos. “La saturació del mercat té unes raons clares”, admet Alemany; cosa que “fa pensar que un cop hagi passat aquest període de sobreproducció motivat per les comandes, no hi haurà problema”. En el mateix sentit s’expressa l’experta d’Acció, que posa data a la normalització del sector. “Tothom apunta que el 2024 la situació s’hauria d’estabilitzar”, pronostica.
En un mercat tan volàtil com el dels semiconductors, lligat inextricablement a les noves capacitats vinculades a un desenvolupament tecnològic cada cop més ràpid, l’estabilitat, fins i tot en períodes de bonança, dura poc. Els pròxims, en l’anàlisi de Núñez, vindran a inicis de la pròxima dècada. L’any 2030, “començarem a veure canvis en el mercat dels semiconductors”: les mateixes empreses, però amb noves tecnologies i prioritats. Per una banda, la implementació de la intel·ligència artificial farà que aparells amb xips més madurs i grans puguin emular la capacitat de processament dels més avançats i petits –que consumeixen molta més energia i són més difícils de fabricar–. Per altra, l’adveniment de l’IoT i la intel·ligència artificial impulsen els xips fotònics, essencials en els sensors que cada cop estan presents en més aparells connectats.
Els governs mantenen el pas
El cop que pateix el mercat, segons les fonts consultades, no farà caure l’aposta de les principals administracions del planeta per la reindustrialització en el sector dels microxips. Els projectes estratègics en la fabricació de semiconductors d’Estats Units i la UE “no frenaran”, tranquil·litza Alemany, per la baixada de beneficis de TSMC o Intel. Les institucions, declara el representant de Cambra, “saben perfectament a què respon la situació”. Sí que miraran amb més cura, però, l’escalada de costos que una contracció del mercat pot suposar; i evitaran invertir més del que sigui necessari. “Tothom es mirarà el del costat per no produir 10 vegades més del que demanin els clients”, raona. Les empreses consumidores, però, no indiquen que s’hagi d’alentir el pas. “Ens diuen que s’ha de continuar apostant”, ratifica l’expert.
Lleugerament més prudent es mostra la representant d’Acció. Si bé Núñez reconeix que en el cas europeu “anem tard” en la implantació industrial del microxip, constata també que, amb la frenada en sec dels grans actors del mercat, “s’han refredat algunes de les possibles inversions que es temptejaven de cara a l’any vinent”. L’experta recorda que, tot i el creixement que es preveu per als pròxims anys, la part privada del projecte serà sempre la mateixa –una de les tres foundries que ja existeixen, en tant que ningú més te els recursos que reclama una fàbrica de microxips–. Com Alemany, Núñez opina que els fabricants començaran a mirar amb més cura cada nou projecte per no tornar a passar-se de frenada. “Repassaran què cal i què no de tot el que es va dir que es faria”, confirma.
La Xina, canvi de ritme
La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina ha marcat el dia a dia del sector dels semiconductors d’ençà de la crisi de la Covid. L’administració Biden ha mogut diverses fitxes, com ara la prohibició de vendes d’algunes tecnologies essencials a empreses xineses o l’acord amb la neerlandesa ASML –l’única amb capacitat de fabricar les màquines de fotolitografia essencials per a qualsevol factoria de microprocessadors– per aturar l’exportació al gegant asiàtic. En resposta, la Xina va imposar el passat juliol restriccions a la venda a l’exterior de terres rares imprescindibles per a l’enriquiment del silici, un procés central en la cadena de valor del sector. En concret, el govern de Xi ha endurit les condicions per a la venda de gal·li i germani, dos metalls dels quals concentra el 89% del mercat global. La resta, recorden els experts consultats, no és més fàcil de comprar: els proveïdors minoritaris són Rússia, Ucraïna o el Congo.
En aquest sentit, les empreses occidentals, així com els seus aliats asiàtics, es posen una missió clara: el desenvolupament de materials alternatius que els puguin fer més independents de les decisions de Pequín. “Cada vegada es treballa més a trobar nous materials” que puguin substituir aquestes aliatges, assegura Núñez. Es tracta de processos d’R+D que anaven a un ritme molt lent abans del 2020, però que d’ençà de la pandèmia s’han accelerat substancialment. Alemany, però, fa una crida a l’equilibri geopolític. “Europa es troba atrapada en mig dels EUA i la Xina”, lamenta l’expert. Així, assegura que la millor aposta dels 27 es trobi en una combinació dels dos fronts: per una banda, l’aposta pels nous materials; per l’altra, la cerca d’acords amb el govern de Xi més enllà de la influència de Washington.
El lloc de Catalunya
El potent entorn formatiu i de recerca català deixa el país en una localització privilegiada de la cadena de valor, com un dels principals hubs europeus en l’àmbit del disseny de microxips. Així ho confirmen les inversions al territori d’Intel, que treballarà en la seva arquitectura RISC-V de la mà del BSC; o de Cisco, que ha apostat clarament per les seves instal·lacions a Barcelona. Diverses veus dins el sector asseguren que l’estratègia del microxip s’ha d’entendre a escala comunitària. Així, Catalunya compliria el seu rol com a entorn de recerca i primers estadis de desenvolupament mentre altres territoris, com ara Alemanya, França o els Països Baixos, concentren la fabricació.
“Les baules de la cadena de valor són moltes”, reflexiona Alemany. A curt termini, l’expert considera que el focus en el disseny és un bon camí; un que, a més, el país no hauria d’abandonar, pel seu enorme potencial. Tot i això, no es resigna a una renúncia clara a atreure altres processos de fabricació, segurament amb més capacitat de tracció econòmica. “Conformar-nos amb el que tenim no seria una solució –conclou el representant de Cambra– però renunciar-hi per tenir altres ambicions també seria un error.
