Grifols continua a la cerca de sortides per recuperar el valor en borsa que suggereixen els seus resultats. La farmacèutica catalana no va poder valorar al mercat obert els resultats del 2025, amb un benefici duplicat -per sobre dels 400 milions– respecte de l’any anterior i una generació de caixa -de 500 milions d’euros- superior a les expectatives dels analistes. Tot i això, acumula un retrocés en la seva cotització de més del 18% en el darrer mes; i ja ha perdut fins i tot els 9 euros, que semblàven un minim llunyà a principis del curs. La directiva catalana ja ha plantejat diversos moviments per fer content el capital: ja en la call d’analistes posterior als comptes, el CEO, Nacho Abia, i el CFO, Rahul Srinivasan, van anunciar un refinançament del deute que hauria de permetre rebaixar la despesa financera durant el 2026. Dimarts a la nit, però, van redoblar l’atac contra el passiu, i van anunciar que estudien una OPV per treure a la borsa part del negoci de Biopharma als Estats Units. Es tracta de la “joia de la corona”, en paraules de diverses fonts del mercat consultades, que aporta si fa no fa dos terços de l’Ebitda de la cotitzada. Amb aquest avenç estatunidenc, Grifols busca reduir considerablement l’endeutament, i acostar-se als nivells de palanquejament, més saludables, dels seus competidors -ara per ara, cal recordar, es troba en una ràtio deute/resultat brut de 4,8; i aspira a arribar a un molt més gestionable 2,5x-. Els inversors, però, només van mostrar entusiasme durant les primeres hores de la sessió; i les bones perspectives s’han refredat amb el pas de les hores. “És, com a mínim, estrany”, analitza el head of equity de Trea Capital Management, Xavier Brun, en conversa amb Món Economia.
Els detalls de l’operació als Estats Units, val a dir, encara no estan del tot clars. En un comunicat emès la nit de dimarts, la multinacional va anunciar que buscarà sortides per col·locar al parquet de Nova York la branca nord-americana, si bé ha assegurat que encara no hi ha unes condicions tancades. L’únic que es coneix de boca de la direcció, ara per ara, és que es buscaria vendre només una participació minoritària i, per tant, mantenir Biopharma sota el control del grup. Els analistes consultats veuen amb bons ulls l’operació: per a Ana Gómez, experta del banc Renta 4, l’oferta pública sobre el negoci americà és “una bona forma de cristal·litzar el valor del negoci core“. “Biopharma suposa un 85% de les vendes del grup i, si assumim el pes dels EUA i Canadà en l’operativa, el pes és encara superior”, considera. És a dir, permetria solidificar al mercat financer un actiu que, ara per ara, està integrat en el valor general del grup. El mateix considera Manuel Pinto, analista d’XTB, que considera l’operació una “bona manera d’aïllar el seu millor negoci de la imatge que encara arrossega la companyia arran de la crisi de Gotham”. “Biopharma queda al marge de polèmiques a l’Estat espanyol. Està bé que plantegin que voli lliure”, analitza Pinto.
Tant Gómez com Pinto, en aquest sentit, veuen que la sortida permet “reposicionar la companyia de cara als inversors globals”. L’informe especulador de Gotham del 2024, ara sota escrutini judicial, va deixar, recorden, un cert regust de desconfiança cap a la jerarquia de la catalana entre els capitals internacionals. Cal recordar que, en plena crisi, entre els actors més crítics amb la família fundadora van destacar els fons activistes nord-americans Mason Capital i Flat Footed, ambdós amb més d’un 3% de les accions -i ambdós, ara, en pau amb la directiva i completament integrats en el consell d’administració-. Tot i això, una acció cotitzant a Nova York ajudaria a “alinear les bases d’inversors estatunidencs”, molt més familiaritzats amb el negoci local.
Acabar amb “la llosa de l’endeutament”
La principal sortida que observa el capital, segons acorden els analistes, és la reducció de l’endeutament. Fonts de l’accionariat de Grifols sostenen que la venda del percentatge de Biopharma que vulgui posar al parquet la multinacional suposarà “una dràstica reducció del deute i els costos financers”. “Les expectatives de caixa, benefici net i dividend es revisarien a l’alça“, considera el president de l’Associació d’accionistes minoritaris de Grifols, Eduardo Breña. Pinto hi coincideix, i veu una sortida clara per portar el palanquejament a nivells saludables. “Sobre l’Ebitda de la companyia, aplicant els múltiples de cotització del sector, la valoració pot moure’s entre els 15 i els 17.000 milions d’euros“, enumera l’analista. Si el mercat accepta aquestes condicions, vendre el 30% de Biopharma serviria per rebaixar el deute en els 4.000 milions d’euros necessaris per assimilar el passiu de l’empresa a la resta de companyies del segment d’hemoderivats.
En aquest sentit, Brun considera “estrany” el moviment de l’acció en les darreres hores. En l’obertura del mercat, l’acció de Grifols es va disparar un 8%, i va tornar a fregar els 10 euros. Amb el pas de les hores, però, s’ha anat rebaixant l’efervescència entre els capitalistes; i ha acabat tancant amb un increment de l’1,36%, per sota de nou dels 9 euros. Es tracta d’una rebaixa important respecte del moviment dels ADR -la rèplica estatunidenca de les accions de Grifols-, que havia arribat a suggerir un increment de dos dígits. En aquest sentit, el cap d’inversions de Trea esperava increments d’entre el 12 i el 15%. “Què pot estar mirant el mercat?”, es qüestiona l’inversor; que coincideix en la lectura de Pinto favorable a la reducció d’endeutament. El jou que pot estar marcant el rendiment de la companyia, val a dir, és de negoci: el gruix dels analistes van acabar la reunió amb la direcció posterior als resultats amb dubtes sobre els ingressos del 2026. L’empresa, val a dir, va decidir no fer previsió de facturació; i els experts ho van veure com un signe de mala maror.
Mercat per a tothom
Aquesta va ser la principal preocupació que va portar Morgan Stanley a empitjorar les seves previsions sobre Grifols. Concretament, sobre l’amenaça que suposa un producte de Sanofi que encara no ha arribat al mercat sobre les vendes del tractament d’alpha-1. “El mercat pensa que Sanofi portarà el negoci a zero, i això no té sentit”, critica Brun, que considera que “hi ha mercat per a tots dos”. No hi haurà, doncs, la “baixada estrepitosa de marges” que veuen els economistes menys falaguers respecte de la farmacèutica. A més, la resta d’unitats, entre les quals destaca les d’hemoglobines bàsiques -encara la més significativa del grup- tenen encara marge de creixement. “Els moviments de les accions són a curt termini. A llarg, hi ha motius per pensar en creixement”; insisteix el cap d’inversions. Des de l’accionariat coincideixen, i preveuen que una operació “amb tot el sentit” pressionarà a l’alça la cotització.
