El conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, ha enfrontat aquest divendres la seva darrera presentació de resultats anuals al capdavant de l’entitat. Després d’anunciar el seu relleu com a CEO el passat dijous al vespre, per a sorpresa de sector i mercats, ha reivindicat el caràcter estratègic de la decisió, més enllà del seu pes personal: “si no era enguany, era l’any vinent; i tenia tot el sentit del món fer-ho ara perquè el factor sorpresa sempre és bo per a les empreses“. Segons González-Bueno, el seu comiat en aquests termes ha “evitat la paràlisi” del banc, que es veuria envoltat en “especulacions” sobre la successió del directiu en cas d’haver-la ajornat. A més, d’aquesta manera, la presa de possessió del pròxim conseller delegat, Marc Armengol, queda alineada amb la venda de la filial britànica TSB, que fins ara s’havia encarregat de dirigir.
De fet, ha concretat que la iniciativa del seu acomiadament va ser pròpia, i que va haver d’explicar-la a un Josep Oliu, president de l’entitat, que la va rebre “sorprès”. “Era el moment perfecte, perquè teníem clar que Marc (Armengol) era el successor. A més, deixem un banc amb unes perspectives de futur envejables”, ha celebrat. En una roda de premsa que, malgrat l’ordre del dia, ha versat poc sobre els resultats anuals de l’entitat, González-Bueno ha assegurat que “continuarà treballant” després del seu relleu al Sabadell -“menys que els darrers cinc anys”, ha bromejat-, si bé no ha detallat el seu pròxim destí. El contracte que l’ha mantingut lligat al banc català des del 2020 contempla clàusules de no-competència en els mercats a on opera el Sabadell i, per tant, quedarien fora del seu perímetre la resta de bancs espanyols.
Sobre la tasca d’Armengol, ha puntualitzat que el canvi de direcció es fa en unes condicions molt diferents de les que van portar al seu fitxatge, ara fa cinc anys. El 2020, quan va agafar el relleu de Jaume Guardiola, la mala traça del negoci vallesà portava a “permetre que hi hagués dubtes sobre si hi hauria complicacions” per mantenir el negoci. Llavors, la junta va “decidir portar algú de fora per fer un canvi radical”. Ara, per contra, s’entén l’entrada d’Armengol com una successió natural, emmarcada dins la jerarquia del grup. Cal recordar que, abans d’encarregar-se de TSB, el que serà conseller delegat havia estat l’encarregat de la transició digital del Sabadell. En aquest sentit, González-Bueno el considera el perfil ideal per entomar “la revolució de la intel·ligència artificial” a la banca, que haurà de començar a aplicar-se en els pròxims anys. A encara més curt termini, ha recordat que Armengol, només entrar, va reiterar el seu compromís amb el pla estratègic 2025-27, que haurà d’executar. “Més endavant, ja els ho explicarà ell”, ha bromejat.
“Recuperació” després de l’OPA
Pel que fa als comptes de l’entitat, cal recordar que ha presentat un resultat en línia amb l’esperat, amb 1.775 milions de benefici, un 2,8% menys que un any abans. En part, el retrocés respon al diferencial que van suposar els extraordinaris del 2024, als volts de 109 milions d’euros per la victòria del Sabadell en el cas Cerberus; si bé el mateix CEO ha reconegut que l’OPA que el BBVA va sostenir sobre el banc català durant prop d’un any i mig -que va fracassar el passat octubre- va generar uns efectes negatius en la captació de clients, frenant-los en el transcurs de tot el 2025. Tot i això, el desembre, ja sense el pes de la possible adquisició hostil, el CEO ha assegurat que “la pipeline de clients indica que hi haurà creixement”; és a dir, que la demanda de productes bancaris ha tornat a créixer i tot indica que ho continuarà fent a curt termini.
És el cas en la majoria de segments, però especialment en el d’empreses, que González-Bueno ha qualificat de “joia de la corona” del banc: malgrat que és la partida de crèdit més elevada dels llibres, amb més de 42.000 milions en préstecs vius, el creixement interanual -un 2,4%- està lluny de les previsions que havia fet la directiva, que esperava prop del 5%, i encara més dels guanys de la resta de bancs de l’Ibex. En aquest sentit, ha reconegut que el curs ha estat “per sota de les seves ambicions” en crèdit corporatiu, si bé assegura que “s’ha recuperat el momentum comercial”, que permetrà que el 2026 es torni a créixer als ritmes projectats. Per altra banda, refreden les expectatives pel que fa al mercat hipotecari, i descarten expandir-se per sobre de la mitjana del mercat. El sector immobiliari, sosté, ha crescut “més dels nivells sostenibles” i, per tant, es limitaran a “mantenir quota” a curt termini.
Un banc “infravalorat”
El mercat no ha rebut amb el mateix optimisme que la directiva aquests resultats del Sabadell. A mitja sessió, a tocar de dos quarts de dues de la tarda, l’acció vallesana ha perdut prop d’un 5,5% del seu valor, i ja es valora per sota dels 3,1 euros. Tot plegat, val a dir, malgrat que tant el benefici com les previsions han estat dins dels càlculs previs dels analistes. González-Bueno hi ha restat importància, i ha recordat que “el dia de la presentació de resultats, tots els bancs cauen a la borsa”. Considera, a més, que els títols del banc estan “infravalorats”, segons els càlculs dels seus experts. En comparació amb la resta de la banca espanyola, el Sabadell està “barat” si s’hi apliquen els indicadors de càlcul bàsics, com són la rendibilitat per dividend i el múltiple sobre beneficis. En aquest sentit, justifiquen el pla per encetar una recompra d’accions per valor de 800 milions d’euros que encetaran el pròxim dilluns, un moviment que valoren com un “benefici per als accionistes que es quedin”, que, en endavant, seran “propietaris d’una part més gran del banc”. Sobre el dividend, històricament més agraït per als nombrosos accionistes minoritaris del grup, serà de més de 64 cèntims per acció un cop es completi la venda de TSB i el repartiment que hi va associat, per sobre dels 20,44 cèntims que han marcat com a guia a superar en els pròxims dos anys.
