Fira de Barcelona torna a trencar el seu rècord de facturació en un 2025 “excel·lent“. El recinte ha ingressat un 17% més en termes interanuals, amb més de 350 milions d’euros, el seu màxim històric; i un resultat net d’explotació de 60 milions d’euros, un 8% més que l’any anterior. A més, hauria generat un impacte econòmic en el curs d’uns 6.000 milions d’euros a la ciutat i al conjunt del Principat; amb uns 50.000 llocs de treball generats a partir de la seva activitat. Així ho han celebrat les autoritats locals i el consell d’administració de Fira en la tradicional presentació de resultats econòmics anuals, que ha comptat amb la participació de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper; el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu; el president del Consell de la Fira, Pau Relat i el director general del recinte, Constantí Serrallonga. A parer de Sàmper, els resultats d’enguany responen a la “solidesa” dels principals esdeveniments que se celebren als pavellons de Montjuïc i Gran Via; així com al CCIB. “El creixement de Fira ha estat constant des del final de la pandèmia, amb un nou rècord a cada exercici”, ha reblat.
Com avançava Sàmper, l’activitat econòmica de la Fira, en constant creixement, es fonamenta en l’expansió de congressos, certàmens i convencions que trien Barcelona cada cop més per celebrar-se. El 2026, entre tots els espais de l’organisme, s’han celebrat prop de 300 esdeveniments; als quals s’ha d’afegir tota l’activitat duta a terme fora dels halls dels seus recintes. Més enllà de les marques ja establertes, com el MWC o l’ISE; o la Bridal Week i l’Automobile, ensenyes històriques de la ciutat, Fira posa el focus en el negoci que han generat propostes com Construmat, dedicada al sector de la construcció; la Barcelona Wine Week, sobre la indústria vitivinícola, o les iniciatives culturals de l’escala del Manga Barcelona o el Còmic Barcelona. “Els bons resultats d’enguany, en un moment històric de la institució, validen model únic de Fira de Barcelona”, ha lloat Relat.
Per a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, l’organisme “ha ajudat a posicionar Barcelona com un hub tecnològic”. “Sense l’ISE, sense el Mobile, sense l’Smart Cities, ens hauria costat molt més promocionar-nos”, ha subratllat el batlle; que atribueix al negoci congressual l’atracció d’una munió d’empreses i agrupacions tecnològiques que han apostat per la capital en els darrers anys. Una apreciació que comparteix Sàmper, que veu el rol de Fira com a espai de promoció internacional com una baula essencial per a la transferència tecnològica al país. “Els centres tecnològics són els que tenen la capacitat per traslladar la recerca al món de l’empresa; però l’economia catalana no tindria aquesta capacitat sense la Fira de Barcelona”, ha argumentat el conseller d’Empresa. Santacreu, en un sentit similar, ha lloat la capacitat del recinte per “deixar un llegat” en el teixit de negoci català, especialment en “aquells sectors innovadors que volem per al país”. De fet, al voltant de Fira, Barcelona s’ha establert com la primera ciutat del món en fires tecnològiques, per sobre d’indrets d’alta concentració d’activitat com ara Singapur.
Fora de l’àmbit tecnològic, Relat assegura que la cartera congressual de Fira s’estableix en diversos àmbits “estratègics” per a l’economia. Destaca la indústria alimentària, d’especial pes a Catalunya, i que compta amb diverses marques de renom internacional als diversos recintes firals. El 2026 tornarà a celebrar-se la joia de la corona, l’Alimentaria, que arriba a les 50 edicions -ara biennals- a Barcelona després d’haver trencat tots els rècords el 2024 amb més de 130.000 visitants. El potencial d’Alimentaria goteja cap a altres reunions especialitzades en l’agroalimentari, com ara el Seafood Congress, el Gastronomic Fòrum o la mateixa Barcelona Wine Week, que ha esdevingut “el saló de referència dels vins” a tot l’Estat espanyol.
Un altre rècord el 2026 sense The District
Amb el retorn d’Alimentaria i l’atracció de noves marques, Fira de Barcelona espera tornar a trencar el seu propi rècord de facturació, amb una previsió de 360 milions d’euros en tancar l’any. Serrallonga destaca que aquest creixement es produirà malgrat els impediments relacionats amb les obres del recinte Montjuïc, que començaran el pròxim mes de març. “Podem tenir alguna afectació en l’activitat per les obres, però podem créixer”, sosté el director general, que reconeix les dificultats de “treballar mentre es fan obres a casa”. Quant al projecte del recinte Gran Via, amb la construcció del hall 0, no s’espera cap greuge a escala econòmica, en tant que “té vida pròpia” i no hauria de xocar amb els grans congressos que acull l’estructura a Hospitalet.
El retorn d’Alimentaria xoca amb la pèrdua del polèmic congrés The District, dedicat al gran capital immobiliari, que esquivarà l’enuig social que generava a Barcelona traslladant-se al Madrid d’Isabel Díaz Ayuso. Serrallonga hi treu ferro, tot reblant que “entra dintre de la normalitat” que un certamen es mogui per buscar “nous mercats i congressistes” en entorns més favorables. En aquest sentit, Collboni ha avançat que “ja s’han traslladat propostes” que “s’estan estudiant” per acollir altres fires relacionades amb l’habitatge, més pròximes al sector residencial assequible o protegit, que “tenen molt a veure amb els problemes econòmics” que marquen el dia a dia de la ciutat de Barcelona.
El nou circuit
Relat també ha posat el focus en la nova integració del Circuit de Catalunya sota el paraigua de l’entitat, que s’ha integrat dins l’estratègia empresarial de diversificació que porta “l’ADN de Fira”. El 2025 la gestió del Circuit ja és rendible, i ha arribat a aportar un 13% de la facturació total; malgrat que s’espera que aquesta influència vagi a l’alça. El president del consell d’administració ha subratllat que l’objectiu és portar a Montmeló noves activitats econòmiques, més enllà de les esportives; la primera de les quals arribarà del bracet de l’MWC. Es tracta de Circuit X, una branca de la gran fira tecnològica centrada a la mobilitat intel·ligent i a la tecnologia dedicada als grans esdeveniments esportius. A futur, els administradors esperen que la infraestructura “també pugui acollir fires, congressos i espectacles, a més de convertir-se en un centre de desenvolupament de la indústria de la mobilitat sostenible”.
