El terrabastall al món empresarial que va suposar l’anunci del Banc Sabadell de la tornada a Catalunya no sembla haver mogut la mà de CaixaBank. El seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, ha reiterat durant la roda de premsa de presentació dels resultats anuals de l’entitat que no tenen cap intenció de desfer la fugida de la seu social del país que van portar a terme l’any 2017, arran del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre del 207. “Continuarem a València, i això no respon només a la meva afirmació, sinó a la voluntat del consell”, ha destacat Gortázar, tot insistint que la “vocació” de deixar-hi la seu social “no té terminis”. El directiu ha declinat comentar la decisió del banc que presideix Josep Oliu.
Més enllà de la situació política, Gortázar troba a la fusió amb Bankia del 2021 un motiu per rebutjar el retorn a Catalunya. “Bankia tenia no només la seu a València, sinó també una presència importantíssima, com a hereva de Bancaja”, ha recordat el conseller delegat. Així, mantenir la seu social al País Valencià respon a “un reconeixement a les arrels que CaixaBank té a València” i altres territoris de l’Estat. Així, CaixaBank reconeix la “propera relació amb Barcelona”, a on també mantindrà una de les seves seus operatives a llarg termini i que acollirà la convenció de directius del pròxim divendres. També, però, amb Madrid -a on tenen l’altra seu operativa, i que concentra la majoria de les grans exposicions del banc, com ara la presentació dels plans estratègics o part dels resultats- i “altres territoris d’Espanya”. Així, “aquesta decisió no sembla gens previsible que canviï”. De fet, preguntat per la reacció dels stakeholders del banc, el CEO ha ressaltat la “normalitat absoluta” de les jornades posteriors al retorn del Sabadell. “No ha passat res, no hi ha hagut soroll en absolut”, sentencia.
La Catalunya “normal”
Tot i la negativa a tornar al país, Gortázar ha celebrat que “les circumstàncies de l’any 2017 que van portar a l’aplicació de l’article 155 han millorat” al Principat, en un “procés de normalització bo per a tothom”. Es tracta del gran argument del Govern socialista, així com la patronal de les grans empreses del país Foment del Treball, per accelerar la tornada de les seus socials que van marxar ara fa set anys. Ara bé, la “normalitat” amb què va justificar el Sabadell la tornada al Vallès no fonamenta un pas enrere de CaixaBank, que sosté que la permanència a València “va més enllà del deteriorament provocat el 2017”. En aquest sentit, el CEO ha tornat a subratllar l’herència de Bankia i l’elevada penetració de l’entitat absorbida el 2021 entre els usuaris del País Valencià. “Estem molt satisfets de l’estabilitat a Catalunya”, ha reiterat el directiu; però sosté que “som on volem ser”. “No hi ha circumstàncies que justifiquin el nostre retorn”.
Un mercat “mitjanament consolidat”
Sobre les conseqüències de la hipotètica fusió entre BBVA i el Sabadell, en cas que l’OPA hostil acabi tirar endavant, Gortázar ha descartat noves fusions que impliquin CiaxaBank, si bé “la resta d’entitats han de veure elles què els hi cal”. L’estructura bancària espanyola, contra la lectura que en fa el teixit empresarial -especialment el de petites i mitjanes empreses- el CEO descriu una indústria “amb un nivell de concentració mitjà”. Per tant, “hi ha espais per a noves fusions, però que sigui necessari és decisió de cada entitat”.
Per altra banda, el directiu ha rebutjat fer comentaris sobre els recents moviments empresarials de la Moncloa -entre els quals destaca l’oposició a la mateixa OPA o el canvi de presidència de Telefónica-. Ara bé, ha aprofitat les preguntes dels periodistes per lloar l'”excel·lent gestió” del president sortint de la TelCo, José Maria Álvarez Pallete, durant la seva estada al capdavant. Amb tot, ha negat la possibilitat que l’executiu de Pedro Sánchez pugui fer un moviment similar a CaixaBank, atès que “la situació, tant d’estructura accionarial com de perspectives, és molt diferent”. La participació del FROB al capital de l’entitat, etziba, s’ha revalorat a un factor 4,5x respecte de quan hi va accedir, fet que garanteix una “unió pacífica” amb el capital públic.
2 
