La Fundació ‘La Caixa’ i el seu braç inversor, CriteriaCaixa, han enviat aquest dimecres un missatge polític poderós. Després del retorn a Catalunya del Banc Sabadell, sota l’ombra de l’OPA hostil del BBVA i a la cerca d’aixopluc administratiu, l’univers La Caixa era el següent pas lògic. Ja ho va ser el 2017, quan, pocs dies després del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre, ambdós bancs catalans van ser els primers d’un reguitzell de noms empresarials que van sortir del Principat. La tornada de la Fundació i Criteria -fugides a Palma des de fa prop de vuit anys- serveix perquè La Caixa, sota el paraigua del president Isidre Fainé, beneeixi el canvi de conjuntura política del qual fan bandera els governs socialistes de Barcelona i de Madrid. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, han estat les primeres veus a celebrar el moviment de seus. “L’estabilitat institucional, el rigor i la seguretat jurídica són positius i ajuden a prendre decisions d’aquest tipus“, ha declarat Illa. No en va, el comunicat emès per l’organització en fa referència explícita -com ja ho va fer el del Sabadell en el seu moment-. “No es donen ja les circumstàncies que van causar el trasllat temporal de les seus a la ciutat de Palma l’any 2017“, coincideixen, per unanimitat, els membres del patronat.
Que la Fundació i Criteria desfacin el camí emprès ara fa vuit anys és especialment significatiu si s’observa l’actitud de CaixaBank al respecte. Enmig de la setmana de resultats bancaris que va tancar el passat mes de gener, el banc d’origen català i amb seu a València va ser el primer a reaccionar a la recuperació de la seu històrica del Sabadell. El conseller delegat de la companyia, Gonzalo Gortázar, va insistir en diverses ocasions que desfer el camí pres el 2017 està completament descartat. Per al directiu, el llegat de Bankia, absorbida per CaixaBank l’any 2022, és suficient per descartar el retorn al Principat. “Bankia tenia no només la seu a València, sinó també una presència importantíssima, com a hereva de Bancaja”, raonava davant els periodistes. El rebuig de Gortázar va ser tan contundent com el del president del Sabadell, Josep Oliu, en declaracions prèvies a la junta d’accionistes de l’abril del 2024, quan va sentenciar que un retorn a Catalunya “no estava ni sobre la taula ni a sota“. Seguint l’argumentari de la direcció, doncs, la tornada de la Fundació no hauria de fer sospitar que el banc també hagi de prendre una decisió similar.
Val a dir que Bankia té ara una presència explícita a l’estructura de CaixaBank molt menys destacada que fa un mes. El passat 20 de febrer, l’entitat financera va actualitzar el seu consell d’administració, i va prescindir de tots els membres que quedaven de l’antic banc de les caixes espanyoles. La sortida d’Eva Castillo, Francisco Javier Campo i Joaquín Ayuso, procedents tots ells de l’empresa absorbida, va culminar el camí encetat amb la substitució del president, José Ignacio Goirigolzarri, que va renunciar al càrrec a finals de l’octubre del 2024. El va rellevar Tomàs Muniesa, un històric de la companyia que hi va entrar a treballar l’any 1976 i hi ha ocupat diverses posicions, fins a arribar a la vicepresidència l’any 2018. Se’l considera, a més, un perfil de la màxima confiança de Fainé, amb experiència a VidaCaixa i SegurCaixa Adeslas. És, de fet, conseller dominical en representació de la Fundació, que ostenta el 30% del capital del banc.
Els avenços de Criteria
El de Muniesa no és l’únic moviment recent que situa directius de la pedrera de Fainé en llocs clau del grup La Caixa. A finals del gener del 2024, Àngel Simón va abandonar la direcció d’Agbar per passar a ser conseller delegat de Criteria, en substitució de Marcelino Armenter. L’entrada de Simón ha coincidit amb la posada en marxa d’un ambiciós pla estratègic que ha situat el hòlding inversor de la Fundació en el capital d’una munió de companyies estratègiques a l’Estat espanyol. A banda de la participació majoritària a CaixaBank, el braç financer sosté la primera plaça a l’accionariat de Naturgy, i una de les posicions més rellevants a Telefónica, dues companyies que han patit terrabastalls en el capital els darrers cursos i en les quals Criteria roman inamovible. Segons els digitals de Madrid, de fet, tant Simón com Fainé haurien tingut un paper rellevant en la substitució de José Maria Álvarez Pallete per Marc Murtra a la presidència de la principal TelCo espanyola. A més, han fet inversions rellevants en cotitzades de l’escala de Puig, la gran revelació borsària del curs espanyol; l’ACS de Florentino Pérez o la immobiliària Colonial. Tot plegat en el marc d’un pla estratègic que els portarà a disparar prop d’un 50% el valor brut dels seus actius l’any 2030, fins a superar els 40.000 milions d’euros.
La setmana passada, a més, Criteria va consumar una de les seves inversions més esperades, amb l’adquisició d’un 5% del capital de la francesa Veolia. La companyia de gestió ambiental gal·la, cal recordar, és la propietària d’Agbar, a través de la seva adquisició de Suez l’any 2020. La companyia, anterior llar de Simón, comparteix amb Criteria el capital d’Aigües de Barcelona, la gestora hídrica de la capital del país i la seva regió metropolitana. Un 70% de la societat correspon a Veolia, pel 15% del hòlding inversor de La Caixa. S’hi afegeix un 15% en mans de l’administració pública, que ostenta l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El CEO ja va anunciar durant la presentació del pla estratègic que l’aigua estaria a l’altura de l’energia, la banca o les infraestructures en la diana de “sectors estratègics” en els quals CriteriaCaixa cerca guanyar posicions en la pròxima mitja dècada. Així, el grup continua acumulant -i recuperant- actius clau de l’estructura econòmica i empresarial catalana.
Més vies de tornada
En una recent entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, assegurava que més empreses de les que van marxar el 2017 s’estan plantejant el seu retorn al Principat. Segons el dirigent patronal, les converses “es porten amb diplomàcia vaticana i en silenci”, lluny de l’ull públic. Més enllà de CaixaBank, les grans cotitzades d’origen català que van abandonar el país després del referèndum han negat converses per tornar-hi. En la seva presentació de resultats, que també va servir per fer públic el nou pla estratègic, el president i CEO de Naturgy, Francisco Reynés, va esquivar la conversa. “Ho debatrem quan toqui i farem el que s’hagi de fer, però no s’ha debatut“, va aclarir el directiu. Com ja és tendència, va recordar la “rellevància” del principat en l’oferta de la companyia. En el cas de l’energètica, sí que s’ha produït un retorn pam per pam: el 2019, va traslladar el domicili fiscal de la seva filial tecnològica, Naturgy IT, de Madrid a Sant Cugat del Vallès. Altres noms del selectiu espanyol, com Cellnex o Colonial, continuen negant qualsevol intenció de tornar; mentre el país guanya sencers a la borsa amb l’alça de Puig, el creixement de Fluidra o la recuperació de Grifols, totes elles industrials catalanes que van mantenir-se al lloc malgrat les tensions polítiques del 17.
2 
16 