Brussel·les torna a elevar les previsions de creixement de l’economia espanyola per al 2025. La Comissió Europea ha disparat tres dècimes la seva estimació de PIB de l’Estat per al 2025, fins al 2,9% També ha retallat el pronòstic de dèficit per al curs, en les mateixes tres dècimes, fins al 2,5% des del 2,8% de les seves anàlisis prèvies. Segons l’executiu dels 27, la demanda interna serà el principal motor de les alces estudiades, especialment concentrada en les economies familiars. També pren protagonisme la inversió, que havia guanyat terreny en els darrers mesos, tapant el forat deixat per les exportacions en plena guerra comercial amb els Estats Units. Així, la CE albira que el poder adquisitiu dels compradors espanyols, que detecta més elevat que en el passat, ajudarà a estirar la bonança econòmica de què fa bandera el govern de Pedro Sánchez.
De cara al 2026, les estimacions també milloren. El creixement per al curs vinent salta fins al 2,3%, més lleuger que el del 25, però tres dècimes per sobre de les anàlisis anteriors. El dèficit també deixa bones sensacions; i cau encara més en la comparació interanual: l’Estat acabaria el 2026 amb un desequilibri entre ingressos i despeses del 2,1%, quatre dècimes menys del que preveia la CE en anteriors ocasions.
Amb aquesta comunicació, la Comissió s’alinea amb les perspectives del govern espanyol, que ja ha avançat que comunicarà dimarts una millora de les expectatives econòmiques que portarien el creixement del PIB al 2,9% a tancament de curs. Si es compleix el full de ruta, l’espanyola serà la gran economia de la UE que més creix en l’exercici, i repetiria la fita el 2026, amb Alemanya barallant-se amb la recessió i França enmig d’una crisi política que no sembla solucionar-se. També l’FMI situa el PIB en el 2,9% interanual, mentre que l’OCDE és més conservadora, amb una previsió del 2,6% a tancament del 2025.
Treballadors i empreses
Les bones estimacions de la CE es fonamenten en el dinamisme del mercat laboral, que permetrà a les famílies dedicar més recursos al consum. Tot i això, matisa l’optimisme: L’atur acabarà el 2025 en el 10,4%, i es rebaixarà progressivament fins al 9,6% el 2027, segons preveu Brussel·les; uns nivells que, malgrat que són falaguers per al món del trebal espanyol, encara estaran a la cua de la Unió Europea. A més, apunten, aquesta expansió respondrà principalment als fluxos migratoris continuats. Per tant, s’espera que els ocupats augmentin en volum, si bé és una incògnita encara si ho faran amb major valor afegit i productivitat.
També les empreses seran protagonistes de la marxa de l’economia: com demostren els darrers estudis patronals, les companyies no financeres de l’Estat s’han despalanquejat en els darrers anys, amb una ràtio cada any més baixa d’endeutament respecte de recursos propis. Això afavoreix que cerquin finançament per invertir i mantenir el creixement del sector privat. Val a dir que observen un horitzó dur per a aquest procés: la fi del pla de recuperació i resiliència, que es preveu per a l’estiu del 2026, amb l’assecament dels fons europeus lligats al programa Next Generation.
Inflació a l’alça
La bona ratxa econòmica podria generar conseqüències no desitjades en la cistella de preus. En línia amb els estudis de l’INE en els últims mesos, que ja marquen un IPC per sobre del 3%, la Comissió Europea ha revisat a l’alça les seves previsions d’inflació: s’elevaria fins al 2,6% el 2025, i no tornaria a aterrar al 2% que busca el Banc Central Europeu fins al 2026. Ara bé, els experts de Brussel·les albiren una estabilitat de preus en endavant, i esperen que l’índex tanqui el 2027 també en el 2%. El sector que té més marge de rebaixa del preu és l’alimentari, apunta l’informe; mentre que també haurien de fer una passa enrere els serveis, una activitat que manté la inflació elevada en alguns dels principals mercats de la UE. Amb aquestes estimacions, l’alça dels salaris es mantindria per sobre de la inflació enguany, però s’hi equipararia els dos anys vinents.
