BBVA ha canviat el discurs diverses ocasions en plena OPA hostil sobre el Banc Sabadell. Quan va demanar permís al regulador borsari nord-americà, l’SEC, per rebaixar el llindar d’acceptació de l’oferta fins al 30% dels drets de vot, el president del banc basc, Carlos Torres, va sentenciar que es tractava d’una exigència legal, i que en cap cas tenien la intenció d’activar aquesta palanca. Ara, a quatre dies de la fi del període de bescanvi, i amb el mercat cada cop més pessimista pel que fa a la capacitat dels opants d’arribar al 50% dels títols que reclama el fullet d’OPA, ja és un escenari que està més que sobre la taula. Fins al punt que el conseller delegat, Onur Genç, detalla la capacitat de caixa que tenen per enfrontar la segona OPA obligatòria que se’n derivaria: en una entrevista amb l’agència Reuters, Genç ha assegurat que compten amb una caixa disponible de 8.000 milions d’euros per entomar la despesa sobrevinguda per haver de comprar el Sabadell en metàl·lic.
Cal recordar que, en cas que el BBVA només es quedi entre el 30 i el 50% dels títols del Sabadell en la present OPA, tindria l’opció de tirar endavant només amb aquest muntant. La llei espanyola, però, els obligaria a llançar una segona oferta, en metàl·lic, i a un preu “equitatiu” pactat amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors. El valor total d’aquest nou assalt dependria, doncs, tant d’aquest preu equitatiu com de la quantitat de drets de vot que hagués de comprar directament. Val a dir que els 8.000 milions que assegura tenir Genç serien suficients per entomar l’adquisició de poc més del 50% dels títols vallesans. Si el muntant total escala a màxims, i el BBVA hagués de presentar una oferta per prop del 70% de la propietat del banc català, el cost s’enfilaria fins a tocar dels 12.000 milions d’euros. En tal cas, doncs, la caixa biscaïna seria insuficient. El mateix Genç, val a dir, puntualitza que la segona OPA s’activaria o no “depenent de les adhesions ja compromeses, el preu i les condicions de mercat” en el moment de prendre la decisió.
Els 8.000 milions que suggereix Genç, val a dir, ja farien un forat important a la tresoreria del BBVA. De fet, les expectatives de capital del pla estratègic per al 2025, que projecta una ràtio CET1 del 13,75% -1,75 punts per sobre del llindar autoimposat del 12%-, situen l’excés de recursos en uns 7.000 milions d’euros. Per tant, el càlcul del directiu turc contempla eliminar el projecte de recompra d’accions de 1.000 milions d’euros que havien aprovat consell d’administració i junta d’accionistes.
La “disciplina fiscal” de BBVA
La versió de BBVA pel que fa al preu de la segona OPA és que aquest hauria de ser el mateix que el de la primera, si bé sense concentrar-se en un bescanvi d’accions. Tot i això, reconeix que podria ser més elevat, atès que reconeix que la hipotètica nova oferta dependria del valor imposat per la CNMV. Així, guanya terreny la tesi del Sabadell, que assegura que, per a fer el càlcul, el regulador borsari espanyol hauria d’incloure el creixement previst del banc per als pròxims anys, entre altres qüestions. Un procés que elevaria el preu equitatiu, i podria deixar el banc català fora de l’abast del seu homòleg basc. En tal situació, el mercat ah alertat en diverses ocasions al BBVA que hauria de mantenir la “disciplina fiscal”, i no entrar en girs de l’operació que puguin comprometre la seva estabilitat financera. El conseller delegat vallesà, César González-Bueno, assegurava aquest cap de setmana en una entrevista amb La Vanguardia que els principals analistes i inversors temen que la Vela “vulgui comprar el Sabadell tant sí com no”, i acabin invertint-hi molt més del que haurien. En tal cas, la gestora de fons nord-americana Jefferies alerta que podrien generar un forat de capital de fins a 5.000 milions d’euros.
