El Consell de Cambres no ha aconseguit la pau amb el món patronal amb l’entrada de la llei de Cambres al tràmit del Parlament, més de 10 anys després de la caducitat de l’anterior. La passada setmana, les dues patronals i els dos sindicats majoritaris del país -Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT- van enviar una carta als grups parlamentaris per esmenar part del text legal que ha de passar per la Comissió d’Empresa i Treball el 2026. El conflicte, segons han explicat les organitzacions, es troba en le dret de representació empresarial de les Cambres: el redactat, expliquen les patronals, “s’obre a la interpretació” que les corporacions de dret públic catalanes podrien entrar a participar en espais del diàleg social. Tal com ha alertat el president de la patronal de les petites i mitjanes empreses, Antoni Cañete, l’actual redactat del text pot “generar molts problemes”.
“En el redactat es parla de participació, i en els espais de diàleg social, aquest dret només el tenen els agents més representatius”, ha etzibat Cañete; que assegura que la irrupció de les Cambres en aquesta mena d’entorns de diàleg seria “trencar la democràcia”. “No pot ser que hi hagi el Govern i també corporacions finançades pel Govern”, ha criticat el líder patronal. Cal recordar que Pimec ja havia estat una veu crítica amb la proposta legisladora, fins i tot abans de l’etapa de Santacreu al capdavant de la corporació. Ja en el mandat d’Eines de País, tant en la presidència de Joan Canadell com en la de Mònica Roca, la patronal catalana de les pimes veia diversos problemes amb els punts de la regla que delimitaven l’àmbit d’actuació de les Cambres. Ara, però, s’hi han sumat els sindicats, així com Foment del Treball, que fins ara no semblava tan preocupada per la invasió competencial que lamenta Cañete.
Santacreu: “La sang no arribarà al riu”
Unes hores després de les crítiques llançades per Cañete, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell General de les Cambres Catalanes, Josep Santacreu, ha reconegut el conflicte, si bé assegura que “no té cap problema” amb les patronals del país. En declaracions posteriors al comiat anual del curs de la corporació, Santacreu ha defensat el redactat que han presentat al Parlament. La norma, ha argumentat, “és exacta a la del 2002, i segueix completament la llei espanyola bàsica de cambres de comerç”. En aquest sentit, no sembla patir per les possibles esmenes que reclamaran les patronals. En bona manera, perquè les veu fora de lloc. Per a Santacreu, els plantejaments de Foment, Pimec, CCOO i la UGT farien a la Cambra “renunciar a qui és”; i abandonar espais empresarials que ha ocupat des de fa dècades.
El favor dels partits
L’oposició de sindicats i patronals pot ben bé quedar sense efecte. Pimec ha demanat un dictamen del CTESC, l’òrgan col·legiat del diàleg social, perquè valori l’encaix regulador del redactat legal. A parer de Cañete, tal com està registrada al Parlament, xoca amb els articles 45.6 i 45.7 de l’Estatut, que defineixen el rol dels agents representatius, així com el de l’estructura cameral. Una decisió favorable, però, serà només un argument per presentar davant la Comissió d’Empresa i Treball, a on els diputats podrien presentar esmenes parcials a la llei abans de traslladar-la al ple. Ara per ara, els diagnòstics de la situació de tots dos actors són contradictoris: el president de la patronal de pimes sosté que els nombrosos canvis que han posat sobre la taula ja estan en mans dels partits, i que els estan estudiant. “I si es perd el partit no s’hi val retirar-se, s’ha de jugar fins al final”, ha avisat a les Cambres. Santacreu, per la seva banda, sosté que la norma “tirarà endavant” amb total seguretat, i que podria estar vigent durant l’estiu del 2026. Segons ha explicat, ja s’ha posat en contacte amb els partits que la van registrar -PP, PSC, Junts i ERC- i tres d’ells ja han reiterat el seu suport amb la iniciativa. En bona part, per no xocar amb el teixit cameral. “Si s’accepten les esmenes estructurals que proposen les patronals, tindran les 13 cambres catalanes en contra”, ha sentenciat.
