El rellotge de sorra de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ja està pràcticament consumit. El pròxim divendres, dia 10 d’octubre, serà el darrer dia perquè els accionistes del banc català comuniquin que accepten les condicions presentades pel basc. La data final prevista originalment era, cal recordar, aquest mateix dimarts; però es va haver de desplaçar per la pausa de tres dies que va haver d’imposar la CNMV quan la Vela va millorar un 10% l’oferta -deixant-la en un bescanvi només en accions, 4,8376 drets de vot del Sabadell per cadascun de nova emissió del BBVA-. Entre moviments de papers i anuncis d’aliats a banda i banda -el milionari mexicà David Martínez Guzmán al cantó basc, l’asseguradora suïssa Zurich al sabadellenc-, les cúpules de les entitats implicades ja fan càbales per a una possible pròrroga, que tornaria a allargar l’agonia del món econòmic i empresarial.
L’escenari més plausible a ulls del mercat, ara per ara, és que l’OPA hostil encara comandi l’actualitat econòmica durant als volts de quatre setmanes. Cal recordar que, en cas que les adhesions de títols del Sabadell es quedi entre el 30% que marca el llindar de control en la llei espanyola i el 50% que obliga al BBVA el fullet, el banc que presideix Carlos Torres tindria l’opció de tirar endavant l’ofensiva amb una segona oferta obligatòria. Les dues entitats, segons ha confirmat la Comissió Nacional del Mercat de Valors a Món Economia, coneixeran el resultat en els cinc dies hàbils posteriors al tancament d’urnes. És a dir, el resultat de l’examen es farà públic entre dijous i divendres de la setmana vinent. Per tant, són esperables unes jornades de silenci administratiu entre els implicats.
Un cop es conegui el recompte definitiu, el resultat obriria tres escenaris: en cas que el BBVA assoleixi menys del 30% de les accions, l’OPA hauria fracassat sense alternativa, i s’hauria de retirar. Si supera el 50% –una fita que el Sabadell considera “impossible”-, hauria aconseguit el control del banc català, i l’operació conclouria amb una victòria -costosa i, segons alguns accionistes espanyols, pírrica- per a Torres. Si es queda entre el 30 i el 50%, però, tindrà 24 hores per decidir si renuncia a l’objectiu explícit del fullet d’arribar a la meitat dels drets de vot del banc. Llavors, s’activaria un nou calendari, i obriria un termini d’un mes per detallar la segona OPA obligatòria.
El preu equitatiu
Com en altres ocasions, Torres s’ha contradit a si mateix en diverses ocasions en parlar de la segona oferta obligatòria. En un primer moment, aquesta estava completament descartada, i només s’incloïa l’escenari al fullet d’OPA per exigències del regulador nord-americà, que reclamava el detall de tots els fulls de ruta que contempla la llei. Ara, més a prop de la conclusió i amb els mercats en contra, ja obre la porta a aquest moviment. El lliga, però, a les xifres concretes que s’hi presentin: la quantitat d’accions que hauria d’adquirir en segona instància, el preu equitatiu establert per la CNMV d’aquestes i l’estat del mercat en el moment d’actes.
Segons ha confirmat la Comissió, el BBVA en cap cas hauria de prendre una decisió abans de conèixer el preu equitatiu. Per tant, aquest s’establirà abans que es consumeixi el límit de 24 hores després de conèixer el resultat de la primera OPA. El decret que regula les ofertes públiques a l’Estat detalla que aquest no haurà de ser inferior a la mitjana de la cotització el dia que s’efectués la primera compra -una jornada encara per concretar, però que probablement seria el 17 d’octubre-. No hauria de ser menor, però tampoc necessàriament igual mitjana: la Comissió es reserva el dret de modificar el preu equitatiu en cas que detecti factors que l’hagin pogut distorsionar, com ara pagaments de dividends o moviments borsaris bruscos.
En tot cas, segons detalla el decret d’OPAs, les condicions de la segona oferta serien, necessàriament, diferents de la primera. La norma detalla que, en cas d’una nova ofensiva, aquesta s’hauria de concretar en metàl·lic, sense bescanvi d’accions. Depenent del percentatge de títols que hagin quedat en mans dels accionistes vallesans, la despesa del BBVA podria arribar a ser molt significativa. En cas que només s’hagi de dirigir al 50% dels drets de vot, el cost total estaria als volts dels 8.300 milions d’euros; mentre que si s’ha d’aventurar a comprar el 70% dels títols, la xifra escalaria fins als 11.600 milions d’euros. Segons va avançar el conseller delegat del banc, Onur Genç, compten amb un coixí de capital a tancament del 2025 de 7.000 milions; als quals haurien d’afegir uns 1.000 milions addicionals que guanyarien amb la retirada d’un pla de recompra d’accions previst al pla estratègic. Així doncs, els números podrien donar a la Vela si el primer resultat és favorable; però quedar lluny fins i tot de la seva butxaca si no s’apropen al desitjat 50%.
