Dos anys després de les marxes pageses que van bloquejar Europa, amb una representació especialment nodrida -i políticament singular- a Catalunya, el camp de l’Estat continua patint els mateixos greuges. Si les reclamacions del sector primari s’han mantingut al llarg dels anys sense especial variació és, segons insisteixen veus sectorials, perquè cap de les seves demandes s’acaba d’aplicar, malgrat el que pugui semblar en les setmanes immediatament posteriors a cadascun dels esclats socials que han protagonitzat al llarg dels anys. Un mes i escaig després de la Revolta Pagesa del 2024, el ministre d’Agricultura, Luís Planas, va signar amb el coordinador estatal de l’entitat confederal Unión de Uniónes, Luís Cortés, un acord que prometia als productors el compliment de 43 punts relacionats amb els principals dolors que havien denunciat als carrers, des del control de les importacions fins a una aplicació més severa de la llei de la cadena alimentària, que forcés la gran distribució a abonar preus justos a les explotacions agrícoles pels seus productes. Aquest dimecres, de nou amb el centre de Madrid col·lapsat, Cortés ha esclatat: “Planas va signar amb mi un acord ara fa dos anys que no s’està complint“, ha denunciat, flanquejat per 500 tractors i prop de 9.000 manifestants que, en paraules de les entitats, “no estan disposats a arruïnar-se” per les preferències polítiques de l’executiu socialista. “El ministeri ens queda molt lluny“, assegurava a Món Economia una font agrària del Principat.
La ferida dels pagesos que més sagna -per recent i per greu- és l’aprovació del tractat comercial amb el Mercosur. L’entrada en vigor de la zona de lliure comerç seria, a ulls de les entitats pageses, una amenaça de mort per a la producció local. El pacte amb el Brasil, l’Argentina, Uruguai i Paraguai, cal recordar, va superar els diversos esculls polítics a mitjan mes de gener, quan la Comissió Europea va garantir el suport d’una majoria qualificada de països membres al Consell Europeu. La batalla política no va acabar allà, però: l’Eurocambra l’ha elevat, a instància de les esquerres i els liberals, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a on s’haurà de dirimir si les concessions a les potències llatinoamericanes encaixen amb els tractats fundacionals de la Unió Europea.
Enmig d’aquest enfrontament, el govern espanyol, amb Pedro Sánchez al capdavant, ha estat el gran abanderat del tractat, i ha arribat a reclamar a Brussel·les que ignori el procés judicial i tiri pel dret amb la seva aplicació. Una proposta que fonts de la pagesia catalana denuncien com “un gest antidemocràtic, al més pur estil dels Estats Units”. Des d’Unió de Pagesos, organització majoritària al camp del Principat -i part central d’Unión de Uniones-, han criticat el que consideren un “paper lamentable” de la Moncloa, a qui retreuen una absència total en “la defensa de la pagesia europea enfront del Mercosur”. Aquesta defensa de la zona de lliure comerç ha valgut, segons les fonts consultades, per esquerdar encara més les relacions entre el sector i el ministeri, amb un “distanciament” que “sempre hi ha sigut”.
“Maltractats i enganyats”
Segons ha explicat a Món Economia el coordinador nacional de la JARC, Joan Carles Massot, la relació amb el departament de Planas en termes del tractat del Mercosur “no ha estat fluida” des de bon principi. Val a dir que el tractat original amb Unión de Uniones incloïa certes garanties respecte del contacte comercial amb l’Amèrica Llatina, com ara les ja bescantades “clàusules mirall”, que havien d’imposar a tots els productes importats les mateixes condicions sanitàries, laborals i de seguretat alimentària que s’apliquen a carns i vegetals europeus. Aquesta mena de clàusules queden fora de les obligacions de l’Organització Mundial del Comerç, i s’haurien d’aplicar amb el consentiment de l’altra part de l’acord. Un consentiment per part dels països llatinoamericans que mai ha estat ni tan sols a prop de garantir-se, fins al punt que les clàusules han desaparegut del debat públic. Per a Massot, la poca eficàcia de Brussel·les a l’hora de negociar les condicions de l’alimentació local respon a “pactes entre països de la UE, i a la pressió que fan segons quins vectors de fora”, com ara la indústria automobilística alemanya o la química del sud d’Europa, principals beneficiàries de l’aixecament d’aranzels amb el Mercosur.
Des del Gremi de la Pagesia de Catalunya, l’organització que va donar jerarquia a la Revolta Pagesa del 2024, lamenten que “en cap moment” han aconseguit interlocutar amb el ministeri. Malgrat el seu creixement en el si del camp català, no formen part de cap de les organitzacions representatives del sector agrari espanyol -com són COAG, Asaja o la mateixa Unión de Uniones-. Malgrat haver intentat trobar-se amb Planas per traslladar-hi els problemes específics de la pagesia catalana, critiquen que “no han estat rebuts” per la màxima autoritat espanyola. En aquest sentit, el portaveu de l’entitat, Eduard Escolà, estén al conjunt del camp del Principat una sensació de “maltractament i engany”. “Sembla estrany que un país amb tanta capacitat productiva no defensi el sector primari i optin pels interessos d’altres sectors”, observa el pagès. Més vehement, Massot insta les institucions espanyoles a “ser transparents sobre les dobles intencions que hi ha en sacrificar un sector agroalimentari tan potent” com el de l’Estat.
La interlocució, observa la pagesia catalana, és més fluida a escala Generalitat. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ja ha rebut en dues ocasions els representants de les organitzacions del territori -també del Gremi, malgrat no formar part encara de les taules agràries-. Les organitzacions consultades reconeixen que a Barcelona hi ha més “voluntat política” d’escoltar les necessitats del sector, si bé no veuen que els compromisos que s’assoleixen arribin a bon port. “Veiem molt clarament que les ordres polítiques s’estavellen quan arriben al nivell tècnic”, critica Escolà, que constatat la “sensació d’engany” també en el terme local. “Són la filial del partit que mana a Espanya, hi volem traslladar una posició clara perquè la traslladin”, reflexiona el representant del Gremi. Massot, per la seva banda, concedeix que la comunicació és millor amb el responsable immediat, si bé alerta que “pinta entre poc i massa” pel que fa a les atribucions competencials en l’àmbit del comerç internacional. També hi retreu la seva incapacitat per pressionar el ministeri, en tant que comparteixen color polític. “Ni ens plantegem convidar el conseller a posicionar-se contra el ministre, perquè sabem que no ho farà”, etziba el coordinador de la JARC.
Mesures o mobilitzacions
Per a Massot, el camí és continuar exercint pressió pels canals representatius de les administracions. El representant pagès reconeix que l’obertura comercial internacional no és de seu negativa; només fa mal si s’abandonen les necessitats de sectors concrets, com, a parer seu, fa el Mercosur amb el primari. En aquest sentit, reconeix que el tractat “entrarà en vigor tard o d’hora”, i insta les organitzacions pageses a reformar-lo fins que reculli el màxim de les seves peticions com sigui possible. Escolà, per la seva banda, es guarda la carta de la mobilització, i espera veure-la replicada fora de les fronteres catalanes, com ja va passar el 2024. Les marxes de les darreres setmanes, que fins i tot han arribat fins a Brussel·les, “posen de manifest el greuge que causa el tractat, així com la resta de problemàtiques del sector”. En aquest sentit, crida a pressionar al carrer fins que es posin negre sobre blanc “més garanties” per als productors locals. Tot i això, lamenta que pugui haver-hi una certa manca de força, atès que el camp d’una munió de països de la UE -especialment a l’Europa central- no ha tingut la mateixa esma per exigir millors condicions envers el Mercosur. “Si el moviment fos a tota Europa, hi hauria més esperança”, raona el portaveu.
