L’Estat espanyol s’allunya a poc a poc dels objectius de preus marcats pel Banc Central Europeu. La inflació subjacent, aquella que no inclou els elements més volàtils de la cistella -aliments no processats i energia, principalment- ha pujat una dècima al febrer, fins al 2,7%, després de romandre estable durant un trimestre complet. L’alça s’explica per l’encreuament dels preus de la benzina i de l’electricitat: la primera ha registrat un encariment més fort que durant el febrer del 2024; mentre que la segona continua a la baixa, en la mateixa tendència que ja ha seguit des de principis d’any.
Fora de l’entorn controlat de la core, l’IPC general s’ha mantingut estable en el 2,3%, la mateixa taxa registrada al gener, segons les xifres avançades per l’Institut Nacional d’Estadística. D’aquesta manera, l’Estat trunca la tendència de tres mesos de reduccions de la inflació interanual. Val a dir que només queda congelada la comparació interanual: si se situen en paral·lel els preus del febrer amb els del gener, s’aprecia un encariment general del 0,4%. A l’espera de la confirmació a principis del mes de març, quan l’INE ja comptarà amb les dades definitives, doncs, el poder adquisitiu de les llars de l’Estat no aconsegueix créixer per la via de costos. Es tracta de la primera ratxa de dos mesos amb la inflació subjacent per sobre de la general des de l’abril-maig del 2025, quan l’índex core va escapar de l’objectiu monetari del 2% i es va enfilar quatre dècimes.
El ministeri defensa la dada
Malgrat els dubtes macroeconòmics, el Ministeri d’Economia del govern espanyol, dirigit per Carlos Cuerpo, ha assegurat que l’economia de l’Estat “continua en el camí de control de preus marcat per l’objectiu del BCE”, estricte en el 2% a mitjà termini. Per a Cuerpo, la “moderació de la inflació” afavoreix les rendes del treball, que creixen, per conveni, més que la cistella de preus. Aquesta tendència, a ulls del departament econòmic de l’executiu de Sánchez, “permet a les famílies guanyar poder adquisitiu”.
