La mala maror al mercat immobiliari català sembla afectar només el segment de lloguer. La compravenda, segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística, es troba en el seu millor moment en dècada i mitja. Després d’haver revelat que Catalunya havia tancat el setembre amb la xifra d’adquisicions immobiliàries més elevada des del 2007, l’INE informa que es van concedir al país en el mateix període 7.864 préstecs per a comprar un habitatge, un 15,3% més que en el mateix període de l’any anterior. És, tal com recorda l’organisme, el millor setembre en termes hipotecaris des del 2009, quan encara es notaven els efectes de la bombolla immobiliària que havia esclatat uns mesos abans.
L’augment del cost de l’habitatge i les millores en les condicions de finançament -amb un Euríbor en mínims al voltant del 2%- també han servit per elevar els imports prestats. Tal com consta a les xifres de l’INE, les entitats de crèdit van entregar als seus clients 1.470 milions d’euros, gairebé un 30% més que ara fa un any; amb una mitjana per contracte pròxima als 187.000 euros, un 11,42% més. En aquest cas, es tracta de la quantia més alta des del 2007, en plena bombolla, quan es prestaven prop de 189.000 euros per hipoteca. El tipus d’interès mitjà es va quedar en el 2,85%, lluny dels màxims per sobre del 4% que es van registrar en el cicle alcista de tipus d’interès, amb una preferència majoritària -un 60,6% de totes les concedides- pel tipus fix. D’aquesta manera, el Principat allarga la ratxa de 15 mesos a l’alça en totes les variables del mercat hipotecari, en màxims de més de 16 anys.
L’especulació, majoritària
La crisi residencial que pateix bona part de la població catalana, especialment el jovent que prova d’accedir a la seva primera propietat, s’amaga darrere les dades generals. Així ho detalla l’associació d’usuaris d’entitats financeres Asufin, que assegura que prop de la meitat de les sol·licituds d’hipoteques es fan amb la inversió al cap. “Gairebé la meitat dels préstecs que es concedeixen són per comprar un segon habitatge amb la finalitat d’invertir”, concreten; mentre que menys d’un 16% van dedicats a l’adquisició d’una primera residència, i un 18% addicional s’hipoteca per fer un canvi d’habitatge. El 18% accedeix al finançament per tenir una segona residència. Val a dir que les xifres estan dins la tendència: si enguany la inversió suposa un 47,7% de les compres amb hipoteca, anteriorment havia arribat al 56,2%. Aquest moviment pot respondre a les noves dinàmiques del mercat immobiliari, que foragita molts usuaris del segment del lloguer i els obliga a accedir a la compra.
