El mercat hipotecari espanyol ha entrat de ple en una nova etapa d’ajust i recalibratge. Després d’uns mesos en què les entitats financeres van utilitzar les hipoteques mixtes com a principal producte d’atracció per captar clients en un entorn d’incertesa, l’escenari ha canviat radicalment. Als bancs ja no els resulta rendible oferir tipus d’interès reduïts en els primers anys del préstec mixt i la demanda s’ha reorientat massivament cap a la seguretat del tipus fix.
Segons les dades de l’últim informe trimestral del Centro de Estudios de Trioteca (CET), corresponent al tercer trimestre de 2026, el 90,54% de les hipoteques formalitzades van ser a tipus fix, mentre que les mixtes van retrocedir fins al 9,46% del total. La tendència s’ha accentuat de manera molt clara en el tram final de l’estiu: al setembre, el tipus fix va assolir un aclaparador 92,70% de les operacions, deixant la hipoteca mixta en un modest 7,30% i confirmant la pràctica desaparició de les hipoteques a tipus variable pur en les noves signatures.
L’Euríbor empeny les famílies cap a la màxima seguretat
Aquest canvi de dinàmica ve directament impulsat per la trajectòria de l’Euríbor, que ha mantingut una tendència sostinguda a l’alça durant tot el tercer trimestre fins a tancar el setembre en el 3,247%, la seva xifra més elevada dels darrers dotze mesos.
L’augment de l’índex de referència ha provocat un encariment generalitzat de l’oferta creditícia. El tipus mitjà d’interès fix signat a través de Trioteca va pujar fins al 2,46% TIN entre juliol i setembre, superant el 2,30% del trimestre anterior i el 2,22% registrat un any enrere. Tot i aquest encariment, continua situant-se molt per sota de la mitjana estatal publicada per l’INE (3,03% TIN). Per la seva banda, en les hipoteques mixtes, el tipus mitjà del tram fix ha passat de l’1,86% al 2,08%, sumat a un diferencial posterior d’Euríbor + 0,67%.
“El comprador no està responent a l’augment de l’Euríbor assumint més risc, sinó buscant la màxima certesa”, assenyala Ricard Garriga, CEO i cofundador de Trioteca. “Més de nou de cada deu hipoteques es firmen a tipus fix perquè les famílies volen saber exactament quina quota pagaran durant tota la vida del préstec. En un entorn de tipus a l’alça, la previsibilitat torna a tenir un valor enorme”.
Menys pressupost: el valor de l’habitatge finançat cau 26.000 euros
L’efecte d’unes hipoteques més cares es reflecteix d’una manera molt directa en el tipus d’immoble que les famílies es poden permetre comprar. Atès que la quota mensual admet un capital inferior per la pujada d’interessos, els compradors s’han vist obligats a reduir el seu pressupost d’adquisició.
El valor mitjà de l’habitatge sobre el qual es va sol·licitar una hipoteca va ser de 268.333 euros en el tercer trimestre, el que representa un fort descens de 26.334 euros (-8,9%) en comparació amb els 294.667 euros del trimestre anterior. L’evolució mensual mostra un ajust encara més acusat: després dels 300.000 euros assolits al juliol, el valor mitjà va caure a 257.000 euros a l’agost i va tancar el setembre en els 248.000 euros, registrant un retall de 52.000 euros en només dos mesos.
En contraposició, l’import mitjà del préstec demanat s’ha mantingut pràcticament estable, situant-se en els 207.667 euros (fent un petit repunt respecte als 204.667 euros del segon trimestre). Això palesa que la necessitat de finançament de la població continua essent elevada, però s’ha d’ajustar a immobles de menor preu.
La segona mà domina el 96% del mercat i la compra es refreda
La manca d’oferta de nova construcció continua sent un problema estructural que condiciona el sector immobiliari. Durant el tercer trimestre, el 96,15% de les opcions de compra es van realitzar sobre habitatges de segona mà, deixant a l’obra nova una quota gairebé testimonial del 3,85%.
Davant d’aquest context, els analistes preveuen un refredament progressiu del mercat sense arribar a una paralització brusca. Gonzalo Bernardos, professor d’Economia de la Universitat de Barcelona i advisor de Trioteca, apunta que les transaccions de venda d’habitatges disminuiran al voltant d’un 8% tant en l’exercici actual com en el següent, i que la pujada dels preus es moderarà per sota del 5%. “Aquest refredament és una bona notícia per al sector, ja que evitarà que el boom immobiliari es converteixi en una nova bombolla”, conclou el catedràtic.
