El camp català viu moments molt tensos des de fa anys. La sequera, l’augment dels costos de les explotacions, la paperassa constant i la competència deslleial de productes importats són alguns dels factors que collen la pagesia de Catalunya. El sector primari manté el pols amb totes aquestes situacions, mentre denuncia constantment que se senten abandonats per l’administració pública, qui en molts moments els “posa més bastons a les rodes”, en paraules d’algunes fonts del món agrari. En l’últim mes, la Política Agrària Comuna (PAC) ha tornat a estar en el centre del debat, ja que des d’Europa sembla que els polítics s’estan bolcant a facilitar la vida als pagesos. Unes declaracions d’intencions que el camp català no veu traduïdes en resultats. Entre els diferents problemes que intenta atacar el sector primari hi ha la bestreta de les ajudes de la PAC, unes injeccions de diners que any rere any Europa n’autoritza l’avançament a tots els països europeus, però que mai arriben a Catalunya en el termini esperat. Una situació que posa les explotacions agràries catalanes en desavantatge amb altres territoris de l’Estat i les priva d’una liquiditat que en els últims mesos de l’any és més que necessària per no acabar amb l’aigua al coll.
“La pagesia catalana pateix les conseqüències d’una gestió ineficient que cap partit ha volgut afrontar amb responsabilitat. És una vergonya que, després de tants anys, continuem sense poder garantir la bestreta de la PAC”, afirma Joan Carles Massot, president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Catalunya és un dels territoris on hi ha més exigència burocràtica de l’estat espanyol, la qual cosa fa anar de corcoll als pagesos que es veuen enfonsats en paperassa. Més enllà d’això aquesta gran quantitat de límits i normes burocràtiques alenteixen processos que en altres parts de l’Estat es fan més de pressa. Entre ells, els controls administratius per atorgar la bestreta de la PAC. “L’excés de burocràcia, la lentitud en els controls i la complexitat del nou model PAC han deixat Catalunya fora de la bestreta. El departament aplica un sistema de verificació més exigent que altres territoris, però no ha sabut adaptar-lo per garantir els pagaments a temps“, remarca la patronal.
Des de la JARC fa anys que veuen com per diverses raons que no s’acaben de creure, aquest avançament no els arriba mai a temps. És per això que després d’un canvi de govern que tampoc els ha donat més esperances han decidit presentar una sol·licitud formal al departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per exigir que es faci efectiu el pagament de la bestreta màxima legalment permesa (70%) dels ajuts directes de la PAC 2025, a partir del 16 d’octubre, data autoritzada per la normativa europea. “Cada any la UE considera que el sector necessita liquiditat per avançat i cada any els pagesos catalans ens quedem fora”, crítica Massot. En ser preguntat per les raons que posa sobre la taula el departament, el president de la JARC assegura que no tenen mai temps de fer els controls necessaris, excusa de la qual la patronal dubte, ja que Massot recorda que “tots els altres territoris de l’Estat arriben a temps”.
La bestreta de la PAC no és res més que un avançament dels diners en ajudes. En aquest sentit, després de pactar-se el pressupost anual en línies d’ajuts, des de la Unió Europea s’autoritza que es donin alguns diners per avançat, depenent del moment que es viu. D’aquesta manera, els últims anys han estat complicats per al sector primari europeu, ja que la sequera i l’augment de costos han empobrit un sector que ja pateix de falta de relleu generacional i competència deslleial de l’exterior. Donades aquestes circumstàncies Europa assumeix que el món agrari necessita liquiditat i, per tant, autoritza l’avançament d’aquests diners. Catalunya -com els altres territoris de l’Estat- té les competències d’aquesta gestió i el departament és l’encarregat de repartir els diners, després de fer controls i tasques administratives. Aquest pas previ a la sortida dels diners cap a les explotacions agràries és el que la JARC denuncia que s’allarga sense motiu, és a dir, que mentre altres territoris de l’Estat avancen els diners quan toca, “Catalunya fa un pagament únic d’un 90% al desembre, tres mesos més tard“, expressa Massot. Per part del departament, en ser preguntats per aquest diari sobre la qüestió, asseguren que “s’està estudiant”.
Una complicació més als problemes al camp
“No és una situació de vida o mort, però és una ajuda necessària per als moments que vivim”, argumenta Robert Jaimejuan, gerent de l’explotació agrària FARCAT SCCL. Pel pagès i ramader, que no s’avancin els diners no fa perillar la supervivència del sector agrari i de fet, conclou que és difícil que una empresa tanqui perquè no li han avançat les ajudes. Tot i això, Jaimejuan també reconeix que han de fer les mil i una per treballar els últims mesos de l’any sense la liquiditat de la qual gaudeixin altres territoris de l’Estat. Per exemple, Jaimejuan parla de perllongar pagaments i d’estirar encara més els diners d’algunes de les pòlisses contractades. Tot són estratègies que permeten la supervivència de l’empresa i que no són extremadament feixugues, però que si s’aconseguís la bestreta de la PAC quan toca “no hauríem de recórrer a aquestes iniciatives secundàries”, manté el gerent de FARCAT SCC. A més, des de la JARC també apunten que no totes les explotacions agràries tenen la mateixa mida i, per tant, n’hi ha algunes que sí que poden arribar a patir de debò en veure’s sense liquiditat en aquests últims mesos de l’any: “En aquesta època sempre van bé les ajudes i no deixen de ser una compensació per l’augment de costos”, repeteix Massot, president de la patronal.
Tot i no ser una part essencial per a supervivència del sector, la realitat de les xifres que posa sobre la taula la JARC són prou altes per a marcar certa diferència. En concret, l’any 2024, un total de 34.901 beneficiaris catalans van rebre 233,7 milions d’euros en ajuts directes procedents de la PAC. Dins d’aquesta quantitat, 156,5 milions corresponen als ajuts directes dissociats, 44,4 milions als ecorègims, 7,1 milions als ajuts associats agrícoles i 25,8 milions als ajuts associats ramaders. Així mateix, mentre Catalunya encara no ha activat la bestreta d’aquests ajuts, altres territoris de l’Estat ja ho han fet. En concret, Andalusia ha destinat 765 milions d’euros, Castella i Lleó 663 milions i Extremadura 277 milions, entre altres territoris que ja han posat en marxa el pagament avançat.
Un avantatge competitiu pels espanyols
La resta de territoris de l’Estat tenen accés a la seva bestreta molt abans que els pagesos catalans. De fet, des de la mateixa patronal asseguren que hi ha una clara diferència i en el moment de fer els controls administratius i la burocràcia, a Catalunya es fa tot molt tard o “s’al·lega que no hi ha hagut temps”, diu Massot. Aquesta situació, tot i no ser dramàtica, sí que crea cert avantatge competitiu pels altres territoris espanyols, segons admet Jaimejuan, qui recorda que ell té la seva explotació agrària pràcticament a la frontera amb el País Valencià i, per tant, els seus veïns “tenen molta més liquiditat de la qual tinc jo en unes condicions climàtiques i de vida pràcticament iguals”, lamenta el gerent de l’explotació agrària FARCAT SCCL. En definitiva, una situació que només pateixen els pagesos de Catalunya i que segons la JARC els deixa al límit per acabar de passar l’any. Per a la patronal ja no és només el retard de la bestreta de la PAC des de fa anys, sinó el fet que els pertoca, és a dir, Europa autoritza i Catalunya -asseguren- no compleix: “No és un luxe, és un dret”, conclou Massot, a l’espera d’una solució òptima per part de l’administració pública catalana.
