L’augment del preu dels carburants ha tornat a posar pressió sobre la inflació espanyola. L’Índex de Preus de Consum (IPC) ha escalat fins al 4,9% interanual al setembre, sis dècimes més que a l’agost i la taxa més elevada des del febrer del 2023, segons l’avanç de dades publicat aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Amb aquest repunt, els preus encadenen tres mesos consecutius d’ascensos i tornen a situar-se prop del 5%.El principal responsable de l’acceleració és el component energètic. L’INE assenyala l’encariment dels carburants i lubricants per als vehicles personals com el factor que més ha empès l’índex a l’alça, en contrast amb el descens que havien registrat aquests productes el setembre de l’any passat.
També hi ha contribuït, encara que en menor mesura, l’evolució dels paquets turístics, que aquest setembre han baixat menys de preu que en el mateix mes del 2025.El salt del 4,9% té, per tant, una component important d’efecte base. Això vol dir que una part de l’increment interanual no respon només a una nova acceleració dels preus respecte de l’agost, sinó també al fet que la comparació es fa amb un setembre de 2025 en què els carburants s’havien abaratit. En termes mensuals, l’IPC ha augmentat un 0,3%, quatre dècimes menys que a l’agost.Això no treu, però, importància al canvi de tendència. La inflació general es troba ara clarament per sobre dels nivells de principis d’any i també per damunt de l’objectiu del 2% del Banc Central Europeu (BCE).
L’autoritat monetària europea ha advertit que el conflicte al Pròxim Orient i l’evolució dels preus energètics poden mantenir la inflació per sobre de l’objectiu durant un període prolongat. En la seva última previsió, publicada al setembre, el BCE situava la inflació mitjana de la zona euro en el 3% per al conjunt del 2026.Un element especialment rellevant per determinar si el repunt és puntual o si pot acabar arrelant en el conjunt de l’economia és la inflació subjacent. Aquest indicador, que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics i permet observar millor les pressions de preus més persistents, ha pujat dues dècimes al setembre, fins al 3,1%. Tot i quedar 1,8 punts per sota de l’IPC general, el moviment indica que l’encariment no queda completament circumscrit a la benzina i el dièsel.La diferència entre les dues taxes és significativa. El 4,9% reflecteix en bona part el xoc energètic, mentre que el 3,1% de la subjacent apunta a una pressió de preus més moderada però encara superior a l’objectiu d’estabilitat de preus del BCE.
El risc per a l’economia és que l’encariment del combustible acabi repercutint en els costos de transport, logística, producció i serveis i generi els anomenats efectes de segona ronda. El BCE ja ha assenyalat que la intensitat i la durada del xoc energètic seran determinants per saber fins a quin punt es trasllada a la resta de preus.A Catalunya, l’última dada disponible, corresponent a l’agost, ja mostrava una pressió especialment elevada dels components energètics. L’IPC català se situava en el 4%, mentre que els productes energètics registraven un increment interanual del 14,8%. Els serveis pujaven un 3,6% i els aliments no elaborats un 4,5%, fet que evidencia que la pressió sobre els preus ja era més àmplia que la derivada exclusivament dels carburants.Per a les famílies, la conseqüència és una nova erosió del poder adquisitiu si els ingressos no evolucionen al mateix ritme que els preus.
L’impacte tampoc és homogeni: les llars que depenen més del vehicle privat pateixen directament l’augment de la gasolina i el dièsel, mentre que l’encariment dels costos de transport pot acabar afectant indirectament altres béns i serveis.Per a les empreses, especialment les més intensives en transport o energia, el repunt dels carburants suposa un augment dels costos que pot acabar traslladant-se als preus finals o reduint marges. Aquesta és precisament la principal incògnita dels pròxims mesos: si el xoc energètic es manté concentrat en els combustibles o si acaba generant una inflació més persistent.El context internacional continua sent determinant.
L’encariment de l’energia està vinculat a les tensions geopolítiques al Pròxim Orient i als problemes de subministrament, mentre que la situació del mercat del dièsel també s’ha vist tensionada pels problemes de refinament. El Ministeri d’Economia atribueix al xoc energètic derivat de la guerra a l’Iran bona part de l’augment, al costat de l’efecte base dels carburants.El repunt arriba, a més, després que l’IPC ja hagués pujat fins al 4,3% a l’agost.
En només dos mesos, la taxa interanual ha augmentat 1,3 punts. El setembre deixa així una fotografia diferent de la que dibuixava l’economia espanyola a començaments d’any: la inflació torna a ser un factor central per a les famílies, les empreses i la política econòmica, amb l’energia com a principal focus de risc.L’INE publicarà el 14 d’octubre les dades definitives de l’IPC de setembre, que permetran conèixer amb més detall l’evolució dels diferents components de la cistella de consum.
