El consum mundial de vi s’ha vist reduït en els últims anys. Després de la pandèmia, el sector no ha recuperat els nombres que havia arribat a fer. Aquesta situació afecta especialment a França i Itàlia -els màxims productors d’Europa-, però també ha deixat tocada Catalunya, que es troba en un punt complicat, ja que la collita no ha estat favorable i a la vegada el consum ha disminuït. En altres paraules, l’exportació de vi està en crisi. És per això que des de la Comissió Europea s’han aprovat unes noves mesures de crisi. Entre elles, la que més ha ressonat a les terres catalanes és la destil·lació del vi per convertir-lo en alcohol no consumible, és a dir, per fer químics. Mentre el vi blanc català se salva d’aquesta mesura d’emergència, l’únic afectat és el vi negre, el qual ha vist disminuït el seu consum amb molta diferència.
“L’esborrany que ens ha fet arribar el departament parla de la possibilitat de destil·lar el vi negre de la Terra Alta, el Penedès i Tarragona”, explica Toni Cruces, secretari general de l’Associació Vinícola Catalana. D’aquesta manera, el cap de la patronal del vi reconeix que és el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural l’encarregat de traspassar el text als cellers. En un primer moment, la mesura es va proposar a la Unió Europea i l’estat espanyol va donar la possibilitat a tots els territoris d’afegir-s’hi amb una sola condició: el pressupost sortiria dels governs territorials. Catalunya, La Rioja i Extremadura s’hi han afegit, però amb diferents paràmetres. “Aquí Catalunya només hi ha excedents de vi negre”, assegura Josep Marrugat, responsable nacional del sector de la Vinya i el Vi d’Unió de Pagesos. És per això, que el govern espanyol ja ha anunciat que la destil·lació de crisi per a Catalunya serà d’un total de 23.470 hectolitres, únicament de vi negre.
En aquesta primera recomanació del departament s’ha acabat decidint que el preu del vi destil·lat serà de 60 cèntims el litre. Aquesta quantitat se’ls donarà a les destil·ladores que s’encarregaran del retorn dels diners als cellers un cop hagin obtingut el vi. Cruces assegura que és “un preu molt ajustat” i continua assegurant que “hi ha molt poc marge de benefici”. No obstant això, ell mateix reitera que l’adherència de Catalunya a aquesta normativa no és tan necessària i que “és un programa voluntari”, el que fa que no hi hagi tanta preocupació pel preu dins del sector. Una opinió que també comparteix Jaume Doménech, cap de sectorial de la vinya de JARC qui explica que aquesta mesura ja es va proposar des de la UE fa un temps i Catalunya no hi va participar. “Ara han decidit entrar-hi per la crisi del vi negre, però les collites han continuat fent pena”, descriu.
La supervivència del vi penja d’un fil
No és cap secret que Catalunya ha tingut una molt mala collita aquest any, una de les raons per les quals sorprèn que s’hagin adherit a les mesures de crisi de la Comissió Europea. “Realment no és una mesura molt necessària en termes generals”, diu Cruces, tot i això, assegura que “per la davallada del consum del vi negre pot ser una bona opció”. En aquest sentit, Catalunya té un problema en termes de pobresa de les collites que preocupa molt el sector, ja que cada vegada hi ha menys material per fer el vi. I és que no hi ha hagut les millors condicions meteorològiques per la supervivència de les vinyes, el que ha provocat que la collita minvi de manera extraordinària. “A Catalunya estem molt amoïnats per la feblesa de les collites”, lamenta Doménech. Segons sembla, doncs, el problema català no són les existències sobrants, sinó més aviat la falta de producte.
Aquesta no és la situació en la qual es troba La Rioja i Extremadura, els dos altres territoris que han decidit destil·lar el vi sobrant. En efecte, les vinyes dels dos territoris han fet molta més collita de l’esperada i si se li suma la manca de voluntat dels clients de comprar vi, els productors es queden amb una gran quantitat de litres en botes que no es faran servir. Per la supervivència del mercat, per tant, és necessari poder desfer-se d’aquest vi sobrant per obtenir-ne cert benefici. Tal com explica Marrugat: “És La Rioja ha estat la promotora d’aquesta mesura, però perquè els hi va la vida”. A diferència de Catalunya, que utilitzarà la mesura per intentar fer net i guanyar una mica més del que aconseguirien amb el consum del producte, Extremadura i La Rioja necessiten destil·lar el seu vi per continuar produint.
La decisió d’Europa per salvar els productors de vi
El sector vitivinícola es veu afectat per la reducció del consum a causa de l’actual inflació dels preus dels aliments i les begudes, que, combinada amb una bona collita del 2022 -a excepció de Catalunya- i les conseqüències de les dificultats del mercat durant la pandèmia, ha provocat una acumulació d’existències. Aquest context de mercat està provocant dificultats de comercialització per als viticultors i productors de la UE, una caiguda dels preus de mercat i, en conseqüència, una greu pèrdua d’ingressos, sobretot en algunes de les regions més afectades per aquestes tendències.
La Comissió Europea ha adoptat aquestes mesures excepcionals per pal·liar els efectes dels actuals desequilibris del mercat vitivinícola a causa de la reducció del consum i l’acumulació d’existències, que ha generat una pèrdua d’ingressos en diverses regions de la Unió Europea, donant així resposta a les peticions d’Estats membre especialment afectats per aquest context. “Itàlia i França estan patint les conseqüències d’aquesta situació d’una manera molt més dura”, explica el secretari general de l’Associació Vinícola Catalana. És per això que, en el marc dels programes nacionals de suport al vi, ara serà possible que es pugui fer aquesta destil·lació de crisi per eliminar l’excedent de vi del mercat. En concret la mesura europea serà vigent fins al 15 d’octubre. No obstant això, la Comissió Europea també ha marcat algunes pautes, com per exemple, que aquest alcohol que s’obtingui de la destil·lació només es podrà destinar a usos no alimentaris per “evitar distorsions de la competència”.
3 
