Les tendències de consum, normalment, canvien per algun paràmetre relacionat amb la moda o el canvi de mentalitat de les societats. En aquest sentit, el consumidor acaba buscant aquell producte més afí als seus gustos. Aquest paràmetre tan volàtil està molt estudiat a les empreses, ja que d’ell depèn l’èxit o el fracàs dels productes. No obstant això, en comptades ocasions, el canvi de tendència no va lligat a un fenomen intern, sinó completament extern. És el cas del consum del vi, que ha fet un gir de 180 graus a causa del canvi climàtic i, on abans el vi negre s’emportava una gran quota de mercat, ara els escumosos i els vins blancs comencen a fer-s’hi un lloc prou notable. “No parlem de perill de supervivència del vi negre, però sí que és cert canvi de les preferències del mercat”, explica Xavier Cepero, vicepresident de l’Associació Vinícola Catalana (AVC).
La relació entre el canvi climàtic i el vi negre té una explicació bastant senzilla, però les dades no l’acompanyen del tot. Si bé és cert que en les èpoques més caloroses el consum de vi blanc, rosat i escumosos guanya força, el vi negre sempre ha tingut el seu mercat, normalment més madur o amb més experiència en el món del vi. Tot i això, la temperatura a la qual es pren de normal aquesta classe de vi no és la preferida en èpoques d’estiu, ja que s’opta per productes amb més frescor. “El fet que faci calor no ajuda al consum de vi negre”, explica Cepero. També Jaume Domènech, representant de la DO Cava de la JARC assegura que aquesta tendència està prenent força i que els escumosos estan guanyant terreny per la seva naturalesa fresca: “Sent sincers, venen molt més de gust els escumosos”, diu. Així doncs, quan el canvi climàtic provoca que als estius hi hagi altes temperatures durant més temps, no és d’estranyar que el consumidor prefereixi refrescar-se.
Un altre dels problemes que està afectant el vi negre és la seva maduració. La calor provoca que aquesta classe de vins madurin més tard, el que fa que la seva graduació sigui més alta. “Abans els vins negres no arribaven als 13 graus i ara passen dels 14”, reflexiona Cepero, qui també reconeix que és un vi que ha d’anar acompanyat de menjar “per no agafar mal de cap”. Tant ell, com el representant de la JARC asseguren que tot i que no hi ha xifres prou rellevants per parlar d’un canvi de tendència, la població cada vegada se sent més identificada amb els vins més frescos. Aquesta és una opinió que també comparteix el director de Castell de Perellada i també vicepresident de l’AVC, Eugeni Llos, qui -tot i que nega el canvi de tendència o el perill de la supervivència del vi negre- confirma que “els joves prefereixen el vi blanc al vi negre, però no és una dada notable”.
Domènech, però, insisteix que és una tendència creixent, ja que les seves fonts que es dediquen a les vendes li expliquen que la gent demana vins més frescos i amb poca consistència. Ell assegura que una de les proves d’aquest canvi de paradigma és La Rioja, un dels territoris on més vi negre es produeix i la primera que s’ha adherit a la iniciativa europea de destil·lar les existències de vi sobrants. “Allà tenen molt estoc acumulat i no saben que fer-ne de tant vi negre”, continua. A més, el mateix representant de la JARC també explica que un altre factor que demostra que la tendència està canviant són les campanyes publicitàries. “Si ens hi fixem, cada vegada hi ha més promoció de vins blancs, rosats i escumosos” diu.
Un conflicte bidireccional
El canvi climàtic, a part d’afectar el consum de les persones també afecta les collites. Tant és així que la sequera s’ha convertit en un dels conflictes més importants del sector vinícola, amb una quantitat de collites malmeses a causa de la falta de pluja. Aquesta situació ha posat en alerta a molts cellers que es troben davant d’una situació complicada, on -tot i que la demanda no puja- les existències es redueixen. “El canvi climàtic s’ha convertit en el gran repte del sector del vi”, diu Llos, qui reconeix que hi ha molts cellers que ja treballen per intentar que aquestes noves temperatures no acabin per destruir les plantacions.
Per altra banda, els fenòmens meteorològics també provoquen una gran incertesa en les collites. No és cap secret que una pedregada pot arribar a malmetre gran part de la producció de vi d’una plantació. Precisament aquest canvi de temps tan brusc ha provocat que zones que no havien sigut grans productores de vi s’hagin convertit en els nous espais perfectes per la producció, com per exemple el Pallars.
En perill el consum de vi
El canvi climàtic, però no és l’únic problema al qual s’enfronta el sector vinícola. Segons explica el vicepresident de l’AVC, la tendència global de consum del vi va caure un 5% el 2022 i sembla que aquest 2023 també hi haurà una caiguda del consum. “Aquesta és la veritable preocupació del sector”, explica Llos, qui reconeix que si es redueix el consum és molt complicat que tots els cellers sobrevisquin. En aquest sentit, l’expert parla d’una reorganització de la cultura de compra del consumidor, en altres paraules, el volum ja no és el paràmetre principal, sinó que es premia molt més el valor del producte. “Espanya i Alemanya s’està revalorant el vi i el client prefereix un producte de qualitat”, assegura. Tot i això, la caiguda mundial del consum continua sent una preocupació, ja que per molt que hi hagi una clara tendència al consum de qualitat, “els cellers no venen suficient en el client nacional”, lamenta l’expert, qui també afirma que “es viu molt de l’exportació”.
Amb tot, doncs, no és només el vi negre el que es troba enmig d’aquest canvi de tendència, sinó que tot el sector està patint les conseqüències dels canvis. Per una banda, la societat ha fet un viratge cap a vins més suaus, el que deixa a l’estacada el tradicional vi negre. Per l’altra el canvi climàtic afecta tota la collita i provoca certa preocupació al sector per la supervivència de totes les produccions. Amb l’aposta per la qualitat del producte per bandera i la mirada posada en l’exportació, els cellers s’enfronten el que podria ser un dels anys més durs per a la professió.
