El preu del carburant torna a tocar el rècord de dos euros per litre de l’any passat. Entre l’augment de la demanda i les recents reduccions de producció de l’OPEP, el combustible s’encareix i no hi ha perspectives que baixi a curt termini. Simultàniament, Europa retrocedeix en l’electrificació i retarda cinc anys més la posada en marxa de l’Euro 7, una mesura que havia de prohibir la fabricació de cotxes de combustió fòssil. Sembla, doncs, que l’alternativa són els combustibles sostenibles, aquells que es fan amb derivats dels plàstics i que, fins ara, havien quedat en segon pla. “Comencem a veure interès per part de les empreses de transport mogudes per una reducció en la seva empremta de carboni”, explica Lluís Nieves, director general de Petronieves.
El carburant està patint noves pujades que posen en alerta els consumidors. Si bé és cert, la pujada de la demanda és una de les causes per les quals el combustible és més car, però, el nombre de viatgers d’aquest estiu no ha estat l’única raó per la qual el preu ha pujat. La reorganització del mercat arran de les sancions a Rússia ha posat en el focus de les importacions Aràbia Saudí, qui va decidir fer una reducció de la seva producció. Juntament amb això, l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) també va anunciar una reducció de la fabricació de combustible: “La reducció de l’oferta ha estat el màxim responsable de l’encariment del carburant”, confirma Manel Montero, director general del Grupo Moure.
Per altra banda, el retard de l’Euro 7 també recorda la llunyania de l’electrificació. Aquest reglament busca reduir les emissions de contaminants atmosfèrics procedents del transport per carretera per a fer costat a la indústria en la seva transició cap al cotxe ‘net’ el 2035. En altres paraules, la iniciativa planteja el cessament de la fabricació de cotxes de combustible fòssil. “Està clar que hem de ser realistes i Europa ja ha vist que no estem preparats, s’hauran d’esperar”, replica Jordi Roset, director general de Petrolis Independents. Montero també afegeix que “o hi ha les infraestructures necessàries per arribar als terminis que es plantejava Europa”.
No és d’estranyar, doncs, que les alternatives als fòssils i l’electrificació agafin força. Aquest és el cas dels combustibles sostenibles, que ja es veuen com una de les opcions dins de la nova normalitat que viurà la mobilitat en els pròxims anys. “La transició en vers als combustibles sostenibles pot ser més senzilla que no pas cap a l’electricitat. La inversió en infraestructures per part dels retailers, així com les despeses per a les llars serien més contingudes, podent mantenir l’actual parc de vehicles”, explica Nieves, qui assegura que des de la seva empresa ja estan fent una aposta per aquesta classe de combustible.
La convivència real entre energies
Tot i això, els combustibles sostenibles no es convertiran en l’única alternativa de la mobilitat. De fet, els tres experts asseguren que existirà un període de convivència entre energies. Roset parla d’un total de “tres o quatre tipus de cotxes”. En aquest sentit, ell mateix explica que hi haurà “elèctrics, d’hidrogen, de combustibles sostenibles i fòssils”. Una idea que també comparteix el director general del Grupo Moure qui reconeix que “tot i que Espanya no té prou infraestructures pels cotxes elèctrics, cal recordar que no seran l’única alternativa a la contaminació”.
D’aquesta manera, Montero també descriu que la situació ideal seria trobar l’equilibri entre les diferents fonts d’energia, però sense oblidar la comoditat dels ciutadans ni el canvi climàtic: “Hem de trobar una solució sostenible, econòmica i centrada en la mobilitat dels usuaris”. Així doncs, els experts conclouen que no tot recaurà sobre una única energia sostenible, però es veurà una combinació durant alguns anys. “Si actualment el 99% dels cotxes utilitzen combustibles fòssils, en un futur estarem parlant d’un 25% per a cada energia“, remarca Roset.
El repunt de la competència deslleial
Actualment, però, encara ens trobem lluny d’aquesta desitjada convivència d’energies i els combustibles fòssils continuen dominant el mercat. Davant el recent augment de preus, les grans empreses de producció i distribució de combustible han tornat a posar en marxa descomptes en el preu del seu producte. Un cop més, doncs, es torna a crear una situació de competència deslleial, on els grans s’aprofiten de la dependència dels petits per modular els preus al seu gust. “El món del combustible sempre ha sigut un sector on hi ha hagut una mica de frau, però el nivell actual no s’havia percebut mai. Estem en xifres rècord i el principal problema és que no observem una solució a curt termini, sinó que la tendència és a l’alça”, lamenta el director general de Petronieves.
El director general del Grupo Moure també reconeix que la situació és similar a la del final del 2022, quan algunes empreses van decidir fer descomptes als usuaris a causa de l’eliminació de la reducció dels 20 cèntims per litre en el preu del carburant que havia posat en marxa l’Estat: “Ells tenen més cartes en aquesta partida”, diu Montero, que afegeix que “els productors són ells i poden jugar amb els marges, mentrestant nosaltres ens adaptem”. Així doncs, malgrat les constants queixes del sector lowcost, al cap i a la fi, els productors tenen l’última paraula. “Es troben descomptes amb valors fora de mercat, si bé és cert que aquest descompte impliquen un desemborsament important per part dels usuaris contractant altres serveis més costosos”, remarca Nieves.
Amb tot, doncs, el mercat dels combustibles fòssils es troba en la corda fluixa, però lluny de desaparèixer. Tot i els esforços d’Europa, encara té un fort pes en l’economia diària dels països, però també dels ciutadans. És per això, que l’única alternativa que es pot plantejar a curt termini és la convivència d’energies, però la fi dels fòssils i el seu substitut encara és un misteri. Tal com diu Nieves: “Avui dia ningú té la certesa absoluta sobre aquesta pregunta, però el que si és evident és que els combustibles sostenibles són una opció molt realista, potser, fins i tot més que l’electrificació”.
