Durant dècades, travessar la frontera i “pujar a Andorra” ha format part de l’imaginari de moltes famílies catalanes: un viatge a la muntanya que tenia una parada obligada per omplir el dipòsit i, en molts casos, comprar tabac. Però també per fer la compra al supermercat -amb productes francesos i més econòmics que a Catalunya-, adquirir perfumeria, roba o electrònica. Aquest model no ha desaparegut, però ha canviat. Si bé Andorra rep avui més visitants que fa una dècada, el perfil s’ha diversificat i el país ha deixat de dependre tant del comprador que hi anava i tornava a casa el mateix dia. Només en dos productes especialment vinculats a l’antic turisme de compres, el tabac i els carburants, el diferencial de preus continua sent una eina comercial i fiscal de primer ordre per al Principat d’Andorra.
De fet, aquest mateix estiu el govern andorrà ha mogut fitxa per mantenir el ganxo. El juliol del 2026, va aprovar mesures fiscals temporals perquè els preus dels hidrocarburs havien perdut competitivitat respecte dels països veïns, especialment amb l’Espanya i Catalunya. L’objectiu declarat és recuperar aquesta competitivitat comercial, i la fórmula consisteix a retornar l’impost especial sobre els carburants venuts durant els mesos de juliol, agost i setembre a les empreses distribuïdores, que alhora es comprometen a aplicar una rebaixa addicional al consumidor. Tot plegat, comporta una reducció de 15 cèntims per litre en la gasolina i de 10 cèntims en el gasoil respecte del preu que hi hauria sense la mesura. A la pràctica, el preu mitjà de la benzina a 15 d’agosta Andorra és de 1,289 euros per litre, i a Catalunya el mateix producte escala fins als 1,604 euros per litre.
Amb el tabac, l’estratègia és encara més estructural. Andorra va establir el 2019 un sistema de preus mínims de venda després d’analitzar més de 1.700 referències, i va establir un diferencial mitjà d’aproximadament el 30% respecte del preu espanyol. Aleshores va justificar la mesura tant per garantir l’estabilitat del sector com per mantenir-ne la competitivitat i evitar que diferències excessives afavorissin el contraban. El sistema continua vigent i els preus mínims dels cigarrets es van actualitzar novament l’1 de juliol del 2026, fixant-los el mínim legal per paquet, segons la marca, en una forquilla de 3,70 euros (Fortuna i Ducados ros) i 4,6 euros (Malboro). Si el preu mitjà de venda d’un paquet de 20 cigarrets a Catalunya és de 6,95 euros, a Andorra baixa fins als 4,85 euros.
Andorra ja té tradicionalment una fiscalitat més baixa, però el govern intervé també quan considera que el diferencial s’ha reduït massa i pot perdre una capacitat d’atracció que durant dècades ha contribuït a convertir les fronteres andorranes en una destinació habitual dels compradors dels països veïns.
Més visitants, però menys dependència del comprador
En tot cas, la realitat comercial d’Andorra és molt més àmplia que el tabac i la benzina. El 2024 el Principat va rebre 9,65 milions de visitants, dels quals 4,17 milions van pernoctar almenys una nit i 5,48 milions van entrar i sortir el mateix dia. El nombre total de visitants ha crescut un 23,7% en una dècada, però l’augment s’explica sobretot pels turistes que es queden al país: els visitants amb pernoctació han crescut un 76,3% des del 2014, mentre que els d’un sol dia s’han mantingut pràcticament estables.
Les dades de l’Observatori del Comerç de la Cambra de Comerç confirmen que les compres continuen sent importants. El 90% dels visitants enquestats compra durant la seva estada. El material esportiu és el producte més adquirit, amb un 38,7%, seguit de la perfumeria, amb un 38,1%, el tabac, amb un 32%, i l’alimentació i les begudes sense alcohol, amb un 22,7%. Però només un 46,4% afirma que les compres formen part de l’experiència de la seva estada, una dada de l’estudi que retrata bé el canvi: comprar continua sent habitual, però ja no és el motiu principal per visitar el país. La diferència també es veu en la despesa: els turistes que pernocten al Principat gasten de mitjana 190 euros en compres, davant dels 107,30 euros dels visitants d’un sol dia.
És en aquest context que el tabac i els carburants adquireixen un significat especial. No són necessàriament els únics motius pels quals es visita Andorra, ni tan sols els productes més comprats, però són dos àmbits en què la diferència fiscal continua sent especialment visible i en què l’Administració pot actuar directament per preservar-la. Són dos exemples especialment gràfics de la relació entre fiscalitat i model comercial en un país amb una estructura tributària pròpia que li permet oferir preus més baixos en determinats productes, i quan l’avantatge es redueix, tenir marge per modificar impostos o mecanismes de preus per intentar recuperar-lo.
Durant dècades, la visita al Principat acabava amb una aturada al supermercat per carregar formatges, xocolata, cafè, conserves, licors, perfumeria o detergents, productes que semblaven prou més barats per justificar-ne la compra i convertir-los en una mena de record útil del viatge. El ritual era senzill: omplir el dipòsit, comprar tabac i fer la compra abans d’encarar la frontera de tornada. Aquell paisatge comercial, tan habitual per a diverses generacions, s’ha anat diluint a mesura que les diferències de preu s’han reduït i l’oferta s’ha homologat. Andorra continua venent, però ja no ven exactament el mateix: el maleter torna una mica més buit i el vell turisme de compres ha deixat pas a un visitant que busca altres al·licients, sobretot experiències de natura i esport.
