Salvador Sobral va posar els pèls de gallina als teleespectadors d’Eurovisió 2017. El representant de Portugal va escollir un tema molt diferent de la majoria, una balada lenta que el va convertir en el guanyador del concurs. Amb ‘Amor pelos dois’ va unir-se a la llista de triomfador del festival de la cançó i es va guanyar tothom després de fer patir amb la notícia que patia una malaltia al cor.
El seu discurs en recollir el premi no va ser molt ben rebut pels companys, per això, ja que va lamentar que la música actual sembla menjar brossa. El seu objectiu? Inaugurar una nova era de música de veritat. A cada entrevista que ha concedit des de llavors ha deixat caure alguna bomba; com la dura crítica que va fer de la guanyadora de l’edició de l’any passat.
Doncs bé, ara ha estat una conversa amb ‘Skavlan‘, un programa escandinau el que el col·loca en el centre de la diana mediàtica. Primer de tot ha volgut disculpar-se, admetent que potser va ser molt crític i fonamentalista. Ara bé, això no ha impedit que carregués durament contra el camí que està agafant el festival: “La meva opinió és que ‘Eurovisió’ no va de música, sinó d’espectacle. És un espectacle perquè la gent gaudeixi de la nova tecnologia i els nous sons. Jo venia del jazz i segueixo aquí, però vaig agafar un desviament a ‘Eurovisió’. Va ser la meva prostitució“, va deixar caure, referint-se a què havia sacrificat els seus valors per poder participar-hi.
El concurs no interessava al cantant, que no va voler anar a la festa inaugural: “No podia anar-hi, però tampoc no volia. Les fan a discoteques, que no m’agraden gaire. És un món amb moltes coses amb les quals no m’identifico. Des d’un principi vaig estar una mica al marge de tot. No és que estigui en contra, però és que no m’hi identifico”.
Des de la complicada operació de cor a la qual es va sotmetre, que reconeix que ha canviat radicalment de vida: “Ara corro, jugo al futbol i segueixo preparant el meu disc; que inclourà cançons que parlaran de la malaltia”.
Els seus seguidors han aplaudit la sinceritat del portuguès, encara que signifiqui encara més enemics per a ell. Sense pèls a la llengua, i amb ganes de seguir la seva pròpia manera de fer música.
