Les policies espanyoles van desembarcar a Catalunya amb una idea prefixada: substituir els Mossos. I així ho van fer. Ho ha confessat entre d’altres el TIP 19.196, el comissari principal Cap de la Unitat Central d’Informació del Cos Nacional de Policia o bé els diferents operatius de la Guàrdia Civil que han testificat en les darreres jornades del judici del procés. Aquest dimarts s’ha reblat el clau del que els comandaments dels Mossos van concloure en una reunió al complex Egara el 13 d’Octubre de 2017. “Quan sigui el moment i estiguem en disposició de fer-ho, n’explicarem els detalls i especialment les trampes que ens estan fent”, va sentenciar el Major del Cos Josep Lluís Trapero als membres de la prefectura de la policia catalana tres dies abans de tornar a declarar a l’Audiència Nacional.
La sospita del parany ha estat convenientment treballada per l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, i un dels advocats de Jordi Cuixart, Àlex Solà, que han descobert una extraordinària via d’aigua en el relat de les acusacions. Tots dos han dirigit la seva estratègia a acreditar que l’Estat va enredar els Mossos i aquests van caure en el parany. De fet, el mateix Trapero en aquella reunió va exposar que volien fer pagar al cos la seva gestió dels atemptats del 17A i amb el referèndum van veure l’oportunitat. L’exemple va ser l’operatiu del 20S que no es va avisar a la policia catalana fins que va començar tot i que el 19 de setembre la Guàrdia Civil ja va tenir problemes de concentracions en un escorcoll en el marc de l’operatiu contra el Primer d’Octubre.
“Des del 6 i 7 de setembre, la Guàrdia Civil ja no es refiava dels Mossos, tenien por que delatessin als polítics els operatius judicials per destapar l’entramat del referèndum”, detalla als passadissos del Tribunal Suprem, un dels arquitectes de la defensa. En aquest sentit, cal recordar el testimoni del Guàrdia Civil H11346M, que va emfatitzar que en un operatiu sempre calia avisar als Mossos abans, tot i el secret de les actuacions. Un criteri que topa de ple amb el desgavell dels avisos als Mossos en la quarantena d’escorcolls ordenats pel Jutjat número 13 de Barcelona el 20 de setembre.
Si el 20S ja era una pista per on podien anar les coses, la prèvia del Primer d’Octubre va apuntar en la mateixa direcció. Les reunions de coordinació van servir perquè els Mossos ensenyessin les cartes de la seva actuació i, a la vista de les declaracions de Trapero i les seves mans, els comissaris de Coordinació Central i Territorial, Joan Carles Molinero i Ferran López, la coordinació policial contra el referèndum, amb el coronel Diego Pérez de los Cobos al capdavant, no només coneixia el ‘pla Binomi’ -enviar una policia uniformada a cada centre- sinó que ho avalaven. “Era un únic pla, nosaltres tancàvem escoles i si calia reforçar el demanaríem a la Guàrdia Civil i al CNP”, van assegurar tots els comandaments dels Mossos davant el Tribunal Suprem. Una versió que no va compartir De los Cobos i per això resta pendent el cara a cara entre López i el coordinador que Melero va demanar a Manuel Marchena, i que encara no s’ha acordat.
En aquest sentit és clau la pregunta que va formular Melero a Pérez de los Cobos sobre si a la reunió que va mantenir amb Trapero i la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercedes de Armas, el mateix 1-O al migdia, aquesta va fer cap retret al Major per l’operatiu. “No, cap retret”, va respondre categòric De los Cobos. En el mateix interrogatori, el coordinador va assegurar que el pla B que tenien les Forces i Cossos de Seguretat era substituir els Mossos però que no ho podien fer de bon començament per no provocar més “contestació social”. Però la realitat de les testificals apunta en direcció contrària: l’objectiu de l’Estat era actuar al marge dels Mossos i crear el relat de la seva passivitat. Aquest era el pla A.
La Instrucció de Seguretat de l’Estat
La intenció de l’Estat era fer creure als Mossos que actuarien coordinadament segons el pla establert. L’única correcció al pla inicial del Trapero va ser ampliar la plantilla d’efectius disponibles aquell dia. I així es va fer fins a mobilitzar el major nombre d’efectius que mai a la història havia activat el cos. Fins i tot, es van llogar 75 vehicles i es van uniformar unitats que ja ni tenien la roba de treball, com els agents d’Afers Interns. Paral·lelament el 29 de setembre, la Secretaria d’Estat de Seguretat va dictar la instrucció 4/2007 firmada pel seu responsable José Antonio Nieto. Aquest document és clau per entendre la teranyina que va estendre l’Estat.
La instrucció establia que “tota intervenció ha d’estar presidida per la premissa general de prioritzar la seguretat, tant dels efectius policials com dels ciutadans, sobre l’eficàcia, i preservar la pacífica convivència”. I afegia: “Es farà un ús mínim i proporcionat de la força, evitant qualsevol excés en la seva ocupació”. En un altre punt, advertia a les forces i cossos de seguretat de l’Estat que si veien problemes de concentracions s’havien de replegar i reclamar ajuda i intervenció dels Mossos.
Però els agents actuants, és a dir, la infanteria del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil no tenien, a diferència dels seus comandaments superiors, ni la més remota idea d’aquesta instrucció. Així ho han fet saber, desacomplexament les desenes d’agents de la Guàrdia Civil i la primera desena de policies que han desfilat per l’estrada del Suprem. Melero els preguntava pel contingut d’aquesta instrucció i, en concret per aquestes dues ordres, i cap d’ells ha admès conèixer-la. És a dir, que els cossos policials van emprar la força sense tenir present les limitacions i els paràmetres que els posava la mateixa secretaria d’Estat de Seguretat.
Ni quarts ni hores
Un altre dels fets que han coincidit els testimonis és que les policies espanyoles van començar a actuar en constatar la “passivitat dels Mossos”. Però en canvi, dels testimonis es desprèn que ningú sap ni quan, ni a quina hora, ni de qui va sortir l’ordre. Per exemple, el cap de la Unitat Central d’Informació del Cos Nacional de Policia, el TIP 19916, comissionat per l’operatiu a Barcelona, Sabadell i l’Hospitalet contra l’1-O, ha admès que a les cinc del matí ja van celebrar un bríefing i quarts de set van començar a actuar. Comandaments de la Guàrdia Civil narren fets similars. Aquest mateix dimarts, el cap de la dotació que va actuar a l’Empordà ha assegurat que van actuar a les set matí i que el dia abans van celebrar una reunió amb una llista de col·legis, però que els comunicarien un per un els que havien d’actuar.
En canvi, el coordinador i els caps policials van assegurar des de l’estrada que van certificar el fiasco de l’operatiu dels Mossos cap a les nou del matí i, per tant, van decidir actuar. Tot i així ja no acaba de quadrar amb el mail que va remetre López a De os Cobos demanant ajuda per més de 200 centres de votació, que era a les 9 i 11 minuts del diumenge. La voluntat de coordinació tampoc no quadra amb el fet que López -que va coincidir amb la testifical de Molinero- va assistir a la primera reunió que tenien prevista amb De los Cobos a les 10 del matí a la delegació del govern espanyol a Catalunya. “No es recordava de la trucada, vam enraonar un quart d’hora i em va dir que quedaven suspeses les previstes per les dotze, les dues i les quatre de la tarda”, va testificar López. El gestor d’actes per coordinar no va funcionar, hi havia un centre de comandament a La Verneda amb el mateix Director Adjunt Operatiu de la policia i, en paraules de López. “hi havia 200 unitats de policia antiavalots per Catalunya que no se sabia què feien i on paraven”.
Però l’explicació més clara de tot plegat, ha estat la del TIP 19916 que ha especificat sense estalviar detalls l’operatiu d’intel·ligència, informació i intervenció que la policia espanyola va fer a Barcelona des del 25 de setembre fins el Primer d’Octubre, fins i tot amb llistat de col·legis i estudis de viabilitat d’actuació en cadascun d’ells. El comissari principal ha estat concloent a preguntes de Melero: “No em van dir que m’havia de coordinar amb els Mossos”. En canvi ha gosat dir que van actuar a quarts de set del matí perquè van constatar que l’operatiu dels Mossos no funcionava. Curiosa la constatació perquè ha negat conèixer quin era el pla dels Mossos i si no sabia quin era -el pla Binomi- tampoc sabia si havia fracassat.
La conclusió per les defenses és evident, van fer creure que farien cas a la coordinació però el CNP i la Guàrdia Civil van actuar sense requeriment, per sorpresa i sense respectar els principis de proporcionalitat. Una actuació absolutament premeditat per enfonsar els Mossos en el relat de la passivitat. Un parany que ja es va ensumar Trapero en la reunió de 13 d’Octubre a la Prefectura. L’estratègia de l’Estat ha funcionat com un rellotge amb l’amoixanament dels Mossos. De fet, les defenses no amaguen el seu astorament per la manera amb què els Mossos declaren a l’estrada, amb cert acomplexament generat per la por de la intervenció que s’ha traslladat a les decisions operatives del cos. Un exemple que, en certa manera, la repressió ha tocat un dels símbols de l’autogovern de Catalunya.
