Gorka Knörr: "La justícia tardana no és pas justícia"

Entrevista a l'exvicepresident de la Mesa del Parlament basc, condemnat pel jutge Marchena i absolt per Estrasburg

Gorka Knörr ja ha passat per les mans del jutge Marchena, la mateixa persona que actualment presideix el tribunal que està jutjant els líders independentistes processats pel referèndum de l'1 d'octubre. A Knörr el van condemnar a dos anys d'inhabilitació per no haver dissolt el grup Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. Estrasburg, però, el va absoldre nou anys després. El tribunal europeu va considerar que s'havia vulnerat la defensa dels acusats perquè van ser condemnats sense haver estat escoltats en una vista pública.

 

Així com a les acusacions del cas del procés hi ha VOX, en el cas de Knörr hi havia l'organització d'extrema dreta Manos Limpias. La Fiscalia va acabar fent-se enrere en l'acusació, i Marchena només va escoltar l'acusació de l'entitat. El passat dimarts Knörr va publicar una piulada al seu compte de Twitter que va tenir un gran èxit. Explicava la seva experiència amb Marchena i avisava que "tornaran a guanyar". Ara, Knörr conversa amb El Món.

 

 

Què significa guanyar? L'hi pregunto perquè vostè va ser absolt per Estrasburg nou anys després d'haver estat condemnat pel jutge Marchena.

Jo estic convençut que la causa contra l'independentisme català acabarà a Estrasburg i s'acabarà tombant. Pel que fa al meu cas, a Estrasburg no li va fer falta entrar al fons de la qüestió perquè havíem estat privats del nostre dret de defensa ja que Marchena no ens va donar audiència. Tot i això, encara que hagués entrat al fons de la qüestió, considero que també haguéssim guanyat el cas. Marchena ho va fer una fatxenderia tan descarada que ens va donar la via directa al Tribunal d'Estrasburg.

 

 

Però vostè va ser absolt per aquest tribunal un cop ja havia complert la condemna d'inhabilitació imposada per l'Estat espanyol.

La justícia tardana no és pas justícia, però jo vaig sentir una satisfacció moral.

 

 

Vostè va ser condemnat com a membre de la Mesa del Parlament basc. Com ha seguit la causa contra els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya?

Ho he viscut de la mateixa manera que ho ha viscut molta get. A més, jo conec personalment aquesta gent, i sé què significa passar per una presó. Ho he viscut d'una manera molt personal. N'hi ha que me'ls estimo.

 

 

Sembla que li afecti molt.

És que em bull la sang. A vegades em pregunto en quin país vivim. Quan escolto les coses que es diuen al Tribunal Suprem… Allà impera el pensament aznarià. És increïble que diguin que fora de la Constitució no hi cap res. Els fets en els que es basa l'acusació en aquest judici són una falsedat evident. Jo hi era. Jo vaig ser una de les persones que el 20 de setembre va saltar del llit. Vaig agafar un cartell de 'Democràcia' d'Òmnium Cultural i vaig baixar directament a la Rambla Catalunya. Que em parlin de violència quan es van repartir clavells blancs i vermells a la Guàrdia Civil… Els escrits de Llarena estan plens de falsedats. És un insult a la cara. No és justícia.

 

 

Està tenint un Dejà vu?

Recordo el dia que ens van comunicar la condemna al Regne d'Espanya. Era dimarts 13 de juny de 2017. El llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, em va trucar i vam anar a dinar junts. Vam estar parlant del cas, i la veritat és que va ser una premonició. El president Puigdemont és una de les persones que m'ha donat un gran suport.

 

 

En el seu cas, la Fiscalia es va fer enrere i Manos Limpias va quedar com a única acusació. Creus que en aquest judici existeix la possibilitat que la Fiscalia també es faci enrere?

Hi havia gent que esperava que el PSOE faria, si més no, un gest. I no ha estat així. Ni per part del PSOE ni per part del PSC. No han mogut ni un dit. També va passar amb Zapatero. El primer any dels socialistes semblava que anirien una mica més enllà del que havia sigut fins llavors el PSOE, però al final res de res. Ara argumenten que no poden fer-ho. I no és veritat.

 

 

Des de quan és independentista català vostè?

Jo soc fill de Tarragona. Des que vaig optar per l'independentisme al País Basc també vaig fer costat a la causa independentista catalana. I sempre he defensat que la causa per la construcció alternativa d'una república requereix un esforç per la unitat. Lamento l'actual direcció en l'estratègia. El català ha d'aprendre que només aconseguirà la independència si hi ha unitat per part de l'independentisme.

 

 
 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?