De los Cobos mostra al Suprem l'antipatia per Trapero: "El dispositiu era una estafa"

El coordinador de l'operatiu contra l'1-O assegura que tota la ciutadania tenia dubtes sobre el paper de la policia catalana

 

 

 

Segona testifical de la tarda al judici del procés al Tribunal Suprem. Un testimoni esperat per la fiscalia i, sobretot, per la defensa de l'exconseller d'Interior, Quim Forn. El tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego López de los Cobos, el coordinador de l'estratègia de l'Estat per aturar el referèndum del Primer d'Octubre. De los Cobos ha aprofitat la primera part del seu interrogatori per carregar contra la policia catalana durant el procés i en concret, contra el Major del Cos Josep Lluís Trapero, amb qui ha dit que tenia una relació "difícil". "Tota la ciutadania i tota la societat tenia dubtes sobre què farien els Mossos el Primer d'Octubre", ha advertit després de titllat de "desafiament" el referèndum. De los Cobos ha titllat el dispositiu dels Mossos "d'estafa". 

 

 

 

 

 

 

De fet, en explicar com van anar les reunions prèvies dels comandaments i la Junta de Seguretat, De los Cobos ha deixat caure la seva conclusió en base les explicacions de Trapero sobre com utilitzar la força pública i la seva estratègia per aturar el referèndum. El coordinador entèn que la instrucció de Trapero de no usar "la força pública si hi havia nens o persones vulnerables" era una mena de manual d'instruccions per poder evitar la intervenció policial. La seva interpretació és que quan els Mossos anaven amb les actes els dies abans advertien a la població que hi tornarien a les sis del matí i si hi havia gent no actuarien. "Els Mossos, en la primera visita que feien als locals, els deien que estava prohibida la celebració del referèndum. I que el dia 1 hauria d'estar desallotjat perquè es personarien de nou, i haurien d'actuar a no sé que hi hagués tanta massa de ciutadans que ho dificultés, perquè ells no farien ús de la força", ha relatat.

 

 

 

 

"Ells van dir que no podia haver-hi cap actuació de força per part de la policia perquè seria un mal major del que es volia evitar", ha explicat. Segons ha relatat, el president Carles Puigdemont va dir que un mandat judicial no podia trepitjar els interessos de la ciutadania. Va ser aleshores quan va replicar que la solució era  "senzilla" si es vol evitar incidents: desconvocar el referèndum. "Va dir que ell ja sabia què havia de fer", ha conclòs. 

 

 

 

 

 

 

L'1-O actuació professional 

 

 

La malvolença de De los Cobos amb Trapero ha estat una constant de la seva declaració. "No es va presentar personalment en alguna reunió i va sol·licitar que es revoqués la meva designació com a coordinador al·legant que era una ingerència competencial", ha remarcat. Una situació que es va acabar de reblar el migdia del Primer d'Octubre, on es va constatar "la diferència de criteri sobre el que feia cada qual". "Llavors vaig recordar una frase que va pronunciar Trapero en la reunió de la Junta de Seguretat: que cadascú sigui responsable dels seus actes", ha rememorat.  

 

 

 

 

Segons de los Cobos, les parelles dels Mossos que es van destinar a tots els col·legis electorals semblaven donar una pàtina de versemblança de convocatòria electoral. "Només entorpien", ha glossat. Per de los Cobos, ningú va donar ordre d'aturar les càrregues perquè hi van haver actuacions a les 17:45. Una actuació que ha qualificat "d'escrupulosa, professional i proporcional"

 

 

Pel coordinador, les dotacions es van trobar amb dues sorpreses. "La primera sorpresa va ser la ineficàcia dels Mossos i la segona la virulència dels concentrats", ha clamat. "Vam detectar grups de masses que mitjançant l'exercici de la força física tractaven d'impedir l'accés dels cossos de seguretat per impedir el referèndum", ha destacat per assegurar que també hi havien "encaputxats". "Ens vam trobar amb una situació molt més greu de la que prevèiem. Hi havia grups perfectament organitzats que formaven muralles humanes", ha resumit utilitzant un concepte ja predeterminat per les acusacions. "Hi havia nens i persones grans com avanguarda del seu parapet", ha indicat.

 

 

Pel tinent coronel, hi van haver situacions perilloses pels agents. "Recordo un que va rebre cops de peu al cap", ha descrit sense donar-ne més detalls. Pérez de los Cobos també ha afirmat que els Mossos també van fer seguiments a les policies espanyoles i així tenir informació que evitaria les accions de la Guàrdia Civil i el CNP als col·legis electorals.

 

 

De fet, ha acusat als policies catalans que van "impedir directament" l'actuació de les forces policials espanyoles. Fins i tot, ha ironitzat sobre la sol·licitud de col·laboració de primera hora per "voluminosa" -eren 112 peticions a un quart de deu del matí-. En qualsevol cas, ha remarcat que van tenir una "passivitat absoluta" i que molst van finir haver tancat col·legis "en col·laboració amb els instigadors de l'activitat il·legal".

 

 

 

 

Un dispositiu estafa

 

 

 

 

Pel que fa al plantejament del dispositiu policial, De los Cobos ha explicat que el "criteri general" del dispositiu estatal de l'1-O responia a la possibilitat "d'eventualitats incertes". Per això creien que amb 6.000 policies espanyols a Catalunya que es va decidir el 8 de setembre i el cos de Mossos ja n'hi havia prou per aturar el referèndum. Ara bé, segons De los Cobos el dispositiu dels Mossos -amb un sistema molt complicat de petició de suport- que "convertia el dispositiu en una estafa".

"El pla del major Trapero era més adequat per cobrir unes eleccions normals que no per impedir un referèndum il·legal", ha valorat. Pérez de los Cobos ha admès que el major Trapero va tenir enganxades amb la Fiscal General sobre la seva presència als mecanismes de coordinació entre Mossos i policia espanyola.

 

 

 En aquesta línia ha opinat que des de l'Estat havien detectat un "augment de l'hostilitat" cap a les forces de seguretat de l'Estat que requisaven material electoral. També ha volgut subratllat "la situació que va viure l'unitat de la Guàrdia Civil que va participar als registres del dia 20 de setembre, quan van ser assetjats durant 19 hores"

 

 

Més informació en breu 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?