Girona va viure una d’aquelles nits en què la gastronomia es converteix en relat col·lectiu: un sopar amb moltes signatures, un fil conductor clar i una idea que va més enllà del plat. El context no és menor: Catalunya va ostentar la distinció de Regió Mundial de la Gastronomia, un reconeixement institucional que situa el seu patrimoni culinari al centre de la conversa: informació oficial de la Generalitat sobre Regió Mundial de la Gastronomia 2025.
En el marc del Fòrum Gastronòmic, la proposta es va plantejar com un menú en cadena: cada cuina hi va aportar una elaboració i el resultat va ser una seqüència llarga, amb maridatge i un objectiu evident. El més singular és que no es va tractar d’un sopar “d’autor”, sinó d’un sopar “de territori”.
La dada clau és que la segona edició de l’Esperit Fòrum va reunir un sopar signat per 14 restaurants amb estrella Michelin de la província de Girona i Disfrutar (Barcelona), sumant 21 estrelles Michelin en una sola nit. La trobada es va celebrar al restaurant Esperit Roca, a Sant Julià de Ramis, i es va emmarcar en els actes del Fòrum Gastronòmic de Girona, que se celebra al Palau de Fires: informació del Fòrum Gastronòmic Girona 2026.
Un sopar dissenyat com a homenatge: el menú com a mapa de cuina catalana
L’eix conductor de la nit va ser la cuina catalana entesa com a repertori viu: guisats de cullera, mar i muntanya, producte local, caça, bolets, romesco, escabetxos i un tram final on la pastisseria es permet jugar amb ingredients inesperats. La idea de l’homenatge no es va plantejar com a nostàlgia, sinó com a lectura contemporània: tècniques actuals per parlar de plats recognoscibles.
El maridatge també va formar part del discurs. Els plats es van acompanyar amb vins de l’Empordà, una denominació estretament lligada a la identitat gastronòmica de la província. En un sopar amb molts passos, aquest detall no és decoratiu: ajuda a mantenir coherència i evita que el menú sembli una suma de propostes desconnectades.
El format que ho canvia tot: un plat per restaurant
L’esquema de l’Esperit Fòrum és clar: una sola cuina no “interpreta” les altres, sinó que cada casa hi aporta la seva elaboració. A la pràctica, això obliga a resoldre tres reptes alhora: ritme de servei, uniformitat de qualitat i continuïtat narrativa. Que funcioni depèn d’un element que sovint es passa per alt: un guió comú que marqui el to del menú.
El senyal d’identitat: tradició sense repetició literal
L’homenatge es va fer visible en la selecció de plats i en com es van reescriure. Hi va haver referències directes a l’escudella i carn d’olla, al cap i pota, al pollastre amb escamarlans, als fideus a la cassola i al receptari de caça. El resultat va ser un menú llarg que va evitar la (re)presentació literal: mateixa tradició, enfocaments diferents.
Els plats que van definir la nit i qui els va signar
Més enllà de la xifra d’estrelles, la foto real és el contingut. Entre els plats destacats hi van figurar una versió d’escudella i carn d’olla de Massana (Girona), el pollastre amb escamarlans de Miramar (Llançà), els fideus a la cassola amb guisat de tendons i gamba vermella de Castell de Peralada, la vedella estofada amb bolets de L’Aliança (Anglès), la llebre a la Royal de Ca l’Enric (La Vall de Bianya) i un cap i pota amb escamarlà i mongetes del ganxet d’Arbúcies servit per Les Magnòlies.
Abans de l’inici del menú, els amfitrions d’Esperit Roca i Celler de Can Roca van obrir la nit amb un aperitiu on van conviure tòfona, mar i muntanya en clau vegetal i picades d’alta cuina com fetge gras amb cacau i avellanes. El menú principal es va estructurar en 12 plats i dos postres, amb una primera elaboració basada en xampinyons i formatge d’ovella a càrrec de Divinum (Girona).
Taula ràpida d’elaboracions clau del menú
| Plat o pas | Restaurant | Idea culinària |
|---|---|---|
| Escudella i carn d’olla reinterpretada | Massana | Cuina de cullera catalana en clau contemporània |
| Pollastre amb escamarlans | Miramar | Mar i muntanya clàssic |
| Fideus a la cassola amb tendons i gamba vermella | Castell de Peralada | Guisat potent i producte del litoral |
| Vedella estofada amb bolets | L’Aliança | Receptari d’interior i de temporada |
| Llebre a la Royal | Ca l’Enric | Caça i tècnica d’alta cuina |
| Cap i pota amb escamarlà i mongetes del ganxet | Les Magnòlies | Tradició i contrast marí |
El moment Disfrutar: calçotada en un format inesperat
Disfrutar va ser l’únic restaurant de fora de la província de Girona convidat al sopar. El seu pas es va centrar en una calçotada reinterpretada: un calçot liofilitzat amb miso de romesco. L’elecció té lògica dins l’homenatge: el calçot no és només producte, és ritual social i temporada, i el romesco funciona com un dels sabors que millor identifiquen el repertori català.
La resta del menú va mantenir aquesta línia de guinyos reconeixibles amb execució contemporània. Les Cols (Olot) va presentar una ceba dolça amb tortell d’Olot i engrunes de pa; Els Tinars (Llagostera) va signar una amanida amb perdiu escabetxada, herbes i verdures; Voramar (Llançà) va servir una anxova amb alga codium, cabell d’àngel agredolç i rovelló en escabetx suau; i Empòrium (Castelló d’Empúries) va treballar un ou de gallina de perdiu amb brandada de bacallà, coliflor, bolets i fajol.
Per què Girona pot reunir tantes estrelles sense perdre el focus
La província de Girona és un dels territoris amb més densitat de restaurants reconeguts per la Guia Michelin a Catalunya. No és només una qüestió de noms cèlebres, sinó de xarxa: cuines que conviuen amb un teixit de productors, tradició de sala i un públic que entén el valor del producte local. Per fer-se una idea del mapa gastronòmic de la zona, la Guia Michelin manté un llistat específic de restaurants a Girona i voltants: selecció Michelin de restaurants a Girona.
En aquest context, un esdeveniment com l’Esperit Fòrum funciona com a aparador i com a declaració: la cuina catalana no és una suma de plats solts, sinó una identitat capaç de dialogar amb l’alta cuina actual sense perdre els seus codis.
La seu també és part del missatge
El sopar es va celebrar a Esperit Roca, al Castell de Sant Julià de Ramis, un espai vinculat als germans Roca. El lloc no és un detall menor: reforça la idea d’hospitalitat i de “casa amfitriona” per a un menú coral. Per a qui segueix l’escena gastronòmica, és un punt d’interès per si mateix: informació oficial d’Esperit Roca.
El tancament dolç: postres amb un gir de guió
Els postres van anar a càrrec de Fonda Xesc (Gombrèn), amb una proposta que va combinar codony al vi blanc, mandarina, llimona i tarongina, i un final on els xampinyons i l’ametlla es van defensar com a parella possible en clau dolça. En un sopar homenatge, aquest final té intenció: recordar que el receptari català pot ser tradicional i, alhora, sorprenent.
Com s’entén l’impacte real d’un sopar així
Un sopar amb 21 estrelles Michelin no s’explica només per la xifra, sinó pel que activa al voltant: cooperació entre cuines, visibilitat per a un territori i una narrativa que connecta esdeveniment, producte i cultura gastronòmica. El Fòrum Gastronòmic, amb la seva programació professional i el seu ecosistema de productors i restauració, actua com a marc natural per a aquest tipus de trobada.
Quan el menú es construeix com a homenatge i s’executa com a feina col·lectiva, la lectura canvia. Ja no és un “sopar de gala” a l’ús: és una manera d’ensenyar, plat a plat, per què la cuina catalana pot sostenir una identitat pròpia fins i tot quan la signen desenes de mans.
