Ho sabem tots. Busquem el paradís a l’altra banda de l’oceà quan el tenim ben a prop. (Sí, nosaltres també vam al·lucinar quan vam descobrir la veritat).
No fa falta creuar el toll per trobar arena fina com la farina i un aigua tan transparent que sembla una piscina artificial dissenyada per ordinador.
El fals Carib que arrasa al Mediterrani
Ens referim a la legendària platja de Ses Illetes, situada a l’extrem nord de la fantàstica illa de Formentera.
Caminar per la seva orilla produeix una sensació gairebé irreal. El fons es veu amb un detall escandalós i l’aigua tot just cobreix fins als genolls durant desenes de metres.
La culpa d’aquest to turquesa d’un altre planeta la té la posidònia oceànica. Les seves praderies submarines netegen l’aigua de forma natural i són Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1999.
Banyar-se aquí significa submergir-se dins d’un Parc Natural protegit de més de 15.000 hectàrees. Això implica una normativa molt estricta que la nostra cartera ha de conèixer abans d’arrencar el cotxe.

Taxes, cupos i normes per trepitjar el paradís
Arribar fins a aquest racó de somni exigeix passar per caixa si no es planifica amb temps. L’accés motoritzat està regulat mil·limètricament per protegir l’entorn.
Per una banda tenim la taxa formentera.eco, obligatòria per circular per l’illa a l’estiu, amb tarifes que ronden els 9 euros diaris per turisme. Per l’altra, el peatge específic d’accés al parc natural de Ses Illetes costa fins a 7 euros per cotxe en temporada alta.
El cupo diari de vehicles és limitat i els llocs volen en qüestió d’hores. Sí, els vehicles elèctrics entren gratis i els híbrids tenen sucosos i importants descomptes.
L’estratègia definitiva per fugir de les masses
Plantar-s’hi a les dotze del migdia en ple agost és sinònim d’agobi i xiringuitos fins a dalt de tot. La veritable màgia exigeix madrugar o caminar sense por.
La recomanació d’or és ben simple: creua l’aparcament abans de les nou del matí per esquivar els controls i gaudir de la quietud absoluta. O camina quinze minuts cap al nord.
A mesura que avances, la llengua d’arena s’estreny tant que el mar xoca a banda i banda i el bullici desapareix per complet del mapa.
Coneixies aquest racó o pensaves que el Carib jugava en una altra lliga?

