Creies que ho sabies tot de la Costa Brava? El seu nom ressona arreu del món, una marca de prestigi i un imant per a milions de viatgers. Però, què passa si et diguéssim que l’origen d’aquest mite té un secret, un bateig de tinta que pocs coneixen?
No és només una anècdota. És la història oculta de com una descripció poètica va acabar transformant un litoral sencer. Un moment precís, un home i la seva ploma, que van sembrar la llavor d’un dels destins més icònics del Mediterrani. (Nosaltres també vam al·lucinar amb la troballa).
La revelació del nom que va canviar-ho tot
L’any 1908, en les pàgines de La Veu de Catalunya, un periodista va deixar caure unes paraules que ho canviarien tot. Es deia Ferran Agulló i, sota el pseudònim de ‘Pol’, va escriure un article titulat “Per la Costa Brava”. Allà, des de les cales que l’envoltaven, va descriure un paisatge escarpat i agrest. Una descripció, no un nom oficial. Encara.
Agulló la va anomenar “nostra costa brava, sense parella en el món!”. La va descriure com “brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’ones com un alt relleu, i brodada pels petons de bonança com una exquisidesa de monja pacient”. La va repetir fins a tres vegades en minúscula, com un adjectiu, abans que es convertís en una atracció turística als anys 30.
Va ser el detonant definitiu. Aquest bateig de tinta va ser l’impuls que va culminar en les dècades de 1950 i 1960, quan el turisme va explotar. Finalment, l’any 1965, el nom es va fer oficial, definint el litoral des de Blanes fins a Portbou. Un nom que avui mou milions.
La màgia que va captivar un periodista (i al món)
Què va veure Agulló en aquelles cales? Un paisatge salvatge però alhora delicat. Platges de sorra blanca, caletes amb un encant gairebé secret i aigües transparents amb una temperatura perfecta per al bany. Una combinació imprescindible per a qualsevol viatger.
Aquest mateix paisatge ha estat llar i inspiració per a artistes de la talla de Picasso, Rusiñol, Chagall o Dalí. La seva bellesa agreste i autèntica era i és un imant. Va néixer una invocació al turisme que perdura fins avui. (És impressionant el poder d’unes poques paraules).
Aquest nom va ser el primer pas. Ara, descobrir el seu origen és com trobar el tresor amagat sota l’arena que creies conèixer.
El racó exacte on va néixer la llegenda
La importància de Ferran Agulló és tal que a Sant Feliu de Guíxols hi ha un monòlit que commemora la data d’aquella publicació. Està just davant d’un dels miradors amb vistes més espectaculars del Mediterrani. Des d’allí, cap al nord, es veu el tram entre Tossa de Mar i Palamós. Cap al sud, una vista preciosa de la platja del poble.
Però aquest lloc amaga més històries. Aquí s’hi va construir una fortificació de quatre torres per defensar la població d’invasors al segle XVI. També s’hi alçava l’ermita de Sant Elm, de l’any 1452. Va ser destruïda i reconstruïda, dedicant-se a la Mare de Déu del Bon Viatge el 1923. El mirador és totalment accessible, però l’ermita només obre al públic ocasionalment. (Un petit secret a descobrir si tens sort).
Més perles que ningú et pot amagar
Agulló no va ser l’únic a fixar-se en aquest paisatge. Els grecs ja ho van fer centenars d’anys abans. Entre totes les seves belleses, hi ha pobles que són una visita imprescindible. Com Cadaqués, l’antic refugi de Dalí, un poble de pescadors amb casetes blanques i finestres blaves. O L’Escala, amb el seu casc antic que respira civilitzacions antigues i el jaciment arqueològic d’Empúries.
Les seves platges són sinònim de serenitat i majestuositat. Diuen que Joan Manuel Serrat es va inspirar en aquest racó per compondre la seva cançó “Mediterráneo”. Una curiositat que t’ajudarà a entendre la màgia d’aquest indret.
Begur és un altre punt ineludible, amb el seu castell medieval dominant les cales d’aigües cristal·lines a 200 metres sobre el mar. I les cases d’indians, que expliquen històries de fortunes fetes a ultramar. Pals, que segons Josep Pla “no és bo per a una, sinó per a centenars de visites”, amb la seva estètica de la Toscana italiana. O Peratallada, una vila tallada en pedra, com el seu nom indica.
No oblidem Monells, Tossa de Mar, Tamariu o L’Estartit. Tots amaguen una bellesa i una singularitat que només es poden comprovar viatjant. Un truc per gaudir-ne: endinsa’t en la seva història, no et quedis només amb la postal. (El nostre consell per una experiència definitiva).
Avui, has desvelat el veritable origen d’un dels llocs més cobejats del món. Entendre el seu bateig és el primer pas per connectar-hi de veritat. Un secret que ara coneixes. Quina Costa Brava et crida més per la propera escapada?
