Segur que has passat mil vegades prop de Barcelona buscant una escapada diferent, però el que amaga la comarca del Moianès et deixarà amb la boca oberta. Existeix un lloc on l’arquitectura i la natura van decidir jugar als vaixells, literalment, fa gairebé mil anys.
Parlem del Castell de Castellcir, encara que tothom el coneix per un nom molt més suggeridor: el Castell de la Popa. (I sí, quan el vegis des de la distància, entendràs perfectament per què els locals no fan servir el seu nom oficial).
Un “navili” de pedra ancorat a la muntanya
Imagina una roca gegant, un promontori de 100 metres de llarg i tot just set d’amplada, que emergeix del terra com si fos el casc d’un buc de guerra medieval. Sobre aquesta “proa” natural s’aixequen les ruïnes d’una fortalesa que sembla flotar sobre el buit. És un espectacle visual que atura el temps.
Aquesta estructura no es va construir per caprici estètic. Al segle XI, quan els senyors feudals dominaven aquestes terres, la prioritat no era el disseny, sinó la supervivència. La seva ubicació el feia pràcticament inexpugnable; intentar assaltar-lo era, bàsicament, una missió suïcida.
La lletra petita: “Encara que avui el veiem en ruïnes, el castell va estar habitat i funcionant com a granja fins a principis del segle XX. Aquesta és la raó per la qual encara podem gaudir dels seus murs abans que la vegetació se’ls mengi del tot”.
Crims, fletxes i un perdó del Papa
Però un castell així no només viu de pedres, sinó d’històries obscures. La llegenda explica que un dels seus senyors, Gerard de Castellcir, va cometre l’atrocitat de matar el rector local amb una fletxa llançada des de dalt de la fortalesa mentre aquest feia missa a la vall. (Un “sniping” medieval en tota regla que li va sortir molt car).
Per netejar la seva consciència, el noble va haver de viatjar a Roma a demanar clemència. El Papa el va perdonar, però amb una condició de ferro: havia de construir una església nova, Sant Andreu de Castellcir, en un punt on no pogués veure-la mai més des dels seus dominis. Un càstig visual per a un assassí amb bona punteria.
Més enllà dels mites, les dades històriques situen la primera menció d’aquest lloc l’any 1014. Durant segles, va ser la llar dels Castellcir, un llinatge violent que va acabar desapareixent de la forma més tràgica possible: per culpa de la Pesta Negra al segle XIV.
El que trobaràs avui al cim
Si t’animes a fer la ruta senderista des del poble de Castellcir, la recompensa és brutal. Malgrat el pas dels anys, l’accés nord-oest conserva una escala de pedra imponent que et porta directe a un portal amb arc de mig punt. És l’entrada a un altre món.
Dins del complex, encara es pot identificar la capella de Sant Martí de la Roca. Tot i que va ser reformada al segle XVI, la seva essència romànica segueix aquí, resistint a l’erosió. També veuràs un antic cup on es trepitjava el raïm, revestit amb rajoles tradicionals catalanes, els famosos cairons.
El més impressionant és caminar pel caire de la “popa”. La sensació d’alçada i el domini visual sobre la riera de Tenes et fan entendre per què aquest punt era el més estratègic de tota la comarca. És el lloc perfecte per als amants de la fotografia i d’aquells racons que encara no han estat massificats pel turisme de masses.
Com arribar-hi abans que sigui tard?
El Castell de la Popa es troba a poc més de 50 quilòmetres de Barcelona. És una excursió ideal per a un matí de diumenge, accessible per a gairebé qualsevol persona amb un calçat adequat. Però alerta, l’estat de conservació és fràgil i cada hivern que passa, la pedra pateix.
Visitar-lo ara és una decisió intel·ligent si vols veure una de les siluetes més estranyes i fascinants de tota la geografia catalana abans que el temps acabi la seva feina. No cada dia es pot caminar sobre la coberta d’un vaixell de pedra que fa mil anys que intenta salpar.
T’en vens a descobrir-lo abans que es converteixi en llegenda?
