Hi ha indrets de Catalunya que semblen suspesos entre segles, llocs on la història ha quedat tan quieta que gairebé es pot escoltar. Un d’aquests és Mur, un nucli mínim del Pallars Jussà on, oficialment, només hi viu un veí. Enmig d’aquest silenci absolut, s’alcen dos monuments extraordinàriament ben conservats: un castell de frontera i un monestir romànic que comparteixen un origen comú i que formen un dels conjunts medievals més fascinants del país.
La Serra del Montsec, que separa la Conca de Tremp del Pirineu, és l’escenari d’aquest paisatge antic. Aquí, dos edificis separats per només cent metres semblen conversar entre ells: el Castell de Mur i el monestir de Santa Maria de Mur. Dos testimonis de pedra que han vist passar comtes, guerres, fronteres i, finalment, la pràctica desaparició del poble que els envoltava.
Un poblat que va ser frontera i avui és memòria
Fins a la dècada del 1970, Mur era un municipi independent, peça clau en l’engranatge fronterer dels comtes de Pallars Jussà. Era un territori d’estratègia militar, de vigilància constant i de domini visual privilegiat sobre la Conca de Tremp, el pantà de Terradets i tot el Montsec. Avui, el poble roman pràcticament buit, però els dos monuments continuen dempeus, immòbils davant el vent que travessa les espitlleres del castell.
El Castell de Mur: la força de la frontera
El Castell de Mur és un model canònic de l’arquitectura militar catalana del segle XI. Construït sobre un esperó rocós, aprofita cada metre del relleu per convertir-se en una fortalesa inexpugnable. La seva planta lleugerament triangular i el recinte emmurallat compacte revelen la funció defensiva per la qual va ser aixecat.
El seu element més icònic és la torre mestra circular, que s’alça fins als 16 metres d’alçada com un far medieval sobre el precipici. Des d’aquí, les tropes podien detectar qualsevol moviment procedent de la plana. Avui, en canvi, qui observa és el visitant, que pot recórrer el perímetre i imaginar com havia de ser resistir un setge en aquest enclavament solitari.
Santa Maria de Mur: un monestir que manté l’essència del segle XI
A només cent metres del castell trobem l’altre tresor: el monestir de Santa Maria de Mur, fundat el 1069 pels mateixos comtes. Va ser concebut com una colegiata agustiniana i, segons indiquen les fonts, també com a panteó de la família comtal.
El més excepcional és que conserva intacta la seva estructura original: l’església, el claustre i les dependències monàstiques. L’interior obliga literalment a caminar pendent amunt cap a l’altar. I tot i que els frescos originals, amb el Pantocràtor i els evangelistes, es conserven al MNAC, el temple mostra una reproducció fidel mitjançant una tècnica moderna d’impressió que en restitueix l’esplendor.
Un conjunt romànic únic a Catalunya
Castell i monestir formaven part d’un mateix univers defensiu i espiritual, compartint muralles i història. Avui, aquest díptic romànic és considerat un dels conjunts patrimonials més singulars de Catalunya, tant per la seva autenticitat com per la seva integració en el paisatge abrupte del Montsec.
En breu iniciaran noves obres de restauració que permetran preservar el conjunt durant generacions. Malgrat que el poble gairebé ha desaparegut, el llegat medieval continua viu, reforçat per l’atractiu natural del pantà de Terradets i el Geoparc Orígens, que completen una experiència cultural i paisatgística d’alt nivell.
Mur és avui un lloc per contemplar el pas del temps: un poble amb un sol habitant, però amb dos monuments que semblen contenir tota la memòria del Pallars.
